domingo, 31 de diciembre de 2023

2023 La sort.


Visc d'emocions
d'imatges i paraules
apassionat
o fràgil
m'omplo d'emoció.


A mida que passa el temps
et tornes ...
com les bombolles d'una festa
dolça
àcida
seca
tèrbola
com un glop d'aigua de valència
seductora
gelada
com la imatge d'un mirall.


22 de Febrer, vuitanta-quatre anys de la mort d'Antonio Machado.
La tomba del poeta, al cementiri de Colliure,  està coberta de flors.

"Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusión!,
que era Dios lo que tenía
dentro de mi corazón."


Avui Dia Mundial del Teatre penso que he fet poc teatre. 
Es parla molt del teatre de la vida, però el que enyoro és una vida de teatre. Aquella vida imaginada de la qual sovint escric...


Wallada Bint Al-Mustakfi va escriure fa mil anys:

"Cuando caiga la tarde, espera mi visita
pues veo que la noche es
quien mejor esconde los secretos;
siento un amor por ti,
que si los astros lo sintiesen
no brillaría el sol
ni la luna saldría y las estrellas
no emprenderían su viaje nocturno."


Les tardes a la tardor escric “Tardoral” i crec que és una paraula inventada, que no existeix.

Boira calenta
com el teu alè
com els teus llavis...
I jo una farola
sense llum.


Els que portem molts anys vivint en parella coneixem aquesta història.
L'amor i la passió, la innocència d'un temps en què tot és nou i sorprèn; el treball de crear una llar, la il·lusió d'una família.
Però sovint hi ha desamor, desànim, mirades fora de casa. Potser és que nosaltres canviem i la nostra vida no canvia. 


Aquest personatge "Incógnito", apareix de manera recurrent a la meva vida. 
Creu que ningú el coneix...però tothom sap qui és.


Em recordo molt d'aquell any 1973, Figueres estava plena de llum. 
D'aquell Nadal que hi eren tots i ningú faltava. 
Valga'm deu quin any! El triangle de Terrassa: Pensión Lola, Escola d'Enginyers i Bar Dorado no era el lloc més adequat per acabar una carrera que s'estava fent molt llarga. 
Els Rolling Stones tocaven "Angie" i Pink Floyd sorprenia amb "The Dark Side of the Moon". Al Charly, còctels Manhattan i Paco de Lucia..."Entre dos Aguas". 
Tot ha canviat força, però tinc el Pessebre a punt i el Tió ja s'escalfa. S'acosta la Nit de Nadal.


Ara quan m'aixeco surto a fora i respiro l'aire fresc del matí, em sento viu i...dono les gràcies.


jueves, 21 de diciembre de 2023

1973


 Llegeixo al setmanari Empordà un article que parla de la pintora Olga Torras Romans ( Figueres 1952 ), allunyada de la vida pública i de l’activitat artística des del 1986. 
Veient aquest seu autoretrat de 1973 em recordo molt d'aquell any que Figueres estava plena de llum. 
D'aquell Nadal que hi eren tots i ningú faltava. 
Valga'm Deu quin any! El triangle de Terrassa: Pensión Lola, Escola d'Enginyers i Bar Dorado no era el lloc més adequat per acabar una carrera que s'estava fent molt llarga. 
Encara hi havia pena de mort, ETA assassinava Carrero Blanco i Kissinger feia i desfeia guerres arreu del món mentre rebia el Nobel de la Pau. 
Aquell any els Rolling Stones tocaven "Angie" i Pink Floyd sorprenia amb "The Dark Side of the Moon". Al Charly, còctels Manhattan i Paco de Lucia..."Entre dos Aguas". 
Potser el 1973 vaig veure per última vegada Olga Torras per Figueres. M'alegro de saber que està bé, va triar una nova vida i espero que hagi estat feliç. 
Ara tot ha canviat força, però tinc el Pessebre a punt i el Tió ja s'escalfa. S'acosta la Nit de Nadal ...

sábado, 16 de diciembre de 2023

Bloc teatre XXVII



 

Aquest personatge "Incógnito", apareix de manera recurrent a la meva vida. 
Creu que ningú el coneix...però tothom sap qui és.