jueves, 22 de febrero de 2024

Passa la vida, vuitanta-cinc anys de la mort d'Antonio Machado.

 


 Diuen que entre Nadal i Nadal passa la vida. 
Jo sento que passen els anys cada 22 de febrer, el dia que va morir Antonio Machado. 
Veig els temps de la infantesa tan a prop i tan lluny. I recordo tota una vida com el que fulleja un llibre molt de pressa. 
Antonio Machado aquell mes de gener de 1939, a Raset camí de l'exili, també havia de repassar una vida intensa, ètica, plena de sentiment. 

 "Aquests dies blaus 
i aquest sol de la infància..." 

 Dues línies, tota una vida.

 

 L'estació de l'amor ve i va, els desitjos gairebé mai no envelleixen amb l'edat...

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Llegit i com d'habitude, escrit amb molt de sentiment.

Carme Rosanas dijo...

Recordo molt bé aquesta foto i aquest aniversari… quants records els teus i de la teva infantesa i també quants records blocaires.
Una abraçada, Pere.

sa lluna dijo...

Aquesta sensació de tornar enrere cada cop que publiques, m'omple l'ànima i els sentits.

Aferradetes, Pere.