Ahir va morir Françoise Hardy a l'edat de vuitanta anys.
Noia tímida i solitària, l'amor del fotògraf Jean-Marie Périer va canviar la seva estètica. La seva personalitat i el seu rostre es van fer famosos a tot el món.
Va debutar com a actriu de cinema amb Roger Vadim.
El millor de Françoise era el seu talent musical; componia i interpretava cançons meravelloses, va cridar l'atenció de Serge Gainsbourg, Jean-Pierre Sabar, Bob Dylan, Mick Jagger... tots s'hi van fixar.
Va ser emocionant sentir-la cantar "Message personel"
Amb els títols de les seves cançons, podria compondre un poema d'amor:
"Il n'y a pas d'amour heureux, l'amour s'en va
comment te dire adieu
voilà, l'amitié.
Comme, ce petit coeur
ton meilleur ami.
Je veux qu'il revienne, le temps de l'amour
le temps des souvenirs."
Un dia em va dir... Pere ets un romàntic incorregible! Parlaria amb tu tota la nit " Les yeux dans lesyeux, la main dans la main".
Vaig néixer amb la lluna plena al número tres del carrer Galligans, prop de l'hotel Duran, avui fa setanta-cinc anys.
L'últim dia de Fires després dels focs artificials, el soroll dels coets i l'esclat de colors em van cridar l'atenció, així que vaig decidir sortir del ventre de la meva mare per contemplar l'espectacle.
Després ja he anat veient que la vida no sempre és una festa per tirar-hi coets.
Ara visc al Carrer Arquimedes
un carrer que no té pàtria
ni llengua
ni religió.
És un carrer del món
sense trampes
ni mentides
generós.
Un carrer que té memòria
que treballa
que riu molt.
El meu carrer és ple de gent
de tota mena
i condició.
El meu carrer no té amo
el meu carrer...sóc jo!
No soy más que un niño con los pies descalzos.Y yo sigo jugando,qué más da,sigo jugando solo.
Una nit de pluja i de vent ha canviat l’aspecte i el color
de la terra i del mar. Ha canviat també l’olor.
La tardor és l’estació de les
bones olors.
En aquestes nits tan estrellades, lleugerament boiroses, una mica
humides, els camps i els arbres fan olor d’ametlles tendres i de fulla de menta
picant.
Ara, a les tardes, dóna gust d’anar pels camps.
Les vinyes
es van daurant, les pinedes tenen una capa espessa de verd fosc, les oliveres
es nimben d’una grisalla aèria i platejada. Els rostolls van prenent un color
rogenc granulat.
Tot el paisatge cabria entre una gerra de mel i una ampolla de
rom.
(El quadern gris, Josep Pla , 9 de novembre de 1918 )
Assaig en directe a càrrec del repartiment de "Les Misérables". Hugh Jackman, Russell Crowe, Anne Hathaway...
A tot arreu tinc un amic que està sempre disposat a menjar un cent de cargols o un peix guisat o un conill de bosc, i amb aquests amics tan savis no hi ha manera de renyir.
El vi de les vinyes que donen al mar és bo i té un aspret que cueja i us mossega la llengua. I de vegades, per començar, mengeu un rovelló o un pinetell a la brasa, i és com si us mengéssiu una orella de senyoreta impregnada de pinassa.
(El quadern gris, Josep Pla, 9 Novembre 1918.)
Et salvaré de tota malenconia. Perquè ets un ésser especial i jo cuidaré de tu.
