miércoles, 22 de marzo de 2017

Pinzellades XXIX


No estiguis trista Sahra
tinc un vaixell pirata que és un carret de gelats
tu ets més preciosa que Wendy
jo ja no sé volar.
Llavis de vainilla, cucurutxo de rialles
tanca els ulls, no diguis res ... dóna'm la mà.




La pintura és "Dona ajaguda" de Manel Anoro

miércoles, 15 de marzo de 2017

Alep


Sota les runes d'Alep, tot escoltant Chopin, un vell recorda l'antiga glòria d'aquesta ciutat tres cops mil·lenària.
Lloc de pas de assiris i perses, grecs, romans, àrabs i otomans, sempre tornava a renéixer. Creixia bella, sàvia i envejada tot i la mà destructora dels homes.
Ara es repeteix la història, ell ja no estarà aquí per veure-ho, però al final ... sempre li quedarà la música.



La foto és de Joseph Eid de AFP.

lunes, 13 de marzo de 2017

Micropoema


Conec un microorganisme
petit com un microbi
la lletra microscòpica
de precisió micromètrica
té boca de micròfon
els ullets de microfilm
sempre viatja amb microbus
perdut... en un microcosmos blocaire.

El seu nom és Micro, ve de Grècia i és la part milionèsima de mi!




L'àlbum "The Velvet Underground & Nico" es va publicar el 12 de Març de 1967, ara fa 50 anys.

sábado, 4 de marzo de 2017

Pinzellades XXVIII




Des del cel
volant molt alt, com un ocell
veus el sol que s'amaga
l'aire fred et tanca els ulls.
Mires cap avall i tot és més petit
més net, menys important
i la vida passa lentament ...




La foto és de "Globus Empordà"

miércoles, 22 de febrero de 2017

Somiant amb Leonor


Leonor Izquierdo
Soria 1894-1912

Soñé que tú me llevabas
por una blanca vereda,
en medio del campo verde,
hacia el azul de las sierras,
hacia los montes azules,
una mañana serena.

Sentí tu mano en la mía,
tu mano de compañera,
tu voz de niña en mi oído
como una campana nueva,
como una campana virgen
de un alba de primavera.

¡Eran tu voz y tu mano,
en sueños, tan verdaderas!...

Vive, esperanza, ¡quién sabe
lo que se traga la tierra!

Antonio Machado, 1912


Avui fa setanta-vuit anys d'un darrer vers...
Estos días azules, y este sol de la infancia

lunes, 13 de febrero de 2017

Bloc teatre XXIII




Diuen que l'amor dura tres anys.
Nosaltres que portem junts quaranta anys, potser demà Sant Valentí, hauríem de celebrar el dia dels desenamorats ... per si de cas.



lunes, 2 de enero de 2017

Pinzellades XXVII




Cau sola la tarda, així, com sempre i en aquest primer dia de l'any enmig d'un silenci que s'escolta algú esborra el Canigó amb el seu pinzell vermell.
Un cel blau groguenc s'amaga a la muntanya del Mont i allà al fons el mar fosqueja sota una boira de cotó fluix.
Tu encara dorms i sembla que vulguis aturar el temps però és impossible, ja estem a l'any nou i tot està canviant...



sábado, 10 de diciembre de 2016

T'estimo en la rutina...


El cantautor Joan Isaac ha publicat el seu primer llibre de poemes: "Intimissimi"

T'estimo en la rutina
dels vespres coneguts.
T'estimo en el llenguatge
dels gestos ja sabuts.
T'estimo quan em beses
com a un desconegut.
T'estimo si ens sorprèn
l'amor desprevinguts.

T'estimo en la derrota
del cos en front del mirall.
T'estimo en el desordre
que em posa tan malalt.
T'estimo en els llarguíssims
silencis de sofà.
T'estimo quan t'emprenyes
si em fumo el teu tabac.

T'estimo quan em deixes
penjat sota els llençols.
T'estimo quan em dius
"Sembla que visquis sol!"
T'estimo quan no entens
que a mi m'agradi tant
la pluja tardoral
que inunda la ciutat.

T'estimo simplement
per tot allò que no t'hauria
d'estimar.

T'estimo quan et queixes
que no tens temps de res,
que sempre estàs corrent
"Ningú no m'ho agraeix!"
T'estimo quan t'aixeques
traient foc pels queixals.
Més val que no parlem
del teu mal despertar...

T'estimo quan segueixo
els rastres que has deixat,
que em porten als teus braços
després d'un temporal.
T'estimo entre les restes
de la passió enyorada.
T'estimo preocupada,
absent, despentinada...

T'estimo quan t'agafa
la neura dels regals,
els dies de Nadal
que em deprimeixen tant.
T'estimo en la mesura
que els déus m'han ensenyat...
Ja ho saps, que no m'agrada
llegir-me els manuals.

Testimo simplement
per tot allò que no t'hauria
d'estimar.


M'hauria agradat tant ... haver-te escrit aquesta lletra.

martes, 29 de noviembre de 2016

Quan fora és groc, fins i tot vermell


Les tardes fredes al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.
Gelat, m'arrauleixo en un racó prop del escalfapanxes.
Els ulls tancats, somiant, se sent l'olor d'un foc que torra castanyes.
A ponent un raig de llum desperta la brisa...el mar anega melangios "l'skyline" gris de l'Albera.
Temps de bolets, camins d'aglans i fulles mortes.
Sempre al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.
 


Ara la ràdio parla de la mort de David Hamilton. Fotògraf de difuminats colors adolescents... d'un erotisme ingenu.

domingo, 13 de noviembre de 2016

Llegint-te ni tan sols veig passar els elefants



Llegint-te ni tan sols veig passar els elefants. Em parles d'un món diferent, d'una vida imaginada i m'ajudes a somiar.

"Vaig aprendre a llegir-me
llegint el teu cos
quan més em llegia, rellegia el teu cos
descobrint detalls inesperats
missatges amagats.

Si tanco els ulls
llegeixo la teva olor
mentre, tu recites els versos que t'escric
és com si llegís el teu cos
i escoltés les meves paraules

Ara dorms ...
Darrere el vidre de la nit, un vent càlid de núvols baixos dibuixa ombres inversemblants, com un mim sobre els llençols.

Jo em quedo sol, ingràvid
llegint-te
però avui desconec el teu cos
i en llegir-lo em fan por les meves paraules
quan dius ... si us plau no m'estimis."

Per això, avui a Sri Lanka, llegint-te ni tan sols veig passar els elefants.



Per Leonard Cohen que ens ha deixat aquesta setmana als 82 anys i ... potser ja s'ha retrobat amb Marianne.
El poema és "Por favor no me quieras", el vaig escriure al juny de 2011.