Cau la tarda i plou mentre passen les hores lentament, com sempre.
Però de cop tot tremola i amb un soroll sord arriba l'espant i la por.
Aleshores enmig de la foscor veus com se t'emporten la vida.
Silenci i fred...
I en sortir el sol, la llum et mostra la fragilitat i la pena.
Tot sol.
3 comentarios:
Molt crues i doloroses totes les imatges que ens arriben.
Em quedo sense paraules i gairebé sense aire en veure aquestes imatges.
Aferradetes, Pere.
Quina tristesa que fa tot plegat.
Com ens pot canviar la vida en pocs minuts, és esgarrifós.
La música que poses és preciosa.
Jo vaig estar a Algemesí fa més de deu anys. Em fa feredat de pensar-hi.
Publicar un comentario