De vegades no saps si és perquè estàs cansat, potser trist o fart d'aquesta rutina d'insensateses, que se't rovellen les paraules.
Costa escriure, dir alguna cosa que no hagis dit i sobretot deixar anar un bri de tendresa damunt d'un paper blanc.
Sort que estem al juny, el mes que més m'agrada. Ara al final de la tarda, tornant de la feina, encara tinc temps de veure com el sol acoloreix els cims de l'Albera i mentre prenc una cervesa freda amb quatre xips espero que arribi el moment màgic en què el temps s'atura dos minuts i ... es fa fosc.
5 comentarios:
La cançó que inclous dels Rolling Stones, és una de les 4 primeres que van entrar a casa meva d'aquest conjunt.
Era un disc petit d'aquells de 4 cançons. El va comprar el meu germà gran. Tot i que a casa érem més dels Beatles, de seguida ens van agradar. Les altres 3 cançons eren: "19th nervous atac", "Mercy mercy" i "one more tray"
Estic d'acord amb tu, Pere; de vegades es fa molt difícil escriure. Sort en tenim de la magnificència de l'espectacle de la natura, que es renova cada dia i que és com una suavíssima carícia als nostres cors...
Bon diumenge, poeta!
Mirar emmudeix la paraula, per sort. Quan vaig a peu cap a la feina, o cap a casa, sempre em sorprenc d'alguna cosa que habitualment no veig.
Jo, però, no trio els Rolling per fer-me companyia. Una mica de soul, sí.
Bona tarda, Pere ;-)**
El juny té la seva gràcia, però per a mi és el final de la primavera, que voldria que no s'acabés mai...
A mi, per sort, no em costa d'escriure. Tinc tan poc temps que ho he d'aprofitar.
A mi, darrerament, també em costa escriure, i ara, de cara l'estiu encara més. A mi els mesos que més m'agraden són abril i maig, i ja han passat, encara que enguany juny en sembla una prolongació, no fa massa calor i plou de tant en tant.
Publicar un comentario