jueves, 9 de mayo de 2024

Y yo sigo jugando... qué más da.


Vaig néixer amb la lluna plena al número tres del carrer Galligans, prop de l'hotel Duran, avui fa setanta-cinc anys.
L'últim dia de Fires després dels focs artificials, el soroll dels coets i l'esclat de colors em van cridar l'atenció, així que vaig decidir sortir del ventre de la meva mare per contemplar l'espectacle.
Després ja he anat veient que la vida no sempre és una festa per tirar-hi coets.

Ara visc al Carrer Arquimedes
un carrer que no té pàtria
ni llengua
ni religió.
És un carrer del món
sense trampes
ni mentides
generós.
Un carrer que té memòria
que treballa
que riu molt.
El meu carrer és ple de gent
de tota mena
i condició.
El meu carrer no té amo
el meu carrer...sóc jo!


No soy más que un niño con los pies descalzos.Y yo sigo jugando,qué más da,sigo jugando solo.

martes, 23 de abril de 2024

Pinzellades LXXVIII ( El lenguaje secreto de los abanicos)


El abanico colocado cerca del corazón: " Has ganado mi amor "
Cerrar el abanico tocándose el ojo derecho: " Cuando podré verte"
El número de varillas muestra la contestación a una pregunta: " A que hora "
Mover de forma amenazadora el abanico cerrado: " No seas imprudente "
Abanico medio abierto presionado sobre los labios: " Puedes besarme "
Las dos manos juntas sujetando el abanico abierto: " Olvídame"
Cubrirse la oreja izquierda con el abanico abierto: " No reveles nuestro secreto"
Esconder los ojos detrás del abanico abierto: " Te quiero"
Cerrar un abanico, lentamente: " Prometo casarme contigo"
Acercar el abanico alrededor de los ojos: " Lo siento"
Tocar con el dedo la parte alta del abanico: "Desearía hablar contigo"
Dejar el abanico descansado sobre la mejilla derecha: " Si "
Dejar el abanico descansado sobre la mejilla izquierda: " No "
Abrir y cerrar el abanico varias veces: " Eres cruel"
Descender el abanico: " Seremos amigos "
Abanicarse lentamente: " Estoy casada"
Abanicarse rápidamente: " Estoy comprometida "
Poner el abanico sujetándolo sobre los labios: " Bésame "
Abrir totalmente el abanico: " Espérame "
Situar el abanico detrás de la cabeza: " No me olvides "
Situar el abanico detrás de la cabeza, el dedo extendido: " Adiós "
Mantener el abanico sobre la oreja izquierda: " Deseo deshacerme de ti "
Mover el abanico alrededor de la frente: " Has cambiado"
Dar vueltas al abanico con la mano izquierda: " Nos están viendo "
Dar vueltas al abanico con la mano derecha: " Quiero a otro "
Llevar el abanico abierto en la mano derecha: " Eres demasiado ardiente "
Llevar el abanico abierto en la mano izquierda: " Vamos, y me cuentas "
Mover el abanico entre las manos: " Te odio "
Mover el abanico alrededor de la mejilla: " Te quiero "
Entregar el abanico cerrado: " ¿ Me quieres ? "

Ayer tarde me hablabas
en un lenguaje desconocido.
Me preguntabas con tu mirada
y yo no entendia nada.
Ahora comprendo todo
y tampoco te digo nada...


La pintura es de Manolo VALDÉS "La Femme à l'éventail"

viernes, 29 de marzo de 2024

La dansa de la mort.


  

Aquell vespre d'hivern

no et vaig veure la cara

sols la veu ronca

l'alè de vi

i aquells ulls ... com espurnes

que em despullaven.

 

Tambors de la mitjanit, ballen la dansa de la mort.

Dansa de l'amor...tambors d'una nit molt llarga.


Verges, dijous sant 1967

lunes, 25 de marzo de 2024

Pinzellades LXXVII (Res)


Vostè pensa que no sóc res
com si no hi fos
res
Sempre el nen que no importa res
ignorant-me
com si res
Sense poder parlar amb vostè de res
dir-li el que sento
res de res
Passant anys oblidant-me de res
emocions adolescents
sense dir-li mai res ...


