Com dir-te adéu Senyor
si sempre penso en Tu
i et sento dintre meu
com vella arrel plantada
a la terra encara tendra.
Com oblidar-te Senyor
si cada dia em desperto
i et penso sense dir-te res
com brolla al matí la llum
sense fer soroll i és fosc.
Demà et diré adéu Senyor
Tu mai em demanes res
reneixes quan hi ha sequera
sovint et nego i tinc dubtes
potser és que... ja no tinc por.
5 comentarios:
Una poema preciós, i una cançó que commou endins.
Potser no cal dir adéu si tot es fa tant present, però en qualsevol cas sempre pot ser un adéu provisional. Contactar amb el Senyor quan tenim por... potser ens ho van ensenyar tant i tant de petits, que ni sabem fer res més. Hi a coses que entren molt endins. Jo no hi penso, però he de reconèixer que entenc molt bé el que vols dir.
M'has fet pensar en Josep Palau i Fabre i el seu cant espiritual.
Palau i Fabre
Quina alegria poder tornar a tenir l'oportunitat de gaudir del teu Cant Espiritual, Pere, que a l'igual que la Carme em recorda el de l'enyorat Josep Palau i Fabre! Jo, que no em considero creient, em trobo tantes vegades també parlant amb Ell dels meus dubtes...
Un goig per a aquest primer dia de maig, llegir-te, poeta. Una abraçada!
El Senyor habita en els que dubten que en els creients.
Jo, a vegades, veient les coincidències màgiques de la vida, també creuria, però sóc massa descreguda.
No sabia que havies escrit un Cant Espiritual. Espiritualitat que engendra poesia.
Publicar un comentario