domingo, 27 de junio de 2010

Soledat

Qui diria que s'amaga
si sembla que treu el cap ...

Camino
per una platja immensa
mirant lluny al final de la mar.
La calor
a la vora de l'aigua
sols l'esquitx de les onades.
El silenci
quan es fa de nit
assegut a la sorra en la foscor.
Perdut
en una platja immensa
a la vora de l'aigua
assegut a la sorra
jo me n'aniré com les onades
enmig de la foscor
al final de la mar
per tornar a veure't.
I tu
els cabells de posidònies
els pits com les sirenes
els teus llavis de corall
i una boqueta de cloïssa
rius i saltes com un cranc
nedes com els dofins
i plores com les balenes
i els ulls ... els ulls ja no em miren mai.
I jo
sense pensar
matant les hores
tot sol
la nit més curta de l'any.




Per haver dormit tantes vegades
amb la meva soledat
he fet d'ella gairebé una amiga
una dolça costum
no s'allunya mai de mi
fidel com una ombra
m'ha seguit aquí i alla
pels quatre racons del món.
No, mai estic sol
amb la meva soledat ...

viernes, 18 de junio de 2010

I la teva mirada


La teva mirada em recorda que no hi ha una sola llengua, una sola religió, una sola raça.
Només hi ha una cultura, la de l'home, la teva i la meva.
I m'espanta no tenir temps de conèixer, veure, escoltar, entendre i sentir tantes meravelles ...


I al matí, mig adormida
ni un traç més, ni una paraula
només la seva olor ...
(A la Carme 29 Maig)

Ocellet de maig
pit de rosella
ales de blat.

(A la Joana del Bosc 6 Maig)

Avui t'abraço tan fort
per donar-te un tros de vida
perquè el temps que jo no hi soc
sempre em tinguis dins del cor
i recordis que t'estimo.

(A la Joana de Llum 5 Abril)

Veig que em mires
però tanques els ulls
i ja no hi ets ...

(A l'Angels 7 Abril)

Nàufrag ...
un mar verd blau
em nega els ulls.

(A Clara 5 Maig)

I creixia cada dia
poc a poc
com un cargol.

(A Jesús M. 28 Maig)

Potser ...
Em falta la paraula
l'enteniment
la vida
i no ho trobo enlloc
.
(A Noves Flors 11 Juny)




Y tu "mirá"
Se me clava en los ojos como una "espá"...

De amores llora una rosa
Y le sirve de pañuelo
Una blanca mariposa

De tanto volar
Sedienta de tanto vuelo
En un charco de agua clara
La alondra se bebe el cielo, ay, ay

Aquella tarde de abril
Te dije vente conmigo
Y no quisiste venir
No te quisiste venir

Y tu "mirá" se me clava en los ojos como una "espá"
Se me clava en los ojos como una "espá"...

Y tu "mirá" se me clava en los ojos como una "espá"
Y mi tren de alegría se va se va
Y no tengo más sueño que tu "mirá"

Y tu "mirá" ...
Grillo de mis tormentos, rosa tronchá
Cuando sueño tus ojos de "madrugá"
Yo no puedo apartarme de tu "mirá"

Y tu "mirá" se me clava en los ojos como una "espá"
Se me clava en los ojos como una "espá"...

(La foto: Ojos negros de Tio Moy)

domingo, 13 de junio de 2010

Bachata

Oleo de Manel Anoro."Radio Bachata"

En esta aburrida, gris y lluviosa tarde de domingo contemplando este cuadro de Manel Anoro me he acordado de un baile de origen Dominicano: la Bachata.
Es una mezcla de bolero, cha cha cha, merengue...¡Es una fiesta, es un estilo de música, es una forma de bailar, es la Bachata!
Con tanto IRPF IBEX ICO SS PIB IPC PSOE PP ERC CiU IU PNV Gaza FCB RM Irak BP Low-Cost IVA Ajuste Austeridad Bulli Fusion Pension INEM CEE IAE IBI...me estoy estresando un poquito y he decidido que mañana saldré a la calle Arquímedes en busca de una academia de bailes latinos para aprender salsa.
A lo mejor nos da tiempo a convertir la verbena de San Juan en una fiesta de Bachata, un mestizaje de agua de Valencia, coca de crema y cha cha cha.




