Aquell vespre d'hivern
no et vaig veure la cara
sols la veu ronca
l'alè de vi
i aquells ulls ... com espurnes
que em despullaven.
Recordant una llunyana nit de Dijous Sant a Verges el 1967.
Sangria de Bacardí
vi d'Espolla i moscatell
dues llimones i taronja
força sucre ... i anar fent,
viure aquesta altra passió
és també un acte d'amor
olor d'alfals al paller
tambors de la mitjanit
ballen la dansa de la mort.
Clareja el Divendres Sant
s'escolta música sacra
avui no es pot menjar carn
ell s'adorm... i ella l'abraça,
al Montgrí ja surt el sol
desperteu-vos nous amants
aneu-vos-en tots cap a casa
però no us en torneu al llit
sense fer un volt a la Rambla.
Dansa de l'amor, tambors d'una nit molt llarga.
Dansa de l'amor, tambors d'una nit molt llarga.
D'aquests dos protagonistes ell ja fa anys que és mort ... ella qui sap on para.
7 comentarios:
El carrer dels cargols encesos i el so repiquejant dels tambors és de les coses més impressionants de la processó. Fa massa temps que no hi vaig...
Els teus records són la cara amable de la vida. Amor/mort, molt ben trobat
Potser us vindria be una mica de festa...
esteu convidats !!
Dansa de l'amor, dansa de la mort... Tantes similituds i tantes diferències alhora... Tant hi fa que ells ja no hi siguin; noves parelles tornaran a viure la dansa de l'amor, els tambors d'una nit molt llarga. El poema és trasbalsador i bellíssim; un cant per recitar en veu alta.
Una abraçada,Pere.
L'amor sempre trasbalssa, sigui nou de trinca o vell com l'or groc :)
Bons records empordanesos Pere!
salut!
Quins records, i quina barreja de situacions i mots i mort i amor... I si, com diu la Joana, tot trasbalsa... tot.
Tots intuim on és ella, però deixem que visqui en el record del seu amor.
Una abraçada
Aquest record emociona i ens acompanya ens aquest camí de vida.
Publicar un comentario