 
  
  Com si no fos res...penso en tots aquests petits res que em venien de vostè.

jueves, 29 de febrero de 2024

Sopar de tardor III

 Menu

Canapé de Garum
Espines d'anxoves
Patates xips
Scampi al bacon

Xampagne François Hemart Brut Nature

***

Amanida de ceps a l'oli de tòfona

Trompetes de la mort amb ou poché al vi blanc de l'Empordà

Costellam de cérvol amb salsa de codony

Llebre a la Royale

Sorbet de pomelo rosa i magrana

Tarta Tatin

***
Vins:
Viña Pomal Magnum, Rioja negre
François Hemart Brut Nature
Aigües minerals
Cafès

HOTEL EMPORDÀ RESTAURANT- Figueres

----------------------------------------------------------------------------------------

Una nit de pluja i de vent ha canviat l’aspecte i el color de la terra i del mar. Ha canviat també l’olor. 
La tardor és l’estació de les bones olors. 
En aquestes nits tan estrellades, lleugerament boiroses, una mica humides, els camps i els arbres fan olor d’ametlles tendres i de fulla de menta picant.
Ara, a les tardes, dóna gust d’anar pels camps. 
Les vinyes es van daurant, les pinedes tenen una capa espessa de verd fosc, les oliveres es nimben d’una grisalla aèria i platejada. Els rostolls van prenent un color rogenc granulat. 
Tot el paisatge cabria entre una gerra de mel i una ampolla de rom.

(El quadern gris, Josep Pla , 9 de novembre de 1918 )


Assaig en directe  a càrrec del repartiment de "Les Misérables". Hugh Jackman, Russell Crowe, Anne Hathaway...

jueves, 22 de febrero de 2024

Passa la vida, vuitanta-cinc anys de la mort d'Antonio Machado.

 


 Diuen que entre Nadal i Nadal passa la vida. 
Jo sento que passen els anys cada 22 de febrer, el dia que va morir Antonio Machado. 
Veig els temps de la infantesa tan a prop i tan lluny. I recordo tota una vida com el que fulleja un llibre molt de pressa. 
Antonio Machado aquell mes de gener de 1939, a Raset camí de l'exili, també havia de repassar una vida intensa, ètica, plena de sentiment. 

 "Aquests dies blaus 
i aquest sol de la infància..." 

 Dues línies, tota una vida.

 

 L'estació de l'amor ve i va, els desitjos gairebé mai no envelleixen amb l'edat...

domingo, 18 de febrero de 2024

Sopar de tardor II

 Menu


Aperitiu-Cocktail

Frivolitats-Savouries


Amanida de ventresca de tonyina a l'oli de tòfona


Turnedó de rap a la tinta de sèpia i blat


Magre de galta de vedella amb fetge-gras


Sorbet de pera i pinya


Tarta de cassís

***

Vins:

Heretat Vall Ventós, Penedès Blanc

Barón de Oña 95, Rioja Negre

Agustí Torelló Brut

Aigües minerals

Cafè -Licors 

HOTEL RESTAURANT EMPORDÀ- Figueres

------------------------------------------------------------------------------------------------------

I jo ¿com estic? Bé, diria. ¿Bé? 

Em vaig descobrint a poc a poc una personalitat nova, una

manera de fer nova que a vegades em sorprèn. 

Em miro com un entomòleg mira un insecte. M’estudio. M’analitzo.

Assajo rectificacions, fintes, designis. 

La tasca és seductora. Aquest d’ara també sóc jo. Ni més ni menys

que abans...

“Obertura catalana” primer volum de memòries. Miquel Martí i Pol ( 1988 )


Aquí on brilla el mar i bufa fort el vent...

martes, 6 de febrero de 2024

Sopar de tardor I

  Menu

Compota de ceps a la rúcula

Parmentier de tòfona a la mistela negra de l'Empordà

Escamarlà gros de Roses rostit amb verdures

Llobarro à la nage de bolets

Medalló de cérvol al sèsam

Sorbet de menta fresca

Mil fulles de pasta filó amb crema de llimona

***
Vins:
Cosme Palacios, Rioja Negre
Saint Gall, Premier Cru
Aigües minerals
Cafè-Licors

HOTEL EMPORDÀ RESTAURANT - Figueres

------------------------------------------------------------------------------------------------------

A tot arreu tinc un amic que està sempre disposat a menjar un cent de cargols o un peix guisat o un conill de bosc, i amb aquests amics tan savis no hi ha manera de renyir. 
El vi de les vinyes que donen al mar és bo i té un aspret que cueja i us mossega la llengua. I de vegades, per començar, mengeu un rovelló o un pinetell a la brasa, i és com si us mengéssiu una orella de senyoreta impregnada de pinassa.

