Aquell vespre d'hivern
no et vaig veure la cara
sols la veu ronca
l'alè de vi
i aquells ulls ... com espurnes
que em despullaven.
Tambors de la mitjanit, ballen la dansa de la mort.
Dansa de l'amor...tambors d'una nit molt llarga.
Verges, dijous sant 1967
2 comentarios:
Emocions llunyanes i molt ben explicades.
Una abraçada, Pere!
Una dansa que no deixa a ningú indiferent.
M'agrada com ho recordes.
Aferradetes, Pere.
Publicar un comentario