Diuen que les muses van i vénen a l'estiu, com si fessin vacances, però jo no m'ho crec.
Voldria que fossis aquí ... He de dir-te tantes coses que de vegades no sé com fer-ho, em falta la paraula i quan penso en tu em quedo en blanc com les fulles de la llibreta.
Noméspucobrirel calaix dels comentaris i treuren uns quants perquè els llegeixis .
A l'alba d'aquest matí un vell roser m'ha regalat una rosa petita i roja les fulles atapeïdes com si fossin de robí.
A les ribes de la nit l'he tallat amb molta cura llavors ella ha fet un crit i una llàgrima llisca pels dits en veure... com l'he traït.
Darrere la cortina et miro em mires mai sé si em veus ... o m'imagines.
Visc de silencis de petites coses darrerament no et dic res no t'importi, sent-me a prop cada cop ... més silenciós.
Sense vós gelat em mor d'amor senyora sou llenya ... que m'encén i el vostre dolç oblit escriu el llibre de les hores.
Només som dues ànimes perdudes nedant en una peixera, any rere any.
El meu carrer és una petita part de mi, petita però important; m'hi passejo una estona cada dia per retrobar-la i procurar que no es perdi.
Estimo
les flors de l'hivern
senzilles, petites, modestes
que fan molta olor
que viuen molt temps.
Ara els teus ulls
són la llum en la foscor
cec, sord ... boig per tu.
Finestres tancades
finestres d'hivern
i els gats a les fosques
mirant al cel...
per si neven ratolins.
T'estic veient
mirant-te cada dia
sempre diferent.
Ja no vull escriure't cartes
t'he escrit un bloc
així pots llegir-me cada dia
rellegir-me ... a poc a poc.
És difícil escriure versos enmig de la tempesta, per això hi ha tants naufragis. Si un dia en un desgavell poètic m'enfonso a la mar, confio en què vindreu a salvar-me volant pel cel com les gavines.
L'aigua roba gessamins al cor de la nit morena. Blanca bugada de sal pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port com una trena negra...
Quantes vegades vas perdre el tren i no t'importava. Deies tant me fa, després ja en vindrà un altre.
Jo també n'he perdut molts i no pas per estar amb tu, sinó per mandra... per por.
M'adorm el fred
i em despullo
sobre catifes d'herba ...
Oh! quin rabanet
petit i verd,
com els teus llavis
vermellet...
L'hivern és silenci
sols
el batec del cor.
Callem tots junts
plegats
mentre ens fem companyia.
Però ... tu no calles
mai
i ens esvalotes!
Escrivint un bloc, de vegades aprens a llegir-te ... tot sol.
Em dius
i dius un vers
però ... amor no em diguis res
perquè només et miro quan em dius
i et miro, et miro, et miro i ja no escolto res!
Portava tant de temps en el fons d'aquell pou sense poder sortir que va començar la meva metamorfosi. Trencant el fi capoll de la rutina em vaig convertir en papallona ... i sortí volant.
Un dia els vaig dir tot això a la Carme, a Vida, a Iris, a la Sargantana, a Novesflors, a la Eulàlia ...
A les tardes sorties al jardí, llegíem plegats i m'omplia de vida, a poc a poc ... cada dia.
Les tardes a la tardor, gallarets de mel omplen camins d'abelles.
El temps esborra les portes que no s'obren mai i jo a vegades no sé si sóc a dins o sóc a fora ...
Visc en un país de vent va i ve porta i lleva i fa ... embogir.
Quan tornis del sud porta'm la seva llum l'alegria, el color l'olor dels geranis, perfum cançons que neixen del cor. Quan tornis del sud ... porta'm-el!
Cremat purificat voldria renéixer ... com el sol cada dia.
Els camins de nit llumenetes de cristall i cuques de llum...
Els comentaris poètics els vaig fer a Carme, Vida, Àngels, Novesflors, Galionar... La fotografia és de David Hamilton.
Avui faré el camí de Riola tot escoltant la música de Yann Tiersen i aniré deixant petits versos pels camins dels arrossars, com en Pulgarcito ... per a no perdre'm i poder tornar al mar.
Vaig pintar trés ocells cada cop més ben fets, tant, que ja mouen el cap i el darrer ... canta.
Sóc com el diamant fràgil i dur no em ratllo mai ...
