domingo, 11 de febrero de 2018

Pinzellades XXXIX (La invasión de las zetas)


Quería escribir sobre ti, pezones de chocolate, cuando noté de pronto un zipizape de letras.
La imprezión de tu belleza hizo temblar mi mano y se mezclaban las letras. Zetas por todaz partes, faltaz de ortografía, una sensazion de zozobra, un zumbido en la cabeza.
Al empezar una frase...zis-zas, un zafarrancho de gazapos, zetas que se zambullian en mitad de las letras, toda conversazión un ceceo.
Al fin dezcubrí que eztaba pasando. La última letra del alfabeto la poderosa zeta, simétrica, capaz de andar en zig-zag, de imitar a las enes, a las uves, la locomotora que empujaba a las demás, se habia rebelado.
Quería protagonizmo, canzada de ser la última invadía el alfabeto. Me lanzaba: azaleas, azulejos y zagalas, zoquetes, zánganos y zuecos.
Le dije que se calmara, que era una letra importante, que formaría con ella el susodicho poema.
Y empezé así:

Siento...
Añoranza de la belleza
pezones de chocolate.
Azabache de tus ojos
zozobra de no verte más.

En noviembre...
Azúcar de colores, Azahara
el zarcillo de tu oreja.
Ay! que pereza tengo
abrazado a la tristeza.

Que me faltas tú...
Gozar la vozzzzz
boca de pezzzz
y quería seguir con zzz
Ay! como zzzzzzzzzz!



(La pintura es un óleo de Manel Anoro-"Yellow blouse")

sábado, 3 de febrero de 2018

Apocalipsi


Creuàvem l'Univers a la velocitat de la llum, ens atreia un Forat Negre, mes enllà de la Via Làctia.
El temps s'havia aturat, se succeïen els dies i les nits i el pas de les estrelles i planetes sense parar.
L'últim nanosegon de les nostres vides va durar mil anys.
Tu i jo vam pujar a les muntanyes, miràvem el mar i parlàvem del que vam aprendre dels nostres pares, del que no podríem ensenyar als fills.
Tota la Galàxia es dirigia al centre del gegantí Forat Negre, van desaparèixer el Sol i les estrelles, sentíem el fred i la foscor .
I allà a la fi, tots i tot, vam ser... un gra de sorra.



Aquest passat mes de gener ha mort als 46 anys Dolores O'Riordan la veu de "The Cranberries"

lunes, 1 de enero de 2018

Pinzellades XXXVIII


A mida que passa el temps
et tornes ...
com les bombolles d'una festa
dolça
àcida
seca
tèrbola
com un glop d'aigua de valència
seductora
gelada
com la imatge d'un mirall.
Llavors em preguntes
si ets la més bella
si encara t'estimo... i ja no sé que dir-te.

És que... a mida que passa el temps t'imagino diferent, com abans, com les bombolles d'una festa , com un glop d'aigua de valència.


viernes, 22 de diciembre de 2017

2017 Pinzellades i ... res més



Entre dues aigües
com qui neda sense saber on
apuntant un peu, el cap, mirant-te
com qui creua un paradís de puntetes
entre dos rius, el Tigris i l'Eufrates.

Com qui no s'atreveix a fer soroll
sense dir res
passant entre dues aigües ... mitja vida
o tota o part.

Entre dues aigües
com qui resa
com jo.


Les tardes fredes al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.
Gelat, m'arrauleixo en un racó prop del escalfapanxes.  Els ulls tancats, somiant, se sent l'olor d'un foc que torra castanyes.
A ponent un raig de llum desperta la brisa...el mar anega melangios "l'skyline" gris de l'Albera. Temps de bolets, camins d'aglans i fulles mortes.
Sempre al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.


Des del cel
volant molt alt, com un ocell
veus el sol que s'amaga
l'aire fred et tanca els ulls.
Mires cap avall i tot és més petit
més net, menys important
i la vida passa lentament ...


Cau sola la tarda, així, com sempre i en aquest primer dia de l'any enmig d'un silenci que s'escolta algú esborra el Canigó amb el seu pinzell vermell.
Un cel blau groguenc s'amaga a la muntanya del Mont i allà al fons el mar fosqueja sota una boira de cotó fluix.


No estiguis trista Sahra
tinc un vaixell pirata que és un carret de gelats
tu ets més preciosa que Wendy
jo ja no sé volar.
Llavis de vainilla, cucurutxo de rialles
tanca els ulls, no diguis res ... dóna'm la mà.


