Pinzellades LXXXIV (Quan fora és groc, fins i tot Vermell)

Les tardes fredes al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.

Gelat, m'arrauleixo en un racó prop del escalfapanxes.

Els ulls tancats, somiant, se sent l'olor d'un foc que torra castanyes.

A ponent un raig de llum desperta la brisa...el mar anega melangios "l'skyline" gris de l'Albera.

Temps de bolets, camins d'aglans i fulles mortes.

Sempre al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.

Ara la ràdio parla de la mort de David Hamilton.

Fotògraf de difuminats colors adolescents... d'un erotisme ingenu.

Antonio Machado. Poeta en el exilio.

Avui fa 87 anys que va morir Antonio Machado a Collioure...un poeta a l'exili.

De mar a mar entre los dos la guerra,

más honda que la mar. En mi parterre,

miro a la mar que el horizonte cierra.

Tú, asomada, Guiomar, a un finisterre,

miras hacia otro mar, la mar de España

que Camoens cantara, tenebrosa.

Acaso a ti mi ausencia te acompaña.

A mí me duele tu recuerdo, diosa.

La guerra dio al amor el tajo fuerte

Y es la total angustia de la muerte,

con la sombra infecunda de tu llama

y la soñada miel de amor tardío,

y la flor imposible de la rama

que ha sentido del hacha el corte frío.

Cementiri de Collioure avui Diumenge 22 Febrer de 2026.

Sense punts i comes

T'escric sense punts i comes per estalviar-nos paper perquè llegeixis seguit una història que faig teva sense perdre mai el fil perquè hi càpiga una vida i després res.

I diràs ja no puc més! Posa-m'hi un punt i a part... com aquest sol que s'amaga.