Quina sort pel poema! Quina sort per la cançó! Quina sort que hi hagi fades! I si són a casa molt millor... Jo de moment tinc un parell de follets trapelles i generosos.
Una delícia, l'estona de passejar pel teu carrer, Pere. I amb fades, encara més. Com les meves companyes, jo fades no, però un parell de follets sí. Una abraçada!
8 comentarios:
Quina sort pel poema!
Quina sort per la cançó!
Quina sort que hi hagi fades!
I si són a casa molt millor...
Jo de moment tinc un parell de follets trapelles i generosos.
Felicitats per la fada, això posa màgia a moltes situacions quotidianes.
Molt bonic poema.
Jo també tinc un parell de follets, i un altre que està venint...
Una delícia, l'estona de passejar pel teu carrer, Pere. I amb fades, encara més.
Com les meves companyes, jo fades no, però un parell de follets sí.
Una abraçada!
La pluja no s'acaba mai.
Un poema que també, per fer-li justícia, hauria de fer caure una gota de l'ull del lector.
m'encanta la Zaz i m'agrada el poema
petons sr. Pere
De vegades un parla des del silenci, amb una gota n'hi ha prou.
Cadascú té un trosset de màgia per a regalar, com aquest poema.
Gràssis, Pere!
Nanit.
Publicar un comentario