Després de demanar-li moltes vegades, un dia sortint del cole, la Rosa em va ensenyar el seu conill.
L'havia vist dibuixat en un llibre però així al natural em va semblar diferent.
Em vaig posar molt vermell... mai he entès perquè, a més, aquest al nas portava un anell.
Microrelat per al Joc de Lletres de Sant Jordi.
7 comentarios:
Ha,ha,ha, molt divertit el teu relat.
Ja em va treure un gran somriure el dia que el vaig llegir al Joc de Lletres, avui ho ha repetit.
Molt divertit i ben trobat! ;)
Bon dia, Pere.
Genial Pere! La teva imaginació no té límits! :-)
Una abraçada!
Bon relat, i ben divertit... encara que faci pena el pobre conillet amb un anell al nas!
com se li posa a un conill un anell al nas?!
Només jo hi veig aquí un piercing, i no precisament al nas? És un relat per escandalitzar les criatures!
Dec ser una malpensada com en Xexu, he vist el mateix que ell. No pas en Tambor enjoiat...
Publicar un comentario