Bloc teatre XXVII

 

Aquest personatge "Incógnito", apareix de manera recurrent a la meva vida. 

Creu que ningú el coneix...però tothom sap qui és.

Bloc teatre XXVI ( Dia mundial del teatre )

 

Avui Dia Mundial del Teatre penso que he fet poc teatre. 

Molts cops , sobretot els darrers anys, he hagut de baixar el teló de pressa i corrent perquè hi havia molt soroll i desordre al "backstage".

Es parla molt del teatre de la vida, però el que enyoro és una vida de teatre. Aquella vida imaginada de la qual sovint escric...

Amy Winehouse - Back to Black

 "Només ens vam dir adéu amb paraules, he mort cent vegades,tu tornes amb ella i jo torno al dol..."

Bloc teatre XXV ...última sessió

Baixa el teló, s'encenen els llums.

Què t'ha semblat?

Bé, m'ha agradat molt.

Llàstima que s'hagi acabat, hi ha hagut moments molt tendres, plens d'emoció.

Em sorprèn aquest final tan inesperat, sembla que l'autor es buida en l'obra i talla la història de cop perquè no té res més a dir.

Tu creus que la protagonista existeix realment o tot ha estat com un somni imaginari?

No ho sé, però de vegades m'hi he sentit identificada. Quan ella li diu: "Si us plau no m'estimis ... " m'ha fet plorar.

I la música, què me'n dius de la música?

Molt ben triada. Però anem sortint que es fa tard i som les últimes.

Quina nit més agradable, es nota la tardor, fins i tot l'aire ... fa olor de versos.

FI

Ella és com un arc iris, plena de colors. Gràcies.

Bloc teatre XXIV

"La novel·la és morta!"

Dir això avui dia de Sant Jordi pot semblar una provocació, una opinió extravagant.

Però en algun moment de la seva vida han fet aquesta afirmació Tom Wolfe, Milan Kundera, Félix de Azúa, Eduardo Mendoza o Sánchez Ferlosio.

El més contundent va ser Josep Pla. Quan Joaquín Soler Serrano el va entrevistar al seu programa "A fons" l'escriptor empordanès li va dir: "L'home que llegeix novel·les a partir dels 35 anys crec que és un cretí. No ho creu vostè?".

Potser quan obrim un llibre de ficció anem a la recerca d'alguna cosa que ens canviï la vida, encara que només sigui durant uns minuts.
Sense novel·les s'acaben els somnis ... hi ha qui té por o s'ha cansat de somiar!

Bloc teatre XXIII

Diuen que l'amor dura tres anys.

Nosaltres que portem junts quaranta anys, potser demà Sant Valentí, hauríem de celebrar el dia dels desenamorats ... per si de cas.

Bloc teatre XXII

A la tardor de tant mirar endins m'he vist el fetge.

Negre, brut i ple de pedres.

Em pregunto quin maltracte, quina vida li he donat perquè es pugui tornar així.

I si qui m'ha de jutjar se'm menja el fetge quan em pengin, de ben segur quedarà ... fastiguejat.

Els fariseus ( 1964 )

Bloc teatre XXI

Sempre havien matat en nom de déu i ho seguien fent com un costum atàvic.

Però un dia un home, descendent d'aquells que déu havia creat, va cridar :

"No hi ha déu!" ... I es va fer la pau.
 

La imatge és de El Roto.

Bloc teatre XX

Puja el teló i entra a l'escenari un actor. Era un home d'uns seixanta anys, ben conservat, amb els cabells grisos.

Va començar així:

"Molts anys després, davant l'escamot d'afusellament, el coronel Aureliano Buendía havia de recordar aquella tarda remota en què el seu pare el va portar a conèixer el gel ..."

Recitava de memòria, sense paper ni apuntador, un text d'un relat que semblava molt llarg.

"Macondo era llavors un llogaret de vint cases de fang i cañabrava construïdes a la vora d'un riu d'aigües diàfanes que es precipitaven per un llit de pedres polides, blanques i enormes com ous prehistòrics. El món era tan recent, que moltes coses no tenien  nom, i per esmentar-les calia assenyalar-les amb el dit ... "

D'aquesta manera van anar passant les hores i els dies fins que el públic de la platea va començar a inquietar-se, víctima de la fam i la son, allò era realisme màgic en estat pur.

Llavors es va sentir una potent veu en off que dirigint-se a l'actor li va dir: Escolti faci el favor! Llegeixi els dos grups de nombres i lletres que apareixen a la pantalla del fons de la sala en l'ordre corresponent.

L'home va quedar bocabadat i sorprès. Sortint de l'escenari amb cara d'enfadat va dir: No sóc un robot! Ostres, no veieu que no sóc una màquina ... sóc en Pere.