En aquest bosc ple de lletres
viu un llop analfabet,
la mira a ella
"face to face"
l'escolta ...
però no sap dir-li res.


Ja no et vull regalar roses!
Per Sant Jordi et regalaré pomes
pomes del meu hort
pomes de casa
de tots colors
rodonetes com tu
saboroses com tu
que es queixen quan les mossegues
que riuen i se t'escapen
donant tombarelles ... com tu.


Et veig passar cada matí, no em mires mai. Ets com un brogit, preciosa i evanescent com la teva olor ...
L'olor de l'aigua
de l'aire
de maig.


Al juliol, la calor despulla els cossos i la nit l'ànima.
Escoltant Llach, llegint Marius Torres, és difícil escriure un poema.
Fins i tot Rilke "Un dia vaig prendre entre les meves mans el teu rostre. Sobre ell queia la lluna. El més increïble dels objectes submergit sota el plor" mai hagués pogut descriure la bellesa de Arjumand.
La Mahalta que conec, aquest riu paral·lel, s'allunya cada cop més. Ja no escolto el seu batec, hi ha massa terra pel mig ... preciosa amiga.
 

Ets plena d'olor
les arrecades fines
com les glicines.


Moscas de patas atadas
Peter Stuyvesant
estufas de leña verde
charcos de cristal
rodillas de Mercromina
una ducha a la semana
pelotas de cartón piedra
pan chocolate y... agua.


Ara a la tarda
fimbrant com un jonc
rínxols de garbi.
El vent s'emporta les paraules
i el lent trencar de les ones
sorprèn la mirada absent
fosca
clara
preciosa
rínxols de garbi.


Ja no vull escriure't cartes
t'he escrit un bloc
així pots llegir-me cada dia
rellegir-me ... a poc a poc.


 

sábado, 16 de diciembre de 2017

Pinzellades XXXVII




Ja no vull escriure't cartes
t'he escrit un bloc
així pots llegir-me cada dia
rellegir-me ... a poc a poc.



miércoles, 6 de diciembre de 2017

Au revoir Johnny




Avui a les notícies de la tele parlen de la mort del cantant francès Johnny Hallyday.
Veient imatges de les seves actuacions recordo aquell final dels anys seixanta, l'època dels seus millors èxits, amb nostàlgia però també amb alegria i il·lusió.
Quin fart de passejar amunt i avall de la Rambla per veure si passava la noia que ens agradava.
Els diumenges al cinema, a les Vegas o al Jardí, les croquetes de l'Sport i els musclos "sense rien" del Saboya; però el millor ... els guateques de dissabte a casa d'en Carles Caussa.
Acabàvem el batxillerat, teníem il·lusions i un peu a la Universitat. Ja es sentia parlar d'una Assemblea de Catalunya, de amnisties i llibertats.
Però d'això fa molt de temps. Tot canvia, passa i s'en va com en Johnny Hallyday, fins i tot la il·lusió ... o potser no.



domingo, 17 de septiembre de 2017

Pinzellades XXXVI




Al portal del número dos
viu la meva estimada
visc allà dalt, sol solet
passeja... sota les voltes
blanca com un glop de llet
a eixopluc de ma mirada.



sábado, 9 de septiembre de 2017

Pinzellades XXXV




Aquest penjoll és com un esquellerinc
que serveix per trobar-te quan et perds
per sentir-te quan t'amagues.
I potser també crida al teu angel de la guarda
quan et fa falta.




martes, 15 de agosto de 2017

Pinzellades XXXIV




Ara a la tarda
fimbrant com un jonc
rínxols de garbi.
El vent s'emporta les paraules
i el lent trencar de les ones
sorprèn la mirada absent
fosca
clara
preciosa
rínxols de garbi.



sábado, 29 de julio de 2017

Mahalta


Potser la Mahalta de Màrius Torres, Rilke o Llach és la Arjumand que va estimar Shah Jahan al segle XVII.
Sempre hi ha una Mahalta, un amor o... un desig imposible.
Ara al juliol, la calor despulla els cossos i la nit l'ànima.
Escoltant Llach, llegint Marius Torres, és difícil escriure un poema.
Fins i tot Rilke "Un dia vaig prendre entre les meves mans el teu rostre. Sobre ell queia la lluna. El més increïble dels objectes submergit sota el plor" mai hagués pogut descriure la bellesa de Arjumand.
La Mahalta que conec, aquest riu paral·lel, s'allunya cada cop més. Ja no escolto el seu batec, hi ha massa terra pel mig ... preciosa amiga.