Llegeixo al setmanari Empordà un article que parla de la pintora Olga Torras Romans ( Figueres 1952 ), allunyada de la vida pública i de l’activitat artística des del 1986.
Veient aquest seu autoretrat de 1973 em recordo molt d'aquell any que Figueres estava plena de llum.
D'aquell Nadal que hi eren tots i ningú faltava.
Valga'm Deu quin any! El triangle de Terrassa: Pensión Lola, Escola d'Enginyers i Bar Dorado no era el lloc més adequat per acabar una carrera que s'estava fent molt llarga.
Encara hi havia pena de mort, ETA assassinava Carrero Blanco i Kissinger feia i desfeia guerres arreu del món mentre rebia el Nobel de la Pau.
Aquell any els Rolling Stones tocaven "Angie" i Pink Floyd sorprenia amb "The Dark Side of the Moon". Al Charly, còctels Manhattan i Paco de Lucia..."Entre dos Aguas".
Potser el 1973 vaig veure per última vegada Olga Torras per Figueres. M'alegro de saber que està bé, va triar una nova vida i espero que hagi estat feliç.
Ara tot ha canviat força, però tinc el Pessebre a punt i el Tió ja s'escalfa. S'acosta la Nit de Nadal ...
3 comentarios:
Quan fa cinquanta anys de tantes coses que recordem perfectamentcom si fossin ahir, és que en tenim molts. Jo els mateixos que l'Olga Torras.
El tió no falla mai... (jo sí que fallo, que no he fet pessebre aquest any, cada any em fa més mandra... 😥)
Abraçades, Pere!
Bon Nadal Carme, molta salut!
Una abraçada.
Els anys ens passen per damunt!.
Com m'agrada aquest cançó de Lou Reed. Gràcies!.
Molt benes festes, Pere!!
Aferradetes i molta salut.
Publicar un comentario