Este Blog está lleno de puntos suspensivos...
Escribo para ti y me gustaría que interpretases mis palabras a tu manera, que imaginases los finales más especiales , es decir que hagas tuyos mis escritos y los disfrutes como si los vivieras.
Mi vida está llena de puntos suspensivos que indican miedos, dudas, sorpresas y desenlaces inesperados. Quisiera transmitirte este modo de disfrutar de la vida y que te quedases con lo que más te guste.
Te dejo mi puerta entreabierta, en el rellano tres puntos suspensivos y tú piensa lo que quieras...
Lo atroz de la pasión es cuando pasa,
cuando, al punto final de los finales,
no le siguen dos puntos suspensivos...
13 comentarios:
La vida com diu un amic blocaire és un ball sense sentit entre dos silencis. Si el teu teatre està ple de dubtes, de por i de punts suspensius, el de de Mara repeteix les dues escenes del teatre de l'absurde i amb total fidelitat a la trama de Esperando a Godot, continua sense possibilitat de desenllaç. Mai no passa res!!!
Tens raó en haurem d'inventar noves primaveres inventades!!! Aquestes són les millors!!!
A veure si ara el blogger em deixa parlar-te...et deia abans que millor que no deixis a la meva imaginació els punts suspensius, que jo pens massa i no sempre bé :)
Bona nit, Pere.
Yuppie, m'ha deixat!
Sabina,
L'Historia de la Literatura,
crec estudiarà a Sabina
Com el gran poeta del pueblo.
Poesía Social.
Silvia Perez Cruz ha tret un Nou disc.
Ahir el vaig comprar. No t'el perdis.
La gràcia de les històries d'amor és que s'acabin amb punts suspensius... un final relatiu?
He arribat al teu bloc des del post de la Vida. Així a primer cop d'ull l'he trobat molt acollidor! I a més, m'encanta Sabina!! Així que aniré passant per aquí...
Fins aviat!
en sabina..el putu amo!
pero en Pere...el rei!!
hahahha
a mi tambe m'encanten els punts suspensius senyor Pere.
ells diuen tot el que jo no se dir..
fins i tot..crec que els faig servir quan parlo
bona nit senyor Pere
que descansi
M'agraden molt els punts suspensius. I no parle ara d'amor. M'agraden quan escric perquè són com una porta oberta.
Pere, ai, els punts suspensius, vols dir que són gaire engrescats? Em sembla que tots estem així, molt moixos, molt tristois si sortim del nostre món petit, veiem poca esperança, sort en tenim que sembla que els joves que ara viuen això, potser s'adonaran de quelcom més que del seu propi jo...
Siempre queda el recuerdo, que esconde lo amargo y con el paso del tiempo endulza lo que sobrevive, besos
Menos mal que existen los puntos suspensivos...
La vida és plena de punts suspensius i com ja saps, aquests deixen la porta oberta i un ventall de camins per recórrer. Però arriba un moment que s'emprén un camí que no deixa pas a viaranys i aquest camí el veig reflectit en la cançó, que és preciosa,(Sabina m'encanta)però també és clara. Aquí no hi veig punts suspensius,sinó que hi veig una decisió clara i punt.
Bona sort i ànims!
I en aquest post, també, també hi vaig deixar un comentari en el seu dia. A mi m'agraden tant els punts suspensius que sovint n'abuso i tot. :)
Como siempre, cada uno debe interpretar esos puntos supensivos como la continuación de algo, en este caso no hacen falta puntos suspensivos para definir algo que ya existe, magia, sentir, belleza, pasión, yo me quedo con esas palabras, que creo que son las que mejor definen tu espacio a mi entender claro está.
Un abrazo pere.
Publicar un comentario