A mida que passa el temps
et tornes ...
com les bombolles d'una festa
dolça
àcida
seca
tèrbola
com un glop d'aigua de valència
seductora
gelada
com la imatge d'un mirall.
Llavors em preguntes
si ets la més bella
si encara t'estimo... i ja no sé que dir-te.
Avui he tornat al carrer Arquimedes, la casa on vivies ja no hi és i potser no hi ha estat mai.
És que... a mida que passa el temps t'imagino diferent, com abans, com les bombolles d'una festa , com un glop d'aigua de valència.
2 comentarios:
La imaginació i la realitat de vegades van per camins diferents.
Agraïda per les paraules i pels sons.
Aferradetes, Pere.
A vegades els records ens ajuden, a vegades ens confonen... i ja no sabem que respondre.
Sigui com sigui m'agraden els teus versos.
Bona nit Pere!
Publicar un comentario