Para mis amigos Magda y Tomy que nos obsequian cada año con una verbena de San Juan entrañable y maravillosa.

domingo, 6 de junio de 2010

Bloc Teatre I



Sols obriré el teló
si sóc capaç de fer
teatre ...


"Avec le temps...
Avec le temps, va, tout s'en va
On oublie le visage et l'on oublie la voix
Le cœur, quand ça bat plus, c'est pas la peine d'aller
Chercher plus loin, faut laisser faire et c'est très bien..."

I al final diu:
"Amb el temps ...
Amb el temps, va, tot se'n va
I et sents sol potser però tranquil
I et sents confús pels anys perduts
Llavors realment ... amb el temps ... no s'estima més."
...ho has entès?

miércoles, 2 de junio de 2010

Easy Rider

Dennis Hopper falleció este sábado en Los Angeles a los 74 años de edad.

Hopper se había criado en una granja en Kansas y sus primeros pasos como actor los había dado junto a James Dean en Gigante y Rebelde sin causa . A finales de los cincuenta se trasladó de Los Ángeles a Nueva York, donde se puso a estudiar con Lee Strasberg y comienza a trabajar como fotógrafo. Entre 1961 y 1967 fotografió a muchos de los que empezaban a brillar como estrellas, desde Paul Newman a Tina Turner y también descubre su pasión por el arte contemporáneo.
Tras dirigir Easy Rider su vida dio un vuelco. Las drogas que él y su generación reivindicaban comenzarían a jugarle malas pasadas. Pese a convertirse en el director más célebre de Hollywood, su siguiente película, The last movie, estrenada en 1971, fue un fracaso absoluto . Participó en múltiples películas pero sólo renació profesionalmente, tras su paso por Apocalipsis Now de Francis Ford Coppola o El amigo americano de Wim Wenders. Durante la década de los setenta se había acelerado su descenso a los infiernos, llegando a necesitar treinta cervezas diarias y tres gramos de cocaína sólo para funcionar.
En 1983 entró en una clínica de desintoxicación.
Los directores siguieron buscándole para papeles de hombres al límite, como el de padre alcohólico que interpretó en el filme Hoosiers, en 1986, por el que recibió una candidatura al Oscar o el imborrable psicópata de Terciopelo Azul, de David Lynch.

A mi me gustaría hablar de Easy Rider, su película más emblemática.
La dirige en 1969 y actúan con Dennis, Peter Fonda y Jack Nicolson entre otros.La fotografía es de Lászlo Kovács y su increíble banda sonora contiene canciones de Jimi Hendrix, The Band, The Birds, Esteppenwolf....
Contra todo pronóstico, Easy Rider obtuvo no sólo un éxito de público, sino también el reconocimiento por parte de la Academia llegando a ser candidato por el Oscar al Mejor Guión Original y alzándose con el premio a la mejor Ópera Prima en el festival de Cannes el mismo año de su estreno.
El argumento narra el viaje que realizan dos jóvenes, desde Los Ángeles hasta Nueva Orleans con el fin de poder asistir al carnaval Mardi Gras. Lo hacen en dos míticas Harley Davidson que sirven no sólo de mero vehículo, sino también de símbolo de rebeldía y libertad personal. Durante su trayecto se toparán con personajes que irán describiendo la sociedad norteamericana de finales de los sesenta y principios de los setenta.



Se trata de una "road movie" con una banda sonora magnífica con temas de música Rock, reflejo de la precedente época hippie.
Una película que importa más por la trascendencia cultural que supuso que por sus recursos audiovisuales. Sin duda, es la representación de esa parte del ser humano que ansía la libertad absoluta , que quiere descubrir nuevas sensaciones, que aspira a vivir con tan sólo la limitación del libre albedrío… Es la plasmación de la parte políticamente incorrecta que todos llevamos dentro.


Escolta com sona la meva Harley
escolta com batega el meu cor
el so del vent m'envolta
i et sento ... llibertat.

viernes, 28 de mayo de 2010

Estrella de la carretera

Emprenc el vol a trenc d'alba, quan el sol surt de la mar.
Pujant ràpid cap al cel pel camí de les estrelles.
Fujo covard i cansat, d'un país desgavellat,d'un fracàs, d'un desencís.
Però mirant enrere em veig allà baix tan sol, tan trist, que no puc anar més lluny i he de tornar a casa.
Com un somni ...

