Un Blog, un carrer i ... tres-centes cinquanta cançons.

Un Blog, un carrer, un recorregut sentimental i ... tres-centes cinquanta cançons.

Fito y los Fitipaldis - Abrazado a la tristeza

Yuja Wang - Gershwin Rhapsody in Blue

La dansa del vestit - Txarango

Anderson and Roe - The Rite of Spring

Antonio Vega - El Sitio de mi Recreo

Oblivion-Astor Piazzolla

Cats Musical - Memory
Bebe -Tiempo Pequeño

Bob Dylan - Knocking on Heavens Door

Caliente - Mürfila

Christina Rosenvinge - Voy en un coche

Comptine d'un autre été - Yann Tiersen
Coque Malla - No puedo vivir sin ti
David Gilmour - Wish you were here
Eduard Iniesta i  Franca Masu -Vida Vulnerable
El Canto del Loco - Peter Pan

Elvis Costello - She

Eric Clapton -Tears in heaven

Et si tu n'existais pas - Joe Dassin
Francis Lai - Plus fort que nous
Françoise Hardy -  L'amitié
The Man I Love - George Gershwin
Joan  Manel Serrat -  La Saeta
Jorge Sepúlveda - Mirando al Mar
Kangrena - Fum, Fum, Fum.
Una furtiva lagrima - Lawrence Brownlee
Bob Dylan - Lay Lady Lay
Le Mots Bleus de Jean Michel Jarre- Christophe
Lhasa de Sela -Love Came Here
Los Pop Tops - Mamy Blue
Luis Pastor y Bebe - Aguas Abril
Luthea Salom - Blank Piece Of Paper
Manhattan - Woody Allen (Opening scene)
Manu Chao - Me Llaman Calle
Marlango - Todo es tan importante
Paco Ibañez - Tus ojos me recuerdan
Parov Stelar - Wake Up Sister
Pequeño Vals Vienes - Sílvia Pérez Cruz y Raül Fernandez Miró
O soave fanciulla- Anna Netrebko y Rolando Villazon
Posa'm menta - Rosita Amores y El Titi
Se acabó- Carlos Santana
Silvia Perez Cruz - Tonada de luna llena
Sopa de Cabra- Camins
Sting - Fragile
Sylvie Vartan - La plus belle pour aller danser
The Alan Parsons Project - Don't Answer Me
The Beatles - Hey Jude
The Days Of Pearly Spencer by The Grass Roots
Tristesse - Etude 3 Chopin -Manca Izmajlova
Un Homme et une Femme - Plus fort que nous
Vanessa Mae - Storm (Vivaldi )
Wende Snijders -Roses in June
Yann Tiersen - La Corde
Yann Tiersen - La Veillée
Yann Tiersen - Le Matin
A Whiter Shade Of Pale - Procol Harum
Abril 74 - Sílvia Perez Cruz i  Raúl Fernandez Miró
Aguas Abril - Luis Pastor y Bebe
Al Green-How Can You Mend A Broken Heart
Amelie - La noyee
Ana Belén y Joaquín Sabina. Y sin embargo
André Rieu,Carlos Buono - Adiós Nonino


CONTINUARÀ...

Ja tinc preparada la llista completa de les cançons que he penjat al blog els últims anys, són més de tres-centes.

Les aniré afegint a poc a poc perquè és molta feina i cal fer-ho bé.

Si cliques sobre el títol veuràs el vídeo.

Bloc teatre...última sessió

Baixa el teló, s'encenen els llums.

Què t'ha semblat?

Bé, m'ha agradat molt.

Llàstima que s'hagi acabat, hi ha hagut moments molt tendres, plens d'emoció.

Em sorprèn aquest final tan inesperat, sembla que l'autor es buida en l'obra i talla la història de cop perquè no té res més a dir.

Tu creus que la protagonista existeix realment o tot ha estat com un somni imaginari?

No ho sé, però de vegades m'hi he sentit identificada. Quan ella li diu: "Si us plau no m'estimis ... " m'ha fet plorar.

I la música, què me'n dius de la música?

Molt ben triada. Però anem sortint que es fa tard i som les últimes.

Quina nit més agradable, es nota la tardor, fins i tot l'aire ... fa olor de versos.

FI

Ella és com un arc iris, plena de colors. Gràcies.

Pinzellades LXII ( Fan de Camilo Sesto )

Acabo de saber que avui ha mort als 72 anys Camilo Blanes, mes conegut pel seu nom artístic Camilo Sesto.

Penjo aquesta pinzellada d'un escrit de 2011 com a homenatge a aquest artista tan especial.

Ja sé que si us dic que sóc un fan d'en Camilo Sesto pensareu que sóc un "friqui", doncs bé ... sóc un admirador d'aquest cantant.

