Pinzellades XLVIII ( Juny )

El temps de les prunes t'omplia els llavis de sucre i les arracades de cireres. A les tardes me n'anava a l'horta, regava a la fresca i em duies el berenar.

Pa amb tomàquet, llonganissa, amanida de pebrots i ceba tendra. El porró sota un raig d'aigua ben freda i per postres bastaves figues del coll llarg.

Giràvem regues descalços, enfangats fins a genoll. El burro Galán a l'ombra, la gossa Tula a l'aguait amagada dins d'un solc.

Al vespre tornant a casa, anaves dalt del carro damunt del blat de moret; jo a peu tot darrere trepitjant les vores, mentre els grills callaven i feia olor de fonoll i menta.

No tornarà el temps de les prunes, ja no em portes el berenar ni bastem figues, però quan arriba la nit el mes de juny ... encara sento la teva olor, l'olor de l'herba.

Pinzellades XLVII ( En blanc )

 

De vegades no saps si és perquè estàs cansat, potser trist o fart d'aquesta rutina d'insensateses, que se't rovellen les paraules.

 

Costa escriure, dir alguna cosa que no hagis dit i sobretot deixar anar un bri de tendresa damunt d'un paper blanc.

 

Sort que estem al juny, el mes que més m'agrada. Ara al final de la tarda, tornant de la feina, encara tinc temps de veure com el sol acoloreix els cims de l'Albera i mentre prenc una cervesa freda amb quatre xips espero que arribi el moment màgic en què el temps s'atura dos minuts i ... es fa fosc.

Pinzellades XLVI (Tens ulls del més blau del cel )

Tens ulls del més blau del cel
però sempre els veig en blanc i negre
com ... els records.

Ahir en conèixer la teva filla
vaig tornar a veure els teus ulls
de color.

Tenies els ulls del cel més blau
brillants i humits
com si pensessin en la pluja.

La foto és de Natan Salinas R.

Pinzellades XLV (Com dir-te adéu Senyor)

Com dir-te adéu Senyor

si sempre penso en Tu

i et sento dintre meu

com vella arrel plantada

a la terra encara tendra.

 

Com oblidar-te Senyor

si cada dia em desperto

i et penso sense dir-te res

com brolla al matí la llum

sense fer soroll i és fosc.

 

Demà et diré adéu Senyor

Tu mai em demanes res

reneixes quan hi ha sequera

sovint et nego i tinc dubtes

potser és que... ja no tinc por.

Bloc teatre XXIV

"La novel·la és morta!"

Dir això avui dia de Sant Jordi pot semblar una provocació, una opinió extravagant.

Però en algun moment de la seva vida han fet aquesta afirmació Tom Wolfe, Milan Kundera, Félix de Azúa, Eduardo Mendoza o Sánchez Ferlosio.

El més contundent va ser Josep Pla. Quan Joaquín Soler Serrano el va entrevistar al seu programa "A fons" l'escriptor empordanès li va dir: "L'home que llegeix novel·les a partir dels 35 anys crec que és un cretí. No ho creu vostè?".

Potser quan obrim un llibre de ficció anem a la recerca d'alguna cosa que ens canviï la vida, encara que només sigui durant uns minuts.
Sense novel·les s'acaben els somnis ... hi ha qui té por o s'ha cansat de somiar!

Pinzellades XLIV ( He trencat quinze quartilles )

He trencat quinze quartilles per escriure't quatre ratlles.

Res del que escric m'agrada i tinc el cap ben espès.

Els vidres fan camins d'aigua mentre cau la tarda, plou i escolto silencis.

Et sento venir tristesa i no em sap greu, m'he tornat tan racional que de vegades oblido els sentiments.

Ara arribes solitud, quan aquest sol amagat surt per dir adéu i al final de la tarda tot és intemporal.

Tot em recorda a tu ...

Una olor de colors, aquest aire tan pur.

Aquests camps plens de basses i aquests arbres tan xops.

Pinzellades XLIII ( Joc literari )

Va saber de l'existència d'una campanya que consistia a alliberar llibres de contes i relats en llocs públics per tal de fer arribar la literatura a la gent del carrer.

Com que era un personatge amb molta imaginació no se li va acudir res més que comprar una caixa de rotlles de paper higiènic a Mercadona i escriure-hi tot el text de l'Odissea i del Quixot.

El treball va ser llarg, penós, però finalment reconfortant. Tots els lavabos de bars i locals públics del carrer Arquimedes es van omplir de textos amb històries meravelloses i apassionants i al final el temps va donar la raó al nostre peculiar protagonista, ara diuen:

No hi ha lector més culte

que el caganer

sens dubte!

Pinzellades XLII ( Abril )

Tengo una astenia tan grande
astenia sentimental
que no puedo hablar de Abril
y me falta la palabra.

Ahora susurra el viento, rumorea ...cosas de la vida, se duerme Abril en los prados y escucha crecer la hierba.
Abril siempre es primavera, cuando se despereza me sorprenden sus mil caras, yo no se que decirle y no hago más que mirarla.
Y es que...

Tengo una astenia del alma
astenia de un mes de Abril
que no puedo hablar de ti
y me falta la palabra.

Pinzellades XLI ( Dansa de l'amor )

 

Sangria de Bacardí

vi d'Espolla i moscatell

dues llimones i taronja

força sucre ... i anar fent,

viure aquesta altra passió

és també un acte d'amor

olor d'alfals al paller

tambors de la mitjanit

ballen la dansa de la mort.

 

Clareja el Divendres Sant

s'escolta música sacra

avui no es pot menjar carn

ell s'adorm... i ella l'abraça,

al Montgrí ja surt el sol

desperteu-vos nous amants

aneu-vos-en tots cap a casa

però no us en torneu al llit

sense fer un volt a la Rambla.

Dansa de l'amor, tambors d'una nit molt llarga.

(Una nit de Dijous Sant 1967 a Verges)

Aquell any 1967 el grup de moda era "Los Brincos".

Quan fa sol i plou

Avui que fa sol i plou, quan tot s'omple de llum i l'aire humit és de colors.

Avui que no recordo quants cognoms catalans tinc, vuit, deu ... no ho sé.

Vull parlar-vos en boca dels que van escriure en altres llengües, lluny d'aquest país que és tan petit que amb tres passes ja ets fora.

Perquè ara que plou i fa sol he de reconèixer que les mongetes seques amb botifarra no m'agraden, que prefereixo els espàrrecs de Navarra als calçots i que del pa amb tomàquet el que més m'agrada és el pernil. No sé, sinó fos que sóc addicte a l'escudella pensaria que no estimo aquest país.

Peró companys
vostès saben
que poden comptar
amb mi
no fins a dos
o fins a deu
sinó comptar
amb mi.

Sempre!

I així el dia en què m'en vagi,  potser algun amic dirà allò de:

Jo vull ser plorant l'hortolà
de la terra que ocupes i femes,
company de l'ànima, tan d'hora.

A les alades ànimes de les roses
l'ametller de nata et requereixo,
que hem de parlar de moltes coses,
company de l'ànima, company.

Ara que fa sol i plou, que l'aire és de colors, tinc més clar que mai que ... la vida seria tràgica si no fos tan graciosa.

Recordant Lluís Llach, Mario Benedetti, Miguel Hernández i Stephen Hawking.