sábado, 21 de octubre de 2023

Tardoral


 Boira calenta

com el teu alè

com els teus llavis...

I jo una farola

sense llum.


Les tardes a la tardor...

4 comentarios:

sa lluna dijo...

Repeteixo el comentari, perquè sembla que ha desaparegut. Mem si ara funciona.
Et deia que se't veu molt relaxat en aquesta foto.😉
I que el poema és preciós, amb gust a tardor nostàlgica.

Aferradetes, Pere.

Carme Rosanas dijo...

Jo volia preguntar-te pel llibre. T'ha agradat? És veritat que et fa feliç?😉

Un poema molt bonic i molt ben adaptat a tantes tardors, la de l'estació i la de l'edat...

Pere dijo...

Bé, és molt fàcil de llegir.
Una idea original, senzill i romàntic... París.
Que més es pot demanar. Una abraçada Carme.
I també una altra abraçada ben forta per Sa Lluna, que sempre comenta les poques entrades que faig.

Carme Rosanas dijo...

Moltes gràcies per la resposta, Pere, doncs sí que em vindrà de gust llegir-lo.

Una abraçada de tornada. S'ha d'aprofitar quan et veiem, per aquí!