Tenia una gran veu i composava moltes de les seves cançons que gairebé sempre parlaven d'amor. Aquest tipus de música té el seu públic i durant molt de temps va ser un número u a Espanya i Amèrica Llatina.

Realment el que m'interessa d'ell és la persona, Camilo Blanes Cortés un supervivent, un personatge peculiar capaç de reinventar-se durant tota la seva vida.

1973

 

Potser el seu millor treball va ser portar a Espanya el 1975 l'òpera rock Jesucrist Superstar, la seva interpretació del personatge de Jesús va ser fantàstica. Teddy Bautista que darrerament presidia la SGAE i ha estat acusat de malversar els seus fons, interpretava el paper de Judes, debia de ser una premonició.
 

 1998

 



La seva vida privada està envoltada d'un aire de misteri i ambigüitat, es retira i torna diverses vegades i l'any 2001 li han de trasplantar el fetge.

Però es incombustible, sempre reapareix amb nous espectacles i cançons.
 

2018

 

  Actualment té seixanta-cinc anys, diu que es retira dels escenaris i està fent una gira de comiat per tot el món.

La seva música no és la que a mi m'agrada però no sé que em passa amb en Camilo Blanes que quan l'entrevisten o canta em quedo encantat escoltant i mirant-lo. Suposo que és curiositat per aquest artista tan especial ... o potser és que sóc una mica "friqui".

Pinzellades LXI ( Quan es fa fosc )

Quan es fa fosc passejo per camins d'olors, camins de cuques de llum i galants de nit.

Al camp mai hi ha silenci, un gos que borda, el cant d'un grill o el soroll de les bèsties. Però el plaer més gran és a la pell , pell càlida i humida d'una nit d'estiu.

En tornar a casa arriba vent de ponent, l'aire de la terrassa és com agre, aire de pi cremat i gessamins. Ve de gust sopar gaspatxo, truita freda de carbassó o potser un llenguado a la planxa. El vi blanc amb gel i la síndria.

És l'hora en què el temps s'atura, mirant al cel cauen Llàgrimes de Sant Llorenç i em sento molt petit però feliç. Ara escric i tu dorms, o potser no, potser llegeixes i somies ... com jo.

La litografia és de Manel Anoro.

Pinzellades LX (Tan a prop i tan lluny )

Mirant al cel del capvespre.

enlluernats l'un de l'altre

Júpiter i Venus

sembla que es donin la mà.

Entrada la nit s'apropen

es busquen de tant en tant

i una lluna fugissera passeja la seva bellesa

sovint entremig dels dos.

Tan a prop i tan lluny

com ... tu i jo.

"Les estrelles al cel no signifiquen res per a tu, són un mirall."
"No vull parlar d'això, de com vas trencar el meu cor ..."

Pinzellades LIX ( Aire )

Les nits de xafogor t'ofegues, surts al jardí i el perfum del gessamí t'embriaga. Et trauries la roba, passejaries nua però et fa vergonya... no saps perquè.

Llavors l'aigua nega els solcs, la menta fa olor de terra, ve brisa de ponent i respires.

Sóc aire

vaig i vinc, de cops deixes que et besi

fresc o tebi et tanco els ulls

llavis d'aire

petons d'aigua

sense fer soroll ... com un alè.

Laura

I avui que et puc fer una cançó

recordo quan vas arribar

amb el misteri dels senzills,

els ulls inquiets, el cos altiu;

i amb la rialla dels teus dits

vares omplir els meus acords

amb cada nota del teu nom, Laura.

M’és tan difícil recordar

quants escenaris han sentit

la nostra angoixa per l’avui,

la nostra joia pel demà...

A casa enmig de tants companys,

o a un trist exili mar enllà,

mai no ha mancat el teu alè, Laura.

I si l’atzar et porta lluny,

que els déus et guardin el camí,

que t’acompanyin els ocells,

que t’acaronin els estels;

i en un racó d’aquesta veu,

mentre la pugui fer sentir,

hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.

 

Laura Almerich, guitarrista que va acompanyar a Lluís Llach en els seus concerts durant molts anys, ha mort aquesta setmana als 78 anys. El cantant li va dedicar una cançó preciosa, "Laura".

Pinzellades LVIII ( Amiga amada )

Si una dona estima a una dona...

Amiga amada

t 'estim en els teus ulls

mirant quan dorms,

quan estàs tan callada.

Amiga amada

et veig nua

embogida de tu,

i et sento en mi

arraulida en el meu ventre.

Amiga amada

et dic amor

quan somrius somiant

i et vull el cos

gairebé com l'ànima.

Amiga amada

et donaria la vida,

són trossets de tu

i que serà de nosaltres

d'aquest amor tan boig.

Era mitja tarda

corrien i reien i es besaven

les galtes vermelles, tot despentinades.

