Tens ulls del més blau del cel
però sempre els veig en blanc i negre
com ... els records.
Ahir en conèixer la teva filla
vaig tornar a veure els teus ulls
de color.
Tenies els ulls del cel més blau
brillants i humits
com si pensessin en la pluja.
La foto és de Natan Salinas R.
5 comentarios:
Quin poema més dolç i més blau de cel!
Quina serenor quan et miren uns ulls blau cel.
Els ulls negres també són macos! La meva millor amiga de petita era guapa, rossa, d'ulls blaus. He trigat molts anys a tenir la meva autoestima de morena.
Tendríssim i nostàlgic, Pere! Que bells devien ser aquests ulls...
Helena, estic d'acord amb tu. El foc, la força i la determinació d'uns ulls negres poden ser d'allò més trasbalsadors. En homes i en dones.
M'adhereixo al clam d'autoestima de l'Helena.
Conec ulls blaus que ofeguen. En canvi, els negres em claven a la realitat.
Bellíssima cançó, Pere. Moltes gràcies per posar-la.
Publicar un comentario