lunes, 26 de septiembre de 2016

Bloc teatre XXII




A la tardor de tant mirar endins m'he vist el fetge.
Negre, brut i ple de pedres.
Em pregunto quin maltracte, quina vida li he donat perquè es pugui tornar així.
I si qui m'ha de jutjar se'm menja el fetge quan em pengin, de ben segur quedarà ... fastiguejat.




Els fariseus ( 1964 )

sábado, 17 de septiembre de 2016

Entre dues aigües

 
Entre dues aigües
com qui neda sense saber on
apuntant un peu, el cap, mirant-te
com qui creua un paradís de puntetes
entre dos rius, el Tigris i l'Eufrates.

Com qui no s'atreveix a fer soroll
sense dir res
passant entre dues aigües ... mitja vida
o tota o part.

Entre dues aigües
com qui resa
com jo.




Tu véns d'on va néixer la vida, entre el Tigris i l'Eufrates, jo no ho sé.
Però ara que som com aquells rius paral·lels de Marius Torres potser ens cal viure entre dues aigües ... per no ofegar-nos.

martes, 16 de agosto de 2016

Conversando con Federico García Lorca



El otoño vendrá con caracolas,
uva de niebla y montes agrupados,
pero nadie querrá mirar tus ojos
porque te has muerto para siempre.

Pere. ¿Quien puede hablar con los poetas muertos?
Solo quien sabe del alma, de la vida... verso, mensaje y palabra.

Cuando niño a mí me dijo
un día mi pobre abuela
que al morirme yo me iría
sobre las hojas más tiernas
de los árboles más altos.

Hoy estás abatido
bajo el cielo de agosto
como yo frente al cielo
de mi espíritu rojo.

Tengo miedo a perder la maravilla
de tus ojos de estatua y el acento
que de noche me pone en la mejilla
la solitaria rosa de tu aliento.

Ya viene la noche.
Golpean rayos de luna
sobre el yunque de la tarde.
Ya viene la noche.
Un árbol grande se abriga
con palabras de cantares.
Ya viene la noche.
Si tú vinieras a verme
por los senderos del aire.
Me encontrarías llorando
bajo los álamos grandes.
¡Ay Pere!
bajo los álamos grandes.



Pronuncio tu nombre... Federico.
En esta noche oscura,
y tu nombre me suena
más lejano que nunca.
Más lejano que todas las estrellas
y más doliente que la mansa lluvia.

¡Mira qué orilla tengo de jacintos!
Dejaré mi boca entre tus piernas,
mi alma en fotografías y azucenas,
y en las ondas oscuras de tu andar
quiero, amor mío, amor mío, dejar,
violín y sepulcro, las cintas del vals.

Ahora la noche de anís y plata
relumbra por los tejados.
Plata de arroyos y espejos.
Anís de tus muslos blancos.

Se mueren de amor los ramos.

Si muero,
dejad el balcón abierto.
El niño come naranjas.
(Desde mi balcón lo veo).
El segador siega el trigo.
(Desde mi balcón lo siento).

¡Si muero,
dejad el balcón abierto!

Era madrugada. Nadie
pudo asomarse a tus ojos
abiertos al duro aire.

No duerme nadie por el cielo. Nadie, nadie.
No duerme nadie.



El poeta Federico García Lorca murió en Agosto, hace 80 años, cerca de Granada. Lo fusilaron al amanecer...

lunes, 8 de agosto de 2016

No dius res


Visc de silencis
de paraules perdudes
tu darrerament no dius res
i no m'importa
perquè et sento a prop
cada cop ... més silenciosa.




La foto - Coco i Dalí. La música - "Final feliç" de Parov Stelar.

miércoles, 3 de agosto de 2016

Ja vénen els russos!



Des de fa un mes el comptador de visites del bloc no para de créixer, cada dia rebo centenars  de visites.
Consultant les estadístiques veig que gairebé totes procedeixen de Rússia, no entenc el que està passant.
Vosaltres sabeu de que va tot això?
O és que ara la cosa va de debò i ... ja vénen els russos!




Això del comptador és veritat, no és una broma.

sábado, 30 de julio de 2016

Carta d'ajust




Slow blog...



miércoles, 27 de julio de 2016

Tonteries...Ui! mira'm, tinc petons petu



Petons de vedell, petonassos
petons de peix, petonets
tinc una fauna de petons
per tu...


Ui! hui fas tard
ui! t'espero hui tarda
ui! no tardes ... hui.

Mira, mira
mira'm més...
toca'm!
però no em miris més.

Tinc una veïna
molt pilla
estén roba
atrevida
i quan surto
a l'eixida
em mira
desvergonyida.

Petúnies
petunets
petu ploro
petunasos
petu ric
petu escric
petugadeu ...quin dematí.

Jo tinc dos mons
tinc dues vides
tinc dos amors
si tu ... m'estimes.



La pintura és un detall de "Una casa a la sorra" de Manel Anoro.

miércoles, 29 de junio de 2016

Vint-i-quatre llapis de colors



Avui no vull escriure't versos. Només són paraules si les llegeixes tu, si les llegeix un altre... semblen diferents.
Et faré un poema de colors, d'aquells que són per mirar. Poemes en silenci que ho diuen tot pintats amb aquells llapis que em vas regalar.
Un poema que es pugui tocar, fusta seca, olor de cedre i quan tanquis els ulls parlarà de nosaltres en blanc i negre o gris.
I potser t'hi posaré música, notes de colors com un calidoscopi sonor de Scriabin, com aquest "prelude" que tant t'agrada.

Avui no vull escriure't versos,
només són paraules si les llegeixes tu.
Et faré un poema de colors
pintats amb aquells llapis que em vas regalar,
quan tanquis els ulls parlarà de nosaltres
en blanc i negre o gris
i potser t'hi posaré música com un calidoscopi sonor
com aquest "prelude" que tant t'agrada.




Para Mónica y Jorge.

lunes, 20 de junio de 2016

Mar de Grècia



Saps Maria? Aqui a la platja d'Empúries s'acabava la mar grega.
Davant d'aquest antic hostal desembarcaren fa dos mil cinc-cents anys vaixells de grècia.
Un cop fa temps, quan era petit, vaig dinar en aquesta mateixa terrassa amb el meu avi. Ens cantava una cançó que deia:

"Empúries és un poblet
abans era ciutat
ara diu que hi troben joies
joies de l'antiguitat
trala, tralaralara ... "

Eren coses de la gent gran. Però sempre trobo aquest lloc especial, fins i tot emocionant.

Fixa't Maria! Allà al fons ...

"Davant del mar
de cop es trenca la línia de l'horitzó
veles de colors
vaixells de grècia
i jo aquí a la sorra
me'n recordo d'Itaca"




Per la Maria.

viernes, 17 de junio de 2016

Como a una gamba


Si sientes añoranza de los 70's
pon un Nosferatu en tu vida,
que te coma
poco a poco,
que te chupe
lentamente.
Como a una gamba...



Per la Carme i en Xurit que cuinen unes gambes increïbles a Cadaqués