jueves, 31 de mayo de 2012

Xocolata per esmorzar


Els diumenges al matí després d'esmorzar, tornem a ficar-nos una estona al llit aprofitant que els nens veuen dibuixos a la tele.
Em beses els pits i t'adorms mentre em llepes els mugrons que són negres i molsuts com bombons de xocolata.
T'agrada abraçar-me per darrere, t'excita i em mossegues el clatell enflairant-me els cabells, dius que fan olor de xocolata desfeta.
Però quan em dono la volta i em veus tota nua, ja no aguantes més, et deixes anar rient i dient ximpleries ...llavis de xocolata amb llet.


10 comentarios:

sa lluna dijo...

Llavors diuen que la xocolata és un sustitut...
comprovem -en el genial text- com s'adapta
als jocs, incita, excita, és eròtica i sensual i...
atenció ... és altament addictiva!! ;)

Bona migdiada!!

Carme Rosanas dijo...

No, no, substitut no... sa lluna!

Pere, que en el teu text hi ha de tot, xocolata, però també pell amb pell i per això m'agrada.

La xocolata serà addictiva però remunta la moral, fins i tot en foto i text! :)

sa lluna dijo...

La moral carme? ;)

Galionar dijo...

Deu ser per això que s'ha posat de moda els tractaments i massatges a base de xocolata... Pere, veig que la calor t'aixeca la moral!
Una abraçada!

Carme Rosanas dijo...

La moral, com a mínim, lluneta!

Carme Rosanas dijo...

Vull dir els ànims, vaja!

Anónimo dijo...

Recordo la xocolata desfeta del carrer Petritxol, era època d'estudiant.
I de petit petit la que feia la meva mare al sortir de Missa, amb ensiamades de ca la Marcela.
Visca la xocolatada.

cantireta dijo...

Visca la xocolata, densa i perfumada!

Pere dijo...

SA LLUNA, la xocolata és altament addictiva,m'encanten els bombons de praliné, aquells que amaguen al seu interior meravelles.
CARME aquestes petites històries amb un toc casolà i un xic picant, podrien haver-li passat a qualsevol de nosaltres, però és cert que quan hi penses t'aixequen la moral.
GALIONAR amb aquesta calor no sé si seria capaç de ficar-me en un bany de xocolata, encara que fos xocolata amb menta fresca ... com un mojito.
ESTIMAT ANÒNIM, la xocolata del carrer Petritxol i les ensaïmades de la Marcela són anteriors als dibuixos de la tele. En aquella època suposo que l'única xocolata bona que havies provat era la que et preparava la teva mare :)
CANTIRETA ... sobretot ben perfumada.

Joana dijo...

Quins matins! Dolços, dolços...
Bon dia Pere!