Corre! corre! amiga amada

corre que fem tard!

corre ... cap a casa.

Pinzellades LVII ( Llegint )

Al maig llegeixes cada tarda, estàs callada i sembla que no hi ets.

Jo et miro sense dir res, escolto com respires i enyoro els teus mugrons de pa amb vi i sucre.

T'amagues dins el llibre més gruixut, te'n vas lluny i és com si visquessis una altra vida.

Només vull estar a prop teu, els meus llibres són molt prims, l'olor de la userda i la música de Scriabin em produeixen una increïble sensació de lassitud i al besllum del capvespre segueixo a poc a poc la ratlla fina del teu melic de pèl moixí.

Ara es fa fosc, entra vent terral, tanques el llibre de cop fent soroll i em dius tot somrient ... que vols per sopar?

El quadre es un oli de Manel Anoro."Lectora"

Pinzellades LVI (Conversant amb Vicent Andrés Estellés )

Pere, per tu he tornat al carrer dels balcons,

ben dematí, per veure si et trobava

per tu he tornat moltes nits al carrer Arquimedes

ple de balcons i de fulles llarguíssimes

no anava jo: era l'amor qui em duia

per tu he mirat, molt amarg, el cantó

distretament, però amargament sempre

mai no ens hem vist, però sempre tornava.

Sento la teua veu per a les confidències

la teua veu de vegades cremada

de pètals breus socarrats a les vores

en arribar foscament el desig

la teua veu que no escolte fa temps.

No em deixes a la vora del riu de les paraules

ni vull saber nadar i guardar bé la roba.

Preserve molt la meua soledat.

Com un gran bé l'acaricie i tempte.

Ningú no sap el que a ella li dec

un sentiment feroçment solidari

amb qui pateix, amb qui espera en silenci

un vast amor per la mort i la vida

cosa total, universal principi.

Puc dir-te Vicent

que no comprenem l'amor com un costum amable

com un costum pacífic de compliment i teles.

Es desperta, de sobte, com un vell huracà

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Em vaig enamorar d'una noia d'Alginet

i no hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Jo he amat els meus pares, he amat els meus germans

he amat la meua filla, he amat la meua dona

he amat el meu ofici, he amat la meua casa

he amat el meu carrer, com he amat el meu poble

i he amat la meua pàtria; he amat la meua vida

he amat les gents anònimes, he amat totes les coses.

M’he estimat molt la vida

no com a plenitud, cosa total

sinó, posem per cas, com m’agrada la taula

ara un pessic d’aquesta salsa

oh, i aquest ravanet, aquell all tendre

què dieu d’aquest lluç

és sorprenent el fet d’una cirera.

Ara fa vint-i-sis anys que ens vas deixar, crec que seràs recordat com el gran poeta valencià de segle vint. De vegades la teva poesia és crua i costa de digerir, quan parles de sexe em recordes a Bukowski ... bé, tu ets molt més entranyable.

M'he masturbat avui mirant el cos

des del meu llit d'una jove a la platja:

he retornat a la meua infantesa

d'albercoquers i de dacasars furtius.

He estat feliç, immensament feliç.

He rescatat la meua adolescència

amb brusca mà mentre mirava el cos,

esvelt i nu, dempeus damunt la sorra,

compacte i bru, d'adelerada gràcia.

Ara recordo que vaig veure una dona jove

fa anys, al matí, a la platja del Mareny.

Amb gest senzill, com qui agafaria

un canteret amb aigua del Garbí

aquesta jove mare, dempeus, ha agafat

el seu fill de la sorra; l'ha

elevat a l'alçària dels seus pits

se l'ha mirat en l'aire

i molt senzillament el besava després

com si begués amb castedat d’una aigua.

Tu, Pere parles de les dones amb passió i delicadesa

es nota que les estimes.

És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.

És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre

i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.

Jo sóc un home que no té més remei que escriure

i no té més remei que escriure certes coses

i les diu, i les diu com les veu, com les sent

o potser com les viu, amargament, amb presses

pensant que va a morir-se demà o despús-demà

amb alegria a voltes, però amargament sempre.

Escrivint em sé lliure. Absolutament lliure.

Em dius amic, que escriga unes memòries.

Això ho fan bé els polítics i els lladres

que són aquells que tenen què contar.

També sol ser cosa honesta de putes:

tenen allò que hom diu experiències.

Jo no ho sé fer, i a més a més això

-perdona'm tu- em sembla innecessari.

Allò que pot tenir cert interès

és el que he escrit i roda ja pel món.

Adeu Vicent

¿Com he d'eixir d'aquesta passió

si aquest carrer Arquimedes és sols un atzucac?

El meu secret, de què et fas confident

és aquest gust general per la vida.

Res no és obscè i tan sols compta el bé.