I va acabar dient: "... estava previst que la ciutat dels miralls seria arrasada pel vent i bandejada de la memòria dels homes en l'instant en què Aureliano Babilònia acabés de desxifrar els pergamins, i que tot l'escrit en ells era irrepetible des de sempre i per sempre perquè les nissagues condemnades a cent anys de solitud no tenien una segona oportunitat sobre la terra."

Baixa el teló

Bloc teatre XIX

El teatre va obrir les portes per estrenar una obra titulada " Xarxes socials". L'autor era un jove escriptor amb gran experiència en aquests temes, havia estat enganxat a les xarxes socials i després de superar la seva addicció va escriure aquesta peça meitat teatre, meitat " reality " .

Per entrar a la primera sessió a més de pagar l'entrada havies d'acreditar que pertanyies a alguna d'aquestes xarxes , si participaves en diverses et feien triar - ne una.

El " show " va començar puntualment . A la platea s'asseien els usuaris de Facebook i d'Instagram que no paraven de fer fotos , al galliner una turba de Twitteros piulant-se entre ells bestieses de menys de 140 paraules i a les llotges els Blocaires , un grup molt col · legiat de lletraferits i succedanis .

Es van apagar els llums , va pujar el teló però només es veien les cares il · luminades del públic contemplant les pantalles de les seves " tablets " i " smartphones ", passant de tot.

Llavors surt l'actor principal a l'escenari enmig d'un silenci trencat per una remor de teclejat que puja de la sala i diu amb veu potent :

Senyors

les xarxes socials són vostès

i ara ... ja no els importa res més!

Fi , baixa el teló.
(Bé, hauria d'haver dit: "es tanca la sessió")

Bloc teatre XVIII

La puntualitat és una qualitat que no he tingut mai , ja sé que això no està bé però sempre faig tard pertot ... és com si volgués aturar el temps , allargar les hores .

Avui m'ha passat una cosa molt curiosa . He anat al teatre i he arribat tard , la funció ja havia començat i l'acomodador no m'ha deixat entrar . Diu que no es pot passar fins a la mitja part , però jo sóc l'actor principal i no entenc què estan representant allà dalt de l'escenari .

És una obra moderna d'aquelles que agraden perquè ningú entén res , no saps qui interpreta , els actors o el públic i el protagonista espera al vestíbul a que acabi la funció per fer una entrada triomfal .

En aquest país que és com un teatre de comèdies ja sol passar que el públic interpreti als personatges i els actors arribin tard al final per rebre els aplaudiments .

Perquè val un home ? Pel que fa , pel que diu ? No !! Avui vals pel que calles ... i si no us ho creieu escolteu com m'aplaudeixen mentre em menjo una bossa de crispetes assegut tranquil · lament al vestíbul ...

No li diguis a ningú que no vaig arribar a temps ...

Bloc teatre XVII

Puja el teló, apareixen el protagonista i el seu altre jo, un personatge caracteritzat de Salvador Dali.

P.-Cada dia escric dues línies però ara tots els dies són iguals i sempre escric el mateix.

I a la nit tinc son!

D.-Tinc tanta sang que a les cinc tinc son.

A les sis tinc set el càntir és buit és nou i encara es deu.

Si qui deu deu diu que deu deu diu el que deu i deu el que diu.

P.-En cap cap hi cap que Déu en deu deu.

En cap cap cap el que cap en aquet cap.

Que te creus que te crec?

D.-Els catalans parlant sembla que trenquem nous... Escolta això:

Una polla xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics.

Baixa el teló.

Bloc teatre XVI

Baixa el teló, s'encenen els llums.

Què t'ha semblat?

Bé, m'ha agradat molt.

Llàstima que s'hagi acabat, hi ha hagut moments molt tendres, plens d'emoció.

Em sorprèn aquest final tan inesperat, sembla que l'autor es buida en l'obra i talla la història de cop perquè no té res més a dir.

Tu creus que la protagonista existeix realment o tot ha estat com un somni imaginari?

No ho sé, però de vegades m'hi he sentit identificada. Quan ella li diu: "Si us plau no m'estimis ... " m'ha fet plorar.

I la música, què me'n dius de la música?

Molt ben triada. Però anem sortint que es fa tard i som les últimes.

Quina nit més agradable, es nota la tardor, fins i tot l'aire ... fa olor de versos.

FI

Ella és com un arc iris
plena de colors

Bloc teatre XV

El teatre era ple de gom a gom, ningú volia faltar a la cerimònia anual de lliurament dels premis Gats. Tots els millors gatblogers estaven asseguts a la platea, nerviosos però plens d'il · lusió, esperant que es reconegués el seu treball de tot l'any.

Hi eren tots: el gat de dalt, el gat que somriu, el gat del fanal, el gat porc, el gat del racó, el gat de no m'esperis, el gat de Paris, el gat de l'armari ... en fi no faltava ningú fins i tot el gat del carrer que era el més torracollons.

