Pinzellades XXXVI

Al portal del número dos

viu la meva estimada

visc allà dalt, sol solet

passeja... sota les voltes

blanca com un glop de llet

a eixopluc de ma mirada.

Pinzellades XXXV

Aquest penjoll és com un esquellerinc

que serveix per trobar-te quan et perds

per sentir-te quan t'amagues.

I potser també crida al teu angel de la guarda

quan et fa falta.