Diuen que entre Nadal i Nadal passa la vida.
Jo sento que passen els anys cada 22 de febrer, el dia que va morir Antonio Machado.
Veig els temps de la infantesa tan a prop i tan lluny. I recordo tota una vida com el que fulleja un llibre molt de pressa.
Antonio Machado aquell mes de gener de 1939, a Raset camí de l'exili, també havia de repassar una vida intensa, ètica, plena de sentiment.
"Aquests dies blaus
i aquest sol de la infància..."
Dues línies, tota una vida.
L'estació de l'amor ve i va, els desitjos gairebé mai no envelleixen amb l'edat...
3 comentarios:
Llegit i com d'habitude, escrit amb molt de sentiment.
Recordo molt bé aquesta foto i aquest aniversari… quants records els teus i de la teva infantesa i també quants records blocaires.
Una abraçada, Pere.
Aquesta sensació de tornar enrere cada cop que publiques, m'omple l'ànima i els sentits.
Aferradetes, Pere.
Publicar un comentario