Soy una mujer inquieta.
¿De dónde soy?
Mahnaz Badihian
Poetisa Iraní- Americana.
La pintura es de Manel Anoro.
Avui Dia Mundial del Teatre penso que he fet poc teatre.
Molts cops , sobretot els darrers anys, he hagut de baixar el teló de pressa i corrent perquè hi havia molt soroll i desordre al "backstage".
Es parla molt del teatre de la vida, però el que enyoro és una vida de teatre. Aquella vida imaginada de la qual sovint escric...
La tomba d'Antonio Machado, al cementiri de Colliure, avui està coberta de flors.El record del poeta és més viu que mai.
Se
acordaba del Demian de Hermann Hesse y la llamaba madre, amante, prostituta y
perdida.
Contemplaba su imagen y la gritaba:
"Me muerdes
me gritas
me besas
y como me duele tu boca
lo que sale de tu boca
¿a que sabe tu boca?"
"Chúpame
háblame
cómeme
el denticlor de tu boca
como mueves la boca
¿porque me gusta tu boca?"
Y ella seguía
mirándole con aquella sonrisa canalla, mezcla de sensualidad e inocencia que
solo puede tener una boca tan perfecta como la del cartel de un anuncio de
dentífrico.
Brillaban en la noche , frente a su
ventana, mil anuncios de neón y el no paraba de soñar…
Em passo les hores mirant el mar
l'anar i tornar de les onades.
S'escolten veus que porta el vent
i no sé si surten de l'aigua
o vénen de més lluny
o potser d'enlloc.
Aquesta enyorança del mar
avui ... em fa somiar .
Tenies el cos de paper
d'un paper brillant que feia la teva olor
Escriu-me a la pell em deies
escriu-me mots d'aquells que no s'esborren mai
i fugies de la pluja
i del sol abrasador
no fos cas que es marcissin les paraules
La pell de xarol
refugi de mirades
plaer de llegir
...sempre
Avui se n'ha anat la Chica de Ayer.
Se m'emporta un tros de vida i espero que hagi estat feliç.
Avui se n'ha anat la Chica de Ayer... per sempre.
Emprenc el vol a trenc d'alba, quan el sol surt de la mar.
Pujant ràpid cap al cel pel camí de les estrelles.
Fujo covard i cansat, d'un país desgavellat, d'un fracàs, d'un desencís.
Però mirant enrere em veig allà baix tan sol, tan trist, que no puc anar més lluny i he de tornar a casa.
Com un somni ...
I mentre escoltava "Highway Star" de Deep Purple, traduint la seva lletra a la meva manera, baixava planejant lliure sense fer soroll.
Com un pardal...
"Ningú pot atrapar a la meva noia
La conservaré sempre
Ningú tindrà a la meva noia
És al meu costat en cada corba
Oh, és una màquina, ho té tot
M'agrada com mou la boca
Controla el seu cos, controla tot
La vull, la necessito, la sembro
Si! m'excita
Bé, agafa't fort
Sóc una estrella de la carretera ... "