Em falta la paraula expressar el que sento però ... no penso dir-t'ho mai.
Els ous van dir, tot cridant no servim ni per fer truites però aquest ximple de pardal ni creix, ni vola, ni fa mal.
He volat somiant, a trenca nits a punt d'alba l'aire fresc em despertà sentia l'olor dels boscos i el bram salat de la mar tot era intens ... real.
La por ... que és la por? La por sóc jo!
Viatjant dalt d'aquesta estrella, a l'altra banda de l'univers, veig lo bonica que ets ara i mil anys després.
Ets plena d'olor les arrecades fines com les glicines.
Descalç per la terra del teu cos sentint el seu batec m'arrelo en tu i fas que creixi cada dia.
No em parlis no em diguis no em preguntis amor perquè no sé ... i m'angoixa el no dir-te. I el temps, el nostre temps portarà a poc a poc respostes.
Rosa del safrà rosa de la terra seca filla del fred mare de les espècies com l'or vermell com una flor salvatge i aquesta olor tan particular sempre la teva olor ...
Élla era un arbre ple de fruita madura ell estava boig pels seus mugrons de cirereta tots dos tremolaven, desitjant-se, sense dir-se res i de cop el terra es va cobrir d'un llit ... de fulles tendres.
Aquests comentaris poètics els vaig fer fa temps a Carme, Vida, Joana del bosc, Joana de llum, Àngels, Rita, Novesflors, Mercè ...
La fotografia és una alba al Mareny Blau.
A l'entrar a l'habitació la vaig trobar tota nua, el gest indolent, fent veure que no em veia. Recordant uns versos del Cançoner "Sarao d'amor" que havia escrit en el segle XVI el poeta valencià Joan Timoneda, li vaig dir:
Bella, de vós só enamorós. Ja fósseu mia! La nit i el jorn, quan pens en vós, mon cor sospira.
Ella em va mirar, curiosa i sorpresa, creuant pudorosa i suaument les cames.
Jo vaig seguir dient:
No us atavieu, anau aixi, que prenc gran ira si us ataviau i algú prop mi per sort vos mira. Nueta us vull, gest graciós, ànima mia. La nit i el jorn, quan pens en vós, mon cor sospira.
Escoltant el seu riure mentre s'estirava com un gat sobre el cobrellit, vaig comprendre que la llengua de l'amor no era el francès ... sinó el català. Des de llavors recullo els comentaris poètics del meu carrer i els escric en una llibreta per si de cas.
I la llum I el vent de garbí I l'olor de l'arròs molls i romaní allà a la sorra de la Malvarrosa ...
Em vaig enamorar d'ella a poc a poc com una formiga trosset a trosset un petó i un petonet i quan se'n va adonar ja dormia al meu niu.
La dona que m'espera m'amaga el seu cos i dissimula l'ànima ànima prohibida cos misteriós ...
Aquesta jove té tossina potser d'un escalfament ha begut llet ben calenta la llepa com si fos mel.
I la meva imatge es va fer mil imatges i... no sabia trobar-me.
La llum dels teus ulls com la pluja de tardor tendra ... de color.
T'escric amiga absent però no és a tu a qui escric m'escric a mi mateix ... per no perdre't!
Qui mirarà aquests ulls si tu no mires al cel ... de tant en tant.
Avui ahir i demà, no sé ... sempre! esperaré, per tornar a veure't.
Em faig vell, a poc a poc els ulls petits com brases el front ple de corriols ...
Escrivint un bloc, de vegades aprens a llegir-te ... tot sol.
Aquests comentaris els vaig fer l'any passat a: Carme, Vida, Iris, Joana, Sargantana, Galionar i Montse. El quadre és un oli de Manel Anoro "Nu nº3"
Escoltant "La chanson des vieux amants" de Brel pensava en tu, en mi i en el que havíem fet tots aquests anys.
Jo, conec tots els teus sortilegis, tu saps tots els meus encanteris. Tu m'has conservat fent trampes, jo t'he perdut de tant en tant. Segur que has tingut alguns amants, calia passar-ho bé, que el cos estigui exultant. Finalment, finalment ens ha fet falta molt de talent per arribar a vells sense ser adults ...
Però no sempre les coses són així ...
Fugint corrent dels sentiments per la platja del meu cos vas deixar empremtes tan fondes que pujaven les marees i s'assecaven els mars... (A la Carme 2 Juny)
Petúnies petunets petu ploro petunasos petu ric petu escric petugadeu ...quin dematí. (A la Carme 19 Maig)
Hi ha dones que cremen, passen pel teu costat i t'encens ... (A Vida 29 Maig)
Com un ocellet entre les teves mans em sento morir només em puc salvar si em deixes lliure o si em dones de menjar llet amb pa ... (A Vida 14 Juny)
Passem de la calma al foc et beuria tota sense cullera ... d'un glop! (A la Joana del Bosc 30 Juliol)
Rera els camins d'aigua com una papallona vol al teu voltant fascinat ... tota l'estona. (A la Joana del Bosc 23 Agost)
Sota una pell hi ha una altra pell i t'amagues ... (A la Joana de Llum 2 Octubre)
Las flores de un día no tienen afectos, no tienen memoria. Las flores de invierno son como tu... se acuerdan si te acercas si las tocas, si las hieres. (A Nuke 11 Abril)
Revolotearé sobre el fango de mi vida sin mancharme sin pisar el suelo pero dejaré que mis pies se enraicen en tí creceré contigo me llenaré de tu olor y seré fuerte y hermoso... como una rosa. (A Rosa Araucana 30 Juny)
Llaurar el cos deixar llavors de vida ... (A Angels 8 Juliol)
Clara, fosca blanca i negra boca de murri, amb tanta festa no hi ha qui estudiï. (A Clara 18 Abril)
Em sembla que ha parat de ploure ja no se sent res ... clic! clac! clic! cloc! és el meu gessamí ... s'espolsa les gotes gotes d'aigua gotes de "Parfum de Nuit". (A Rita 6 Maig)
Li besava els dits del peu, els acariciava i ella cridava amb molt poqueta veu ... (A Mercè 22 Agost)
I vaig adorar al Sol tremolant com un equilibrista sobre la fina corda de la sorra. (A Jesús M. 8 Octubre)
Però amor meu el meu dolç, tendre i meravellós amor des que es fa clar a l'alba fins que acaba el dia t'estimo encara, saps, t'estimo.
La pintura és un oli de Manel Anoro-"Barcelona Girona"
La teva mirada em recorda que no hi ha una sola llengua, una sola religió, una sola raça. Només hi ha una cultura, la de l'home, la teva i la meva. I m'espanta no tenir temps de conèixer, veure, escoltar, entendre i sentir tantes meravelles ...
I al matí, mig adormida ni un traç més, ni una paraula només la seva olor ... (A la Carme 29 Maig)
Ocellet de maig pit de rosella ales de blat. (A la Joana del Bosc 6 Maig)
Avui t'abraço tan fort per donar-te un tros de vida perquè el temps que jo no hi soc sempre em tinguis dins del cor i recordis que t'estimo. (A la Joana de Llum 5 Abril)
Veig que em mires però tanques els ulls i ja no hi ets ... (A l'Angels 7 Abril)
Nàufrag ... un mar verd blau em nega els ulls. (A Clara 5 Maig)
I creixia cada dia poc a poc com un cargol. (A Jesús M. 28 Maig)
Potser ... Em falta la paraula l'enteniment la vida i no ho trobo enlloc. (A Noves Flors 11 Juny)
Y tu "mirá" Se me clava en los ojos como una "espá"...
De amores llora una rosa Y le sirve de pañuelo Una blanca mariposa
De tanto volar Sedienta de tanto vuelo En un charco de agua clara La alondra se bebe el cielo, ay, ay
Aquella tarde de abril Te dije vente conmigo Y no quisiste venir No te quisiste venir
Y tu "mirá" se me clava en los ojos como una "espá" Se me clava en los ojos como una "espá"...
Y tu "mirá" se me clava en los ojos como una "espá" Y mi tren de alegría se va se va Y no tengo más sueño que tu "mirá"
Y tu "mirá" ... Grillo de mis tormentos, rosa tronchá Cuando sueño tus ojos de "madrugá" Yo no puedo apartarme de tu "mirá"
Y tu "mirá" se me clava en los ojos como una "espá" Se me clava en los ojos como una "espá"...
Boca de tomàquet tomàquet de l'hort, avui per berenar voldria sucar-te amb un tros de pa
i menjar-te ... de cop!
Això no m'agrada gens, és molt dolent ... a veure aquest altre:
Una boca així sembla un plat del Bulli, uns llavis així no es poden besar. I quan no pots més te'ls has de menjar ... de cop!
Ostres! aquest m'agrada més però em sembla que m'equivoco perquè no sé si la noia mossega una cirera o un tomàquet ...
Aquesta flor descarada sols amaga els sentiments. (A la Carme 4 Abril)
Com un vidre, tu sempre et despulles i quan et contemplo sorprès mai sé si és per dins ... o per fora. (A la Carme 11 Abril)
Descalça, sense pressa molla, buscant la fresca i de vegades un amic que camini al teu costat per poder fer l'amor com un cargol, poc a poc ... (A Frannia 17 Abril)
Ja no et miro mai quan passes a prop meu però ... ets com un brogit corres com l'aigua fresca vas i vens com les onades com el vent que mou les fulles dels arbres. (A la Joana del Bosc 20 Març)
Un capvespre a Zahara de los Atunes:
El sol va omplir la platja de tots els colors prop les pastures dels braus i l'olor de l'herba l'aire fresc de l'oest feia escuma amb les ones i tu emocionada, cantaves quan el sol s'amagava lluny ... al final de la mar. (A la Joana de Llum 26 Març)
Quan et toco et desfàs com el gel sento fred i calor em mulles i tinc por. (A la Sargantana 17 Març)
I jo voldria dir-li a vostè que vindran les primaveres que gaudeixi d'aquests dies quan la tarda s'allarga i el sol ja no vol anar-se'n i el llarg camí de les hores passa més lentament ... (A la Sargantana 20 Març)
Mira, mira, mira'm més... Toca'm! però no em miris més. (A Joan 9 Abril)
La figa carnivora em va somriure i jo vaig tenir una esgarrifança, era ella la que em volia menjar ... (A Joan 15 Abril)
Caminitos de lagrimas corren por tu piel sedosa, hueles a menta de verdes ojos, sabes a fresa de labios rojos y suspira en la noche tu cuerpo de manzanas... (A la Mercé 10 Abril)
A mesura que escoltava a l'Ana Netrebko m'agradava cada cop més; però en sentir-li cantar aquesta cançó de Rachmaninov em vaig enamorar de la seva veu per sempre.
Oigo el ruido que produce el despertar de la vida Veo en las calles mujeres hermosas y su piel tan blanca Siento en mi vientre la renovada fuerza del deseo Huelo todo, porque todo huele Oigo nada, porque todo ha callado Veo tus ojos, porque solo eso veo Hoy...¡es Primavera!
Quizás escribí esto un día en que la vida era algo maravilloso. Uno de esos días en que sólo ves esos ojos y ...
Clic! .. Clac! Clic! .. Cloc! Em despertes suaument a poc a poc i en obrir la finestra et veig fresca amb la cara mullada ben neta i les arracades de vidre. Clic! .. Clac! Clic! .. Cloc! (A la Carme 19 Febrer)
En aquest bosc ple de lletres viu un llop analfabet la mira a ella "face to face" l'escolta ... però no sap dir-li res. (A la Joana del Bosc 6 Març)
Me paso el día saltando de un plato al otro de la balanza, manteniendo el equilibrio. Pero ya me estoy cansando, me fallan las fuerzas y si tú no me ayudas a nivelarla caeré al vacío como un trapecista...sin red. (A Nuke 29 Febrer)
Sóc l'ós que dorm a l'hivern no em ve de gust fer res dormo, però entre somnis escolto el bosc, el soroll dels altres i quan senti gotejar el gel per d'amunt del nas sortiré poderós del meu amagatall bramant ... amb força! perquè tots em sentin i em menjaré les maduixes ... totes! perquè m'agraden i explicaré el que he somiat (A la Sargantana 5 Març)
A veces escucho como respiras lentamente, en silencio sin decirme nada. ¡Parece que no estás! Pero al besar tu boca siento el calor de un aliento que me habla y me cuenta muchas cosas... (A Rosa la Araucana 9 Març)
Oblits i desamors.
Fa tant de temps que no m'estimes tant, que vaig oblidar la teva cara però sempre penso en tu i recordo la teva olor i estic fotut i t'enyoro ... (A Joan 11 Març)
Llegint les teves paraules se'm mullen les galtes... i surten cargols. (A Jesús M. 5 Març)
Sota el barnús brillaven quatre estrelles, sobre meu sols els teus ulls. I eres com les onades ... (A Rita 14 Març)
A veces uno se queda tán solo en silencio, tán cansado que parece que se ha ido el cuerpo, que se para el tiempo, que no sientes nada.
Pero queda el alma, como tú dices y estás vivo porque late tu corazón aunque no puedas escribir y se te cierren los ojos. (A Francisco 13 Març)
Seguint la llum com el vent de ponent travessaria la reixa per veure't. (A la Joana de Llum 19 Març)
Aquí voy a la mar otra vez El sol cubre mi cabello y los sueños estan en el aire Hay magia en todas partes
Mirame a mi sigo aquí solo firme bajo el brillo del sol
No necesito correr y ocultarme Es una maravillosa, maravillosa vida
No sé si escribo mejor o peor, si soy oportuno o inconveniente, si a veces tengo gracia o caigo mal. Solo puedo deciros que escribo con mucho cariño, bilingüe de ortografia canalla y siempre... a mi manera.
Aquest glop de suc de taronja m'ha sacsejat el cos. L'olor de les torrades m'ha encès els sentits. Xocolata i melmelada tot per llepar-se els dits i jo ara ... necessito un cafè. (A la Carme 30 Gener)
Ai! aquests ullets, vidres de colors tot el dia oberts. (A la Carme 11 Febrer)
Mare de deu quin doll d'aigua ja noto la seva frescor. De bon matí se'm desperten les arrels i les meves fulles verdegen. (A Frannia 30 Gener)
Una porta Mai no sabrem si va ser tapiada perquè no entrin els de fora o perquè no surtin els de dins .
Una dona Tu també et tanques en banda i mai sé si vols que em quedi o que m'en vagi .
Un gira-sol Faig tan poca llum que quan paso a prop teu ni et gires ... (A la Joana de Llum 18 Febrer)
Ay! Animal salvaje mujer impaciente, vital, no aguantas el letargo de invierno no vés que se para el tiempo y te alarga la vida... (A Nuke 17 Febrer)
Els cors robats no els tornen mai i menys en nits de lluna plena. Ai! enyor, soledat, si avui busques l'amor no miris cap al cel, a les estrelles potser està més a prop mira per terra ... sota les fulles de l'herba. (A Nits 1 Març)
Yo soy un lobo feliz. Mi bosque está lleno de cerditos, leñadores,abuelitas, cazadores y caperucitas felices y todos los días cantamos , bailamos y comemos frutas y perdices. Pero a veces salgo de las páginas de mi cuento, me doy una vuelta por ahí y sigo luchando por ser feliz cada día y sonrio cuanto puedo...aunque me cueste. (A Rosa la Araucana 22 Febrer)
Cremes llenya de cent boscos per enllumenar la torre per guiar el meu camí i quan arribo a casa apagues la llum i dorms ... (A la Sargantana 19 Febrer)
Des del cel volant molt alt, com un ocell veus al sol que s'amaga i l'aire fred et tanca els ulls. Mires cap avall i tot és més petit més net, menys important i la vida passa lentament ... (A Clara 19 Febrer)
Siento al verte...cariño que me devoras olvido que me muerdes nada cariño...que no te siento. (A Francisco Javier 22 Febrero)
La pintura es un óleo de Manel Anoro "Una casa en la arena".
Sóc com sóc: Quan deixo un comentari, un poema, el dedico a qui va adreçat perquè és aquesta persona qui l'inspira amb les seves paraules, amb el que escriu i sense això no sabria dir res. Manobra del vers, dels sentiments, el mèrit és de qui els provoca.
Sóc tan covard i salvatge infantil, immadur Faig tant de mal a qui estimo volent, sabent Que només em queda una sortida digna ja ho saps, ja ho sé ... (A Jesús Tibau 6 Febrer)
Si no tanco la boca aquest degoteig de paraules t'anegarà els ulls. (A la Carme 6 de Febrer)
Com les fulles velles, seques, vermelles vaig veure els teus llavis sota les runes d'Haiti... ( A la Carme 9 de Febrer)
Les roselles miren quan dorms les dàlies t'acaricien els peus les violetes oloren la teva pell ets la flor que s'enmiralla i jo estic pansit ... sense aigua. ( A Frannia 29 Gener)
I després de la pluja en silenci escoltant el que dius emocionat olorant la terra mullada una gota ... se m'escapa dels ulls. (A Frannia 1 Febrer)
Em va xuclar un forat negre a tanta velocitat que vaig anar temps enrere i ara vull tornar. Si no... mai podré saber: el dia que et vaig conèixer, si potser tu em vas besar i si és que encara m'estimes. (A la Joana del Bosc 30 Gener)
Tu ets com un llibre obert dius tot sense parlar refugi de mirades plaer de llegir. (A la Joana del Bosc 12 Febrer)
La lluna avui es va fent petita, demà al matí s'amagarà i jo me n'aniré amb ella. Quan despertis... el soroll de les onades et parlarà de mi. (A la Joana de Llum 6 Febrer)
Siempre llevo en mi cartera una o dos tiritas, para tapar las heridas que sólo las cura el tiempo. Y al andar miro más lejos... (A Nuke 10 Febrer)
Una marieta caiguda en un forat movia les potetes Ai! Ai! desesperat. Quan més les bellugava un xic més s'ensorrava però de cop va recordar que podia volar ...
I així ho va fer. (A Nits 1 Febrer)
Yo quiero tu amor como la rosa de invierno sencillo, pequeño, modesto que huela más que todo que viva mucho tiempo. (A Rosa Araucana 12 Febrer)
Vaig temptar la sort moltes vegades vaig jugar amb tu vaig perdre vaig ... vaig entendre que amb tu no s'hi juga que la meva sort no dura sempre. (A la Sargantana 10 Febrer)
Els silencis són molt dolents...
No em diguis digues res però si us plau digues. (A Joan l'Estriper 31 Gener)
Soy como soy estoy hecha así cuando me apetece reir río a carcajadas amo a quien me quiere y es culpa mía si no es al mismo que quiero cada vez soy como soy estoy hecha así...
¿Hay alguien ahí ? ¡No, no hay nadie ! Me pareció ver pasar a unos comentarios... Si estan allí, paseando por las calles :
Veig sortir una guspira per l'escletxa dels teus ulls, els miro i em cremes. Però estan tan plens de vida ... (A la Carme 19 Gener)
Jo tinc dos mons tinc dues vides tinc dos amors si tu ... m'estimes.
( A Nits 18 Gener )
Nit de Walpurgis
nit de bruixes
a les garrigues, prop de Llers
es prepara un aquelarre
en una illa, lluny al Carib
es desencadena el caos
i jo Faust endimoniat no entenc res ...
( A Frannia 19 Gener )
Jo quan obro els ulls
només et veig a tu
com un mar de colors
i quan els tanco també
en blanc i negre ...
( A la Carme 20 Gener)
Somos funambulistas de la vida
siempre por la misma cuerda
arriba y abajo.
( A Nuke 22 Gener )
Dona sargantana
dona del passat,
si un amant et besa,
l'amor estimat,
tornes a ser dona
dona de veritat ...
( A la Sargantana 27 Gener )
Aquestes xocolatines
són tan fines
que m 'inspiren un relat
picant i agosarat.
( A l'Estriper 19 Gener )
Si la vida fos un curtmetratge de final incert,
jo voldria ser un actor secundari
per poder interpretar papers senzills,
dels que acaben sempre bé...
( A Clara 28 Desembre )
Despertes a la vida
i de sobte notes que vas perdent trossets de tu,
del que estimes.
I un dia ets tu el que se'n va de debò,
a vegades sense adonar-te'n.
( A Clara 20 Gener )
No me mires cuando cruces por la acera de mi calle no me mires cuando pases por esta calle sin luces mírame cuando la luna se asoma por la ventana y te dejas abrazar...
Jo no demano gran cosa: fer l'amor sense parlar escriure tot caminant sense haver d'estrafer la veu sense demanar permis. (A la Carme 1 Novembre)
Sargantanes prenent el sol amagatalls de paret vella i un gat caçador ensuma.
La Carme dibuixa... (A la Carme 4 Gener)
Deixa't portar pel vent roda pels camins com les pedres del teu riu però no t'ensorris. Quan coneguis la ruta navegaràs sola ferm el timó fins arribar a Itaca. (A Nits 28 Desembre)
Aquest penjoll és com un esquellerinc que serveix per trobar-te quan et perds, per sentir-te quan t'amagues. I potser també crida al teu angel de la guarda quan et fa falta. (A Nits 30 Desembre)
Jo sóc una granota lletja i espero una noia petonera per convertir-me en el seu príncep. (A Frannia 4 Gener)
Jo no sé qui ets Mahalta, no et conec essencia de l'amor. Riu paral.lel de la meva vida, en algun meandre escolto el batec del teu cor. Si arribem al mar que ens agermana, nadarem plegats i les teves onades ofegaran el meu plor. (A la Joana del Bosc 20 Desembre)
Fa cinc dies que te n'has anat i ja et trobo a faltar, aquesta nit hi ha lluna plena voltaré tot sol pel bosc udolant de por i de pena. (A la Joana del Bosc 31 Desembre)
Estic sol i desvalgut al mig del meu jardí com la teva rosa de tardor. Ja ningú em mira i aquesta nostàlgia del pas del temps s'emporta la meva joventut. Només queda aquella olor de "Eau Sauvage" que tu... (A Joana de Llum 2 Desembre)
Les efes presumides les jotes ballarines una lletra molt personal per desitjar Bon Nadal. (A Joana de Llum 22 Desembre)
La vida me ha regalado todo, tengo más de mil años y mis planetas están en armonia. Nunca sabrás si miento, vivo en todas partes y no necesito dinero. Ya sabes ¡soy el amor! llegué hace mucho tiempo despues de conocer el universo. Pero no puedo decirte todo lo que quieres saber, pides tanto, tanto, tanto, que yo no sé si... (A Nuke 31 Octubre)
Perdí la inocencia, la niñez, la fuerza de mi juventud, soy habil en la madurez. Pero cuando entras en casa el día de Navidad, soy inocente, impetuoso y torpe. Como la primera vez... (A Nuke 20 Desembre)
Tinc tan mala lletra que al dia següent ni jo l'entenc. (A la Sargantana 17 Novembre)
Cae la tarde lentamente ociosa. El sol explota deslumbrante escondiéndose. Yo leo tu calendario atento divertido. ¿Y sabes como me siento? ¡estupendamente! (A la Sargantana 7 Desembre)
Siempre llego tarde...el último. Cuando llueve las estrellas se mojan y los angelitos las ponen a secar. Por eso no se caen, cuelgan de un hilo. (A la Sargantana 2 Desembre)
Ai! nit freda, solitud, tens el cel a les fosques ple de puntets blancs. Surto a veure si em mostres senyals de llum i foc aquest diumenge de gener. (A la Sargantana 3 Gener)
Avui a l'Empordà fa molt fred.Les fulles dels meus gessamins també groguegen i l'últim dia de tardor vesteix el Canigo i al Puig Neulos amb els seus barrets blancs.
Com un llangardaix darrere dels vidres busco l'escalfor i el Peter Pan que porto dins somia amb el "caga tió" de la nit de Nadal.
( A la Carme 20 Desembre)
Fins i tot el vent al final de la tarda, acarona la teva solitud. (A la Joana 19 Novembre)
Al capvespre,en la foscor espero que arribi la lluna, per veure't... (A la Joana 23 Novembre)
Sols...Uff! sense rius...Ai! i jo un peix fora de l'aigua. (A la Joana 21 Desembre)
Te dejo mi puerta entreabierta, en el rellano tres puntos suspensivos y tú piensa lo que quieras... (A Nuke 25 Octubre)
Detendré el tiempo para que no me olvides. Cuando tu te vayas lo dejaré pasar, rápido y me iré contigo... (A Nuke 17 Septiembre)
Revolotearé alrededor de ti observandote, para que me veas. Me acercaré poco a poco dando vueltas, para mostrarme. Pero sólo te rozaré para conocerte, por si pinchas, por si me hieres.
Y quizás nunca te toque... (A Nits 22 Desembre)
Confió en encontrar a: una mujer lasciva, obscena que me diga palabrotas sucias. Que no sea vulgar, pero si mágica e inteligente. Que me despierte de este sopor, de los sentidos dormidos. (A Rosa la Araucana 12 Noviembre)
Abrí la caja de Pandora y salieron todas mis penas, al asomarme al fondo vislumbré la esperanza. El sonido de mi flauta devolvió el mal al averno y a lo lejos en Oriente un rayo de luz cruzaba el horizonte... (A la Sargantana 11 Desembre)
.JPG)
