lunes, 2 de mayo de 2016

Pinzellades XIX (Com un ocellet entre les teves mans)



Com un ocellet
entre les teves mans
em sento morir...
Només em puc salvar
si em deixes lliure
o si em dones de menjar
llet amb pa.



6 comentarios:

sa lluna dijo...

Dit així sembla tan simple ...

Bona nit, Pere!
Aferradetes.

Carme Rosanas dijo...

Millor deixar-nos lliures... però ho dius meravellosament bonic.

Bona nit, Pere.

Fent camí dijo...

Encara que les mans siguen de vellut, son presó si estrenyen massa

novesflors dijo...

La llibertat és necessària. I des de la llibertat ja anirem a menjar a la mà d'algú si és això el que ens abelleix.

sargantana dijo...

la llibertat es un bon aliment per l'ànima

salutacions. sr. Pere

Sergi dijo...

No sé si és massa bona aquesta dependència...