Enmig d'una gran espectació va sortir a l'escenari el gat presentador i va dir:

"Senyores i senyors no sabem si és per falta de noves incorporacions gatblogers o perquè això és com el festival de la Eurovisió que tots voten als amics i coneguts ... però sempre guanyen els mateixos.

El gran jurat dels premis Gats ha decidit atorgar els guardons d'aquest any als blogs més votats per a cada categoria, després de descartar als premiats dels últims tres anys.

Fins ara el resultat era molt previsible i l'única sorpresa era la dels blogs revelació."
Per uns segons es va escoltar un silenci que donava calfreds, com si arribés una tempesta. De cop va esclatar un cridòria enmig d'un picar de peus tan gran que semblava que s'enfonsaria el teatre. El regidor va donar ordre d'encendre els llums i obrir les portes, tothom va sortir al carrer, alguns molt enfadats i discutint entre ells.

A l'únic que se li escapava el riure era al gat del carrer, el gat torracollons, perquè tot això ja ho veia a venir.

Amb el meu reconeixement al treball i l'enginy dels organitzadors d'aquests premis.

"Marramiu, marramiau

al bloc teatre

tot s'hi val ... "

Bloc teatre XIV

Repassant la cartellera d'espectacles noto avorriment i falta de creativitat. Cada cop és més difícil trobar alguna cosa que sorprengui o emocioni.

Sembla que aquesta crisi afecta fins i tot al món del bloc teatre ... potser ha arribat l'hora de dedicar-se a les "Variétés" que almenys són divertides.

Bloc teatre XIII

Nadal 2011

Bé ... i ara què fem?

Parece que ya empiezo a entender,

las cosas importantes aquí,

son las que están detrás de la piel.

Y todo lo demás,

empieza donde acaban mis pies...

Bloc teatre XII

Avui, dia de descans de la companyia, el teatre oferia la projecció d'un curtmetratge titulat: "Mil plats d'El Bulli, mite o realitat". Al final estava programada una taula col·loqui amb la participació d'alguns cuiners, crítics gastronòmics i periodistes força coneguts.

Com que l'entrada era gratis la platea s'ha omplert d'afamats, només de començar la pel·lícula ja ensalivaven, quan les baves sortien per la porta quatre eixelebrats han pujat a l'escenari i s'han menjat les imatges... fins i tot la pantalla.

És l'escena més dantesca i surrealista que he vist !

Quan ja tot estigui super fotut sempre ens quedarà el rock and roll.

Bloc teatre XI

"Vull dir-te una cosa

escolta'm .....

Crisi? Quina crisi?

Ara és el moment de posar la música al màxim i preparar un Gin-tonic amb molt de gel i llimona.

.................

Oh, Sister Robinson! això esta tot encallat,

recollim llàgrimes en gots de paper.

Pot algú dir-me el que necessito saber,

pot algú ajudar-me a seguir endavant amb l' espectacle? "

 

  El 1975 Supertramp publica el seu LP "Crisis? What Crisis?"
Jo tenia vint-cinc anys i des de llavors no m'ho crec això de les crisis ...

Bloc teatre X

Aquest teatre de la vida dóna tantes voltes que de vegades ja no sé quin personatge interpretar.

Només tu, asseguda sempre a les primeres files, em dones forces per sortir cada dia a l'escenari. Rius, crides, aplaudeixes, alegre i emocionada encara que no entenguis el que dic.

És com... quan et parlo a cau d'orella i dius que no m'entens perquè et faig pessigolles i se t'escapa el riure.

Bloc teatre IX

Este Blog está lleno de puntos suspensivos...

Escribo para ti y me gustaría que interpretases mis palabras a tu manera, que imaginases los finales más especiales , es decir que hagas tuyos mis escritos y los disfrutes como si los vivieras.

Mi vida está llena de puntos suspensivos que indican miedos, dudas, sorpresas y desenlaces inesperados. Quisiera transmitirte este modo de disfrutar de la vida y que te quedases con lo que más te guste.

Te dejo mi puerta entreabierta, en el rellano tres puntos suspensivos y tú piensa lo que quieras...

Lo atroz de la pasión es cuando pasa,
cuando, al punto final de los finales,
no le siguen dos puntos suspensivos...

Bloc teatre VIII

Es van encendre els llums de l'escenari i va pujar el teló. El públic encara no estava assegut a les butaques quan va aparèixer un actor còmic i va dir:

Senyors! Els socialistes seguin a la meva dreta, els de dretes a l'esquerra, els de centre al darrera. Comunistes i els verds que es quedin drets, els independentistes dalt al galliner, fan fressa i va molt bé. Avui dramatitzarem una obra que molts de vostès coneixen: "La democràcia, per fer què?"

Mentre el poble seguia al carrer aliè a la "cultura", el teatre va esclatar en aplaudiments, queien pipes, cacauets i crispetes del galliner a la platea, la cridòria era espantosa i quan els verds van obrir les portes perquè entrés el poble el guirigall va ser tan gran que no va quedar ni l'apuntador ...