Al maig llegeixes cada tarda, estàs callada i sembla que no hi ets.
Jo et miro sense dir res, escolto com respires i enyoro els teus mugrons de pa amb vi i sucre.
T'amagues dins el llibre més gruixut, te'n vas lluny i és com si visquessis una altra vida.
Només vull estar a prop teu, els meus llibres són molt prims, l'olor de la userda i la música de Scriabin em produeixen una increïble sensació de lassitud i al besllum del capvespre segueixo a poc a poc la ratlla fina del teu melic de pèl moixí.
Ara es fa fosc, entra vent terral, tanques el llibre de cop fent soroll i em dius tot somrient ... que vols per sopar?
El quadre es un oli de Manel Anoro."Lectora"
14 comentarios:
M'agrada aquesta història quotidiana, plena de tendresa.
Però no ens has dit què vols per sopar... :)
Bona nit, Pere.
CARME
Doncs, mira ... avui ens hem inventat una truita de cigrons i espàrrecs i ha sortit prou bona.
Bona nit:)
Els llibres tenen això: et permeten viure altres vides. A vegades, afortunadament. Et trobava a faltar, Pere.
He gaudit molt de l'entrada; primer de tot m'ha cridat l'atenció el quadre, que m'ha recordat els de Colomer-Pagès (vilafranquí); després, la Sarabanda que anava acompanyant-me mentre llegia i pensava el teu text. I aquest darrer, que m'ha fet adonar de com estem de lluny del nostre voltant quan vivim la vida des de les pàgines d'un llibre. Per sort, ella ha retornat a tu.
Una abraçada i bon diumenge, Pere.
Que tendre, que dolç...i doncs, però...com és que sempre (o sovint) som les dones les que diem què vols per sopar? hihihi, em prenc la llicència de dir un tòpic...
De fet no et vaig dir que els meus llibres també són gruixuts i l'ordinador encara més i que també sovint sembla que no hi sóc... però el sopar... el sopar, sempre m'acaba retornant a lloc. ;) No és estrany que m'emocionés.
Gràcies per la resposta, algun dia provaré el vostre invent de truita. M'agrada aquest plural quan es tracta d'inventar un sopar.
Una lectura encantadora per a un matí de diumenge (sense sol). El quadre també m'ha agradat; la música, després vindré a escoltar-la, ara no vull despertar a ningú...
Pere, que no sembla un poema de desamor!!!
Bona lectura i bon prfit!!!
Jo també provaré la truita de sigrons i espàrrecs!!!
B7s
per un moment m'hi he vist retratada...
peró..i despres quan li explica el que ha llegit, i el que ha sentit en llegir-ho??
segur que llavors recupera tot lo anyorat
a mes..ella sabia que tenia gana
petons senyor Pere
I per què quan estem en el punt més interessant del llibre hem de fer el sopar?
Alguns cops els deixo que em sorprenguin encara que sigui rescafar quelcom de la nevera :)
Els llibres prims s'acaben massa aviat i queda aquella oloreta...de voler-ne més .
Bona nit Pere!
Llegint-te i escoltant la música dóna gust començar el dia. Més tard provaré de sorprendre als meus fent aquesta truita.
Escric mentre vaig escoltant la música. Em pregunto perquè etiquetes el post coma poemes de desamor. A mi em sembla que li sobra el "des" en aquesta estampa...
tan tan tan tan tan.........(música película Tiburón)
Et confessaré que m'he vist reflectida en aquest escrit... i m'ha agradat! :)
Publicar un comentario