Quan fora és groc, fins i tot vermell

Les tardes fredes al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.

Gelat, m'arrauleixo en un racó prop del escalfapanxes.

Els ulls tancats, somiant, se sent l'olor d'un foc que torra castanyes.

A ponent un raig de llum desperta la brisa...el mar anega melangios "l'skyline" gris de l'Albera.

Temps de bolets, camins d'aglans i fulles mortes.

Sempre al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.

 

Ara la ràdio parla de la mort de David Hamilton. Fotògraf de difuminats colors adolescents... d'un erotisme ingenu.

Llegint-te ni tan sols veig passar els elefants

Llegint-te ni tan sols veig passar els elefants. Em parles d'un món diferent, d'una vida imaginada i m'ajudes a somiar.

"Vaig aprendre a llegir-me
llegint el teu cos
quan més em llegia, rellegia el teu cos
descobrint detalls inesperats
missatges amagats.

Si tanco els ulls
llegeixo la teva olor
mentre, tu recites els versos que t'escric
és com si llegís el teu cos
i escoltés les meves paraules

Ara dorms ...
Darrere el vidre de la nit, un vent càlid de núvols baixos dibuixa ombres inversemblants, com un mim sobre els llençols.

Jo em quedo sol, ingràvid
llegint-te
però avui desconec el teu cos
i en llegir-lo em fan por les meves paraules
quan dius ... si us plau no m'estimis."

Per això, avui a Sri Lanka, llegint-te ni tan sols veig passar els elefants.

Per Leonard Cohen que ens ha deixat aquesta setmana als 82 anys i ... potser ja s'ha retrobat amb Marianne.

El poema és "Por favor no me quieras", el vaig escriure al juny de 2011.