martes, 29 de noviembre de 2016

Quan fora és groc, fins i tot vermell


Les tardes fredes al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.
Gelat, m'arrauleixo en un racó prop del escalfapanxes.
Els ulls tancats, somiant, se sent l'olor d'un foc que torra castanyes.
A ponent un raig de llum desperta la brisa...el mar anega melangios "l'skyline" gris de l'Albera.
Temps de bolets, camins d'aglans i fulles mortes.
Sempre al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.
 


Ara la ràdio parla de la mort de David Hamilton. Fotògraf de difuminats colors adolescents... d'un erotisme ingenu.

domingo, 13 de noviembre de 2016

Llegint-te ni tan sols veig passar els elefants



Llegint-te ni tan sols veig passar els elefants. Em parles d'un món diferent, d'una vida imaginada i m'ajudes a somiar.

"Vaig aprendre a llegir-me
llegint el teu cos
quan més em llegia, rellegia el teu cos
descobrint detalls inesperats
missatges amagats.

Si tanco els ulls
llegeixo la teva olor
mentre, tu recites els versos que t'escric
és com si llegís el teu cos
i escoltés les meves paraules

Ara dorms ...
Darrere el vidre de la nit, un vent càlid de núvols baixos dibuixa ombres inversemblants, com un mim sobre els llençols.

Jo em quedo sol, ingràvid
llegint-te
però avui desconec el teu cos
i en llegir-lo em fan por les meves paraules
quan dius ... si us plau no m'estimis."

Per això, avui a Sri Lanka, llegint-te ni tan sols veig passar els elefants.



Per Leonard Cohen que ens ha deixat aquesta setmana als 82 anys i ... potser ja s'ha retrobat amb Marianne.
El poema és "Por favor no me quieras", el vaig escriure al juny de 2011.

lunes, 24 de octubre de 2016

Pinzellades XXVI




Descalça, sense pressa
molla, buscant la fresca
i de vegades un amic
que camini al teu costat
per poder fer l'amor
com un cargol, a poc a poc...



jueves, 20 de octubre de 2016

Marianne


Aquest passat estiu ha mort Marianne Jensen.
Leonard Cohen la va conèixer el 1960 a l'illa de Hydra a Grècia, va ser la seva musa i companya durant deu anys.

Esperant Marianne

He perdut un telèfon
que feia la teva olor.

Visc al costat de la ràdio
totes les emissores alhora
però capto una cançó de bressol polonesa
la capto entre l'estàtica
s'esvaeix, espero, mantinc el ritme
torna gairebé adormida.

Potser vas agafar el telèfon
sabent que jo l'enflairaria immoderadament
potser fins que s'escalfés el plàstic
per recollir  l'última engruna de la teva respiració.

I si no penses tornar
com volies trucar per dir-me
que no penses tornar
per així almenys poder discutir amb tu.

Leonard Cohen



Leonard Cohen escriu millor que Bob Dylan però m'agrada molt que li hagin donat el Nobel a un músic, compositor i poeta en "gira permanent" des de 1960.

miércoles, 12 de octubre de 2016

Pinzellades XXV




Quan tornis del sud
porta'm la seva llum
l'alegria, el color
l'olor dels geranis, perfum
cançons que neixen del cor.

Quan tornis del sud ... porta-me'l!



sábado, 8 de octubre de 2016

Pinzellades XXIV




La lluna avui es va fent petita
demà al matí s'amagarà.
Jo me n'aniré amb ella,
 quan despertis ...
el soroll de les onades et parlarà de mi.


I al matí, mig adormida
ni un traç més, ni una paraula
només la seva olor.




domingo, 2 de octubre de 2016

Pinzellades XXIII




Sóc una granota lletja
i espero una noia petonera
per convertir-me en el seu príncep...



lunes, 26 de septiembre de 2016

Bloc teatre XXII




A la tardor de tant mirar endins m'he vist el fetge.
Negre, brut i ple de pedres.
Em pregunto quin maltracte, quina vida li he donat perquè es pugui tornar així.
I si qui m'ha de jutjar se'm menja el fetge quan em pengin, de ben segur quedarà ... fastiguejat.




Els fariseus ( 1964 )

sábado, 17 de septiembre de 2016

Entre dues aigües

 
Entre dues aigües
com qui neda sense saber on
apuntant un peu, el cap, mirant-te
com qui creua un paradís de puntetes
entre dos rius, el Tigris i l'Eufrates.

Com qui no s'atreveix a fer soroll
sense dir res
passant entre dues aigües ... mitja vida
o tota o part.

Entre dues aigües
com qui resa
com jo.




Tu véns d'on va néixer la vida, entre el Tigris i l'Eufrates, jo no ho sé.
Però ara que som com aquells rius paral·lels de Marius Torres potser ens cal viure entre dues aigües ... per no ofegar-nos.

martes, 16 de agosto de 2016

Conversando con Federico García Lorca



El otoño vendrá con caracolas,
uva de niebla y montes agrupados,
pero nadie querrá mirar tus ojos
porque te has muerto para siempre.

Pere. ¿Quien puede hablar con los poetas muertos?
Solo quien sabe del alma, de la vida... verso, mensaje y palabra.

Cuando niño a mí me dijo
un día mi pobre abuela
que al morirme yo me iría
sobre las hojas más tiernas
de los árboles más altos.

Hoy estás abatido
bajo el cielo de agosto
como yo frente al cielo
de mi espíritu rojo.

Tengo miedo a perder la maravilla
de tus ojos de estatua y el acento
que de noche me pone en la mejilla
la solitaria rosa de tu aliento.

Ya viene la noche.
Golpean rayos de luna
sobre el yunque de la tarde.
Ya viene la noche.
Un árbol grande se abriga
con palabras de cantares.
Ya viene la noche.
Si tú vinieras a verme
por los senderos del aire.
Me encontrarías llorando
bajo los álamos grandes.
¡Ay Pere!
bajo los álamos grandes.



Pronuncio tu nombre... Federico.
En esta noche oscura,
y tu nombre me suena
más lejano que nunca.
Más lejano que todas las estrellas
y más doliente que la mansa lluvia.

¡Mira qué orilla tengo de jacintos!
Dejaré mi boca entre tus piernas,
mi alma en fotografías y azucenas,
y en las ondas oscuras de tu andar
quiero, amor mío, amor mío, dejar,
violín y sepulcro, las cintas del vals.

Ahora la noche de anís y plata
relumbra por los tejados.
Plata de arroyos y espejos.
Anís de tus muslos blancos.

Se mueren de amor los ramos.

Si muero,
dejad el balcón abierto.
El niño come naranjas.
(Desde mi balcón lo veo).
El segador siega el trigo.
(Desde mi balcón lo siento).

¡Si muero,
dejad el balcón abierto!

Era madrugada. Nadie
pudo asomarse a tus ojos
abiertos al duro aire.

No duerme nadie por el cielo. Nadie, nadie.
No duerme nadie.



El poeta Federico García Lorca murió en Agosto, hace 80 años, cerca de Granada. Lo fusilaron al amanecer...