viernes, 3 de mayo de 2019

Pinzellades LVII ( Llegint )


Al maig llegeixes cada tarda, estàs callada i sembla que no hi ets.
Jo et miro sense dir res, escolto com respires i enyoro els teus mugrons de pa amb vi i sucre.
T'amagues dins el llibre més gruixut, te'n vas lluny i és com si visquessis una altra vida.
Només vull estar a prop teu, els meus llibres són molt prims, l'olor de la userda i la música de Scriabin em produeixen una increïble sensació de lassitud i al besllum del capvespre segueixo a poc a poc la ratlla fina del teu melic de pèl moixí.
Ara es fa fosc, entra vent terral, tanques el llibre de cop fent soroll i em dius tot somrient ... que vols per sopar?



El quadre es un oli de Manel Anoro."Lectora"

4 comentarios:

novesflors dijo...

Com el meu berenar de xicona però sense sucre.

artur dijo...

despès de un gran somriure, aquesta pregunta pot ser engrescadora ;)

Carme Rosanas dijo...

A vegades, potser massa sovint i tot, ve molt de gust amagar-se en llibres ben gruixuts. L'entenc molt bé.

Galionar dijo...

Placidesa. Aquesta és la sensació que m'enduc de l'escena que tan bellament ens expliques, Pere.