Avui Dia Mundial del Teatre penso que he fet poc teatre.
Molts cops , sobretot els darrers anys, he hagut de baixar el teló de pressa i corrent perquè hi havia molt soroll i desordre al "backstage".
Es parla molt del teatre de la vida, però el que enyoro és una vida de teatre. Aquella vida imaginada de la qual sovint escric...
"Només ens vam dir adéu amb paraules, he mort cent vegades,tu tornes amb ella i jo torno al dol..."
2 comentarios:
La vida que tan bé escrius i descrius, Pere.
Cada cop que escolto aquest disc, m'agrada més. Amb ella, va desaparèixer una de les més extraordinàries cantants de soul.
Aferradetes!
Sempre escrius i descrius una vida molt interessant, emocionant i intensa... qualsevol l'enyoraria.
Una abraçada i molt bon vespre, Pere.
Publicar un comentario