(El quadern gris, Josep Pla, 9 Novembre 1918.)


Et salvaré de tota malenconia. Perquè ets un ésser especial i jo cuidaré de tu.

domingo, 31 de diciembre de 2023

2023 La sort.


Visc d'emocions
d'imatges i paraules
apassionat
o fràgil
m'omplo d'emoció.


A mida que passa el temps
et tornes ...
com les bombolles d'una festa
dolça
àcida
seca
tèrbola
com un glop d'aigua de valència
seductora
gelada
com la imatge d'un mirall.


22 de Febrer, vuitanta-quatre anys de la mort d'Antonio Machado.
La tomba del poeta, al cementiri de Colliure,  està coberta de flors.

"Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusión!,
que era Dios lo que tenía
dentro de mi corazón."


Avui Dia Mundial del Teatre penso que he fet poc teatre. 
Es parla molt del teatre de la vida, però el que enyoro és una vida de teatre. Aquella vida imaginada de la qual sovint escric...


Wallada Bint Al-Mustakfi va escriure fa mil anys:

"Cuando caiga la tarde, espera mi visita
pues veo que la noche es
quien mejor esconde los secretos;
siento un amor por ti,
que si los astros lo sintiesen
no brillaría el sol
ni la luna saldría y las estrellas
no emprenderían su viaje nocturno."


Les tardes a la tardor escric “Tardoral” i crec que és una paraula inventada, que no existeix.

Boira calenta
com el teu alè
com els teus llavis...
I jo una farola
sense llum.


Els que portem molts anys vivint en parella coneixem aquesta història.
L'amor i la passió, la innocència d'un temps en què tot és nou i sorprèn; el treball de crear una llar, la il·lusió d'una família.
Però sovint hi ha desamor, desànim, mirades fora de casa. Potser és que nosaltres canviem i la nostra vida no canvia. 


Aquest personatge "Incógnito", apareix de manera recurrent a la meva vida. 
Creu que ningú el coneix...però tothom sap qui és.


Em recordo molt d'aquell any 1973, Figueres estava plena de llum. 
D'aquell Nadal que hi eren tots i ningú faltava. 
Valga'm deu quin any! El triangle de Terrassa: Pensión Lola, Escola d'Enginyers i Bar Dorado no era el lloc més adequat per acabar una carrera que s'estava fent molt llarga. 
Els Rolling Stones tocaven "Angie" i Pink Floyd sorprenia amb "The Dark Side of the Moon". Al Charly, còctels Manhattan i Paco de Lucia..."Entre dos Aguas". 
Tot ha canviat força, però tinc el Pessebre a punt i el Tió ja s'escalfa. S'acosta la Nit de Nadal.


Ara quan m'aixeco surto a fora i respiro l'aire fresc del matí, em sento viu i...dono les gràcies.


jueves, 21 de diciembre de 2023

1973


 Llegeixo al setmanari Empordà un article que parla de la pintora Olga Torras Romans ( Figueres 1952 ), allunyada de la vida pública i de l’activitat artística des del 1986. 
Veient aquest seu autoretrat de 1973 em recordo molt d'aquell any que Figueres estava plena de llum. 
D'aquell Nadal que hi eren tots i ningú faltava. 
Valga'm Deu quin any! El triangle de Terrassa: Pensión Lola, Escola d'Enginyers i Bar Dorado no era el lloc més adequat per acabar una carrera que s'estava fent molt llarga. 
Encara hi havia pena de mort, ETA assassinava Carrero Blanco i Kissinger feia i desfeia guerres arreu del món mentre rebia el Nobel de la Pau. 
Aquell any els Rolling Stones tocaven "Angie" i Pink Floyd sorprenia amb "The Dark Side of the Moon". Al Charly, còctels Manhattan i Paco de Lucia..."Entre dos Aguas". 
Potser el 1973 vaig veure per última vegada Olga Torras per Figueres. M'alegro de saber que està bé, va triar una nova vida i espero que hagi estat feliç. 
Ara tot ha canviat força, però tinc el Pessebre a punt i el Tió ja s'escalfa. S'acosta la Nit de Nadal ...