I mentre escoltava Highway Star de Deep Purple, traduint la seva lletra a la meva manera, baixava planejant lliure sense fer soroll.
Com un pardal...

"Ningú pot atrapar a la meva noia
La conservaré sempre
Ningú tindrà a la meva noia
És al meu costat en cada corba
Oh, és una màquina, ho té tot
M'agrada com mou la boca
Controla el seu cos, controla tot
La vull, la necessito, la sembro
Si! m'excita
Bé, agafa't fort
Sóc una estrella de la carretera ... "


miércoles, 19 de mayo de 2010

No me dejes ahora

Un aleteo
un roce
un olor inesperado
como late el corazón.

Un sobresalto
un aire
un rumor
y... ya te has ido.

Un escalofrío
un pánico
un te pienso, te siento
no me dejes ahora, cuando cae la tarde.

Un aleteo
un roce
un sueño
una pasión
siempre...al final de la tarde.


jueves, 13 de mayo de 2010

He trencat quinze cuartilles


He trencat quinze quartilles per escriure't quatre ratlles.
Res del que escric m'agrada i tinc el cap ben espès.
Els vidres fan camins d'aigua mentre cau la tarda, plou i escolto silencis.
Et sento venir tristesa i no em sap greu, m'he tornat tan racional que de vegades oblido els sentiments.
Ara arribes solitud, quan aquest sol amagat surt per dir adéu i al final de la tarda tot és intemporal.
Tot em recorda a tu ...
Una olor de colors, aquest aire tan pur.
Aquests camps plens de basses i aquests arbres tan xops.




L'amour c'est comme les bateaux
Vu d'un peu loin c'est toujours beau
Ça prend des airs calmes et tranquilles
Pour vous faire croire qu'il y a des îles
Et que la mer est toujours d'huile
Les bateaux c'est comme les sirènes
Ça ment mais on y croit quand même...

domingo, 9 de mayo de 2010

Avui faig seixanta-un anys

Avui és el meu aniversari, faig seixanta-un anys.
No m'agraden els aniversaris perquè em recorden els anys que tinc i això ara no em fa cap gràcia.
De tota manera aquesta edat meva és força interessant, començo a estar una mica espatllat però encara tinc prou marxa i sobretot bon humor. Veig la vida d'una manera que no m'escalfo ni em refredo per gairebé res i sé riure fins i tot de mi mateix.
Ja no tinc por de despullar-me, ni per dins ni per fora ...

Però voldria fer una declaració mitjançant les paraules del poeta Blai Bonet:

Que cadascú sigui titular de la seva vida.
Que cadascú sigui aguantat just pels seus dos-cents ossos.
Que cadascú visqui sense demanar permís per a viure.
Que cadascú, si no fa comptes de tenir un fill,
faci l'amor amb qui sigui, sia per la geografia que sia,
abans de dir home a un salvatge
i abans de dir salvatge a un salvatge.

Que, quan et moris d'amor, t'hagis de casar.
Que, per a poder viure, t'hagis de fer una assegurança de vida.
Que, quan tinguis set d'aigua, et facin fer un clot.
Que, quan siguis lliure, hi hagi un bombardeig.
Que, quan a l'hivern et vegin nu, et donin un tassó d'aigua.
Que, quan demanis notícies, t'enterrin.
Que, del pa, just en coneguis el forner,
si dius home a un salvatge
i si dius salvatge a un salvatge.

Cap moble no té permís per a dur pols.
Cap home no està autoritzat per a deixar de ser la bellesa.
Ningú no està autoritzat per a no tenir autoritat pròpia.
Cap abric no té permís per a prescindir ni d'un sol botó.,
Cap home no és tan indigne com per a aguantar-se recolzat en un altre.
Ningú no té permís per a semblar un altre.
Tothom és prou document com per a poder anar indocumentat.
Ningú no té permís per a creure que sigui veritat
el que un carnet d'identitat diu d'una persona.
Cap home no està autoritzat per a dir "llibertat" a la seva llibertat.
Ningú no té permís per a encendre un ciri quan fa sol.
Tothom està obligat a dir que la creu és un instrument de tortura
i a no dir home a un salvatge
i sobretot a no dