domingo, 31 de diciembre de 2023

2023 La sort.


Visc d'emocions
d'imatges i paraules
apassionat
o fràgil
m'omplo d'emoció.


A mida que passa el temps
et tornes ...
com les bombolles d'una festa
dolça
àcida
seca
tèrbola
com un glop d'aigua de valència
seductora
gelada
com la imatge d'un mirall.


22 de Febrer, vuitanta-quatre anys de la mort d'Antonio Machado.
La tomba del poeta, al cementiri de Colliure,  està coberta de flors.

"Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusión!,
que era Dios lo que tenía
dentro de mi corazón."


Avui Dia Mundial del Teatre penso que he fet poc teatre. 
Es parla molt del teatre de la vida, però el que enyoro és una vida de teatre. Aquella vida imaginada de la qual sovint escric...


Wallada Bint Al-Mustakfi va escriure fa mil anys:

"Cuando caiga la tarde, espera mi visita
pues veo que la noche es
quien mejor esconde los secretos;
siento un amor por ti,
que si los astros lo sintiesen
no brillaría el sol
ni la luna saldría y las estrellas
no emprenderían su viaje nocturno."


Les tardes a la tardor escric “Tardoral” i crec que és una paraula inventada, que no existeix.

Boira calenta
com el teu alè
com els teus llavis...
I jo una farola
sense llum.


Els que portem molts anys vivint en parella coneixem aquesta història.
L'amor i la passió, la innocència d'un temps en què tot és nou i sorprèn; el treball de crear una llar, la il·lusió d'una família.
Però sovint hi ha desamor, desànim, mirades fora de casa. Potser és que nosaltres canviem i la nostra vida no canvia. 


Aquest personatge "Incógnito", apareix de manera recurrent a la meva vida. 
Creu que ningú el coneix...però tothom sap qui és.


Em recordo molt d'aquell any 1973, Figueres estava plena de llum. 
D'aquell Nadal que hi eren tots i ningú faltava. 
Valga'm deu quin any! El triangle de Terrassa: Pensión Lola, Escola d'Enginyers i Bar Dorado no era el lloc més adequat per acabar una carrera que s'estava fent molt llarga. 
Els Rolling Stones tocaven "Angie" i Pink Floyd sorprenia amb "The Dark Side of the Moon". Al Charly, còctels Manhattan i Paco de Lucia..."Entre dos Aguas". 
Tot ha canviat força, però tinc el Pessebre a punt i el Tió ja s'escalfa. S'acosta la Nit de Nadal.


Ara quan m'aixeco surto a fora i respiro l'aire fresc del matí, em sento viu i...dono les gràcies.


jueves, 21 de diciembre de 2023

1973


 Llegeixo al setmanari Empordà un article que parla de la pintora Olga Torras Romans ( Figueres 1952 ), allunyada de la vida pública i de l’activitat artística des del 1986. 
Veient aquest seu autoretrat de 1973 em recordo molt d'aquell any que Figueres estava plena de llum. 
D'aquell Nadal que hi eren tots i ningú faltava. 
Valga'm Deu quin any! El triangle de Terrassa: Pensión Lola, Escola d'Enginyers i Bar Dorado no era el lloc més adequat per acabar una carrera que s'estava fent molt llarga. 
Encara hi havia pena de mort, ETA assassinava Carrero Blanco i Kissinger feia i desfeia guerres arreu del món mentre rebia el Nobel de la Pau. 
Aquell any els Rolling Stones tocaven "Angie" i Pink Floyd sorprenia amb "The Dark Side of the Moon". Al Charly, còctels Manhattan i Paco de Lucia..."Entre dos Aguas". 
Potser el 1973 vaig veure per última vegada Olga Torras per Figueres. M'alegro de saber que està bé, va triar una nova vida i espero que hagi estat feliç. 
Ara tot ha canviat força, però tinc el Pessebre a punt i el Tió ja s'escalfa. S'acosta la Nit de Nadal ...

sábado, 16 de diciembre de 2023

Bloc teatre XXVII



 

Aquest personatge "Incógnito", apareix de manera recurrent a la meva vida. 
Creu que ningú el coneix...però tothom sap qui és.

viernes, 10 de noviembre de 2023

Pinzellades LXXVI (El guanyador s'ho emporta tot )



"Mamma Mia!" és una pelicula de la Meryl Streep i en Pierce Brosnan. Un musical simpàtic per passar una bona estona amb la música de Abba.
Hi ha una cançó que trobo especial, potser de les millors que va compondre aquest grup suec, és "The winner takes it all".
"El guanyador s'ho emporta tot" parla de la separació d'una parella. Ell se n'ha anat amb una altra, ella recorda la història d'amor i il·lusió viscuda tots aquests anys.
De res ha servit construir una llar, jugar d'acord amb les regles; se sent malament i sense confiança. Pensa que ha perdut ... el guanyador s'ho emporta tot.
Els que portem molts anys vivint en parella coneixem una xic d'aquesta història.
L'amor i la passió, la innocència d'un temps en què tot és nou i sorprèn; el treball de crear una llar, la il·lusió d'una família.
Però sovint hi ha desamor, desànim, mirades fora de casa. Potser és que nosaltres canviem i la nostra vida no canvia. És hora de fer balanç, de sospesar.
Llavors et preguntes si ha valgut la pena; és quan tens la sensació que hi ha guanyadors i perdedors, que el guanyador ...s'ho emporta tot.




Estimada Sahra, demà farà 45 anys que ens vàrem casar, crec que sense guanyar m'ho he emportat tot.

sábado, 21 de octubre de 2023

Tardoral


 Boira calenta

com el teu alè

com els teus llavis...

I jo una farola

sense llum.


Les tardes a la tardor...

sábado, 29 de julio de 2023

Pinzellades LXXV (De Wallada a Mahnaz)

 


Como un largo viaje de ida y vuelta, un viaje que dura mil años, de Bagdad a Córdoba y de vuelta a orillas del río Zayandeh Rud en Irán. Así es la poesía de Wallada Bint Al-Mustakfi, princesa Omeya cordobesa avanzada a su tiempo y la obra de Mahnaz Badihian poetisa Iraní, una mujer moderna como dicen sus versos.
Mahnaz vive ahora a orillas del Missisipi, muy lejos de la antigua Persia, pero no olvida jamás sus orígenes.
Poesía femenina ¡Que no es poesía para mujeres! Poesía escrita por dos mujeres, con el mismo sentimiento, separadas por el tiempo y la distancia.
La búsqueda de la propia identidad, reafirmar el valor de la persona, el arte de amar y ser feliz, no olvidar los orígenes... es poesía escrita por mujeres.


CUANDO CAIGA LA TARDE

Cuando caiga la tarde, espera mi visita
pues veo que la noche es
quien mejor esconde los secretos;
siento un amor por ti,
que si los astros lo sintiesen
no brillaría el sol
ni la luna saldría y las estrellas
no emprenderían su viaje nocturno.

Wallada Bint Al-Mustakfi
Poetisa Andalusí, Córdoba 1010-1091


LA MUJER MODERNA

Soy una mujer inquieta.
Una mujer con hombros fuertes,
que está llena de vida.
Con los pies de hierro,
que cada segundo cruzan el fuego.
Soy una mujer con una voz herida,
que sangra en su interior, cada día.
Soy una mujer moderna,
Una mujer en una edad del sexo, plata y perfumes.
Guardo la pena dentro de mí. ¡Me pinto la cara para ti!
Soy una mujer inquieta.
Una mujer de la edad moderna

Mahnaz Badihian
Poetisa Iraní- Americana.


ZAYANDEH RUD

¿De dónde soy?
Que mi vestido huele
al estragón del
jardín de mi padre
y las mejillas, rojas
como la flor del granado.

¿De dónde soy?
Que las manos son
el tallo de una frágil planta de tomates
y el sabor en mi boca
es el del sauce blanco
el del té de mi madre.

¿De dónde soy?
Que mis sueños
son azules, igual
que el color del mar Caspio.

¿De dónde soy?
Que en la primavera
el manzano florece
dentro de mí.

Tú sabes, sabes
que vengo de este río orgulloso
Zayandeh Rud
de la montaña alta
Alborz.
De la tierra que
llega hasta Zoroastro:
el primer poeta de la tierra.

Mahnaz Badihian
Poetisa Iraní- Americana.

 


La pintura es de Manel Anoro.

lunes, 27 de marzo de 2023

Bloc teatre XXVI ( Dia mundial del teatre )

 


Avui Dia Mundial del Teatre penso que he fet poc teatre. 

Molts cops , sobretot els darrers anys, he hagut de baixar el teló de pressa i corrent perquè hi havia molt soroll i desordre al "backstage".

Es parla molt del teatre de la vida, però el que enyoro és una vida de teatre. Aquella vida imaginada de la qual sovint escric...


Amy Winehouse - Back to Black
 "Només ens vam dir adéu amb paraules, he mort cent vegades,tu tornes amb ella i jo torno al dol..."

jueves, 23 de febrero de 2023

22 de Febrer, vuitanta-quatre anys de la mort d'Antonio Machado.

 La tomba d'Antonio Machado, al cementiri de Colliure, avui està coberta de flors.El record del poeta és més viu que mai.





Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusión!,
que un ardiente sol lucía
dentro de mi corazón.

Era ardiente porque daba
calores de rojo hogar,
y era sol porque alumbraba
y porque hacía llorar.

Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusión!,
que era Dios lo que tenía
dentro de mi corazón.


sábado, 14 de enero de 2023

Pinzellades LXXIV (A mida que passa el temps)


 A mida que passa el temps
et tornes ...
com les bombolles d'una festa
dolça
àcida
seca
tèrbola
com un glop d'aigua de valència
seductora
gelada
com la imatge d'un mirall.
Llavors em preguntes
si ets la més bella
si encara t'estimo...  i ja no  que dir-te.

Avui he tornat al carrer Arquimedes, la casa on vivies ja no hi és i potser no hi ha estat mai.
És que... a mida que passa el temps t'imagino diferent, com abans, com les bombolles d'una festa , com un glop d'aigua de valència.

martes, 3 de enero de 2023

Pinzellades LXXIII ( Emocions )


Visc d'emocions
d'imatges i paraules
apassionat
o fràgil
m'omplo d'emoció.

L'emoció de cada dia
l'emoció de conèixer-te
de la música
de la mort
de la bellesa
de la por
l'emoció d'estimar
l'emoció de qui dóna
del fracàs
de qui torna a néixer
de sentir-se sol
d'escriure
l'emoció d'un secret
l'emoció dels fills
de l'art
d'un poema
d'un pecat
de viure amb tu.

Avui m'enlluerna el millor i el pitjor
m'emociona la vida
la tendresa
la incertesa de l'amor
i ser feliç ... cada dia.


(Antonio Orozco canta "Agua" en homenatge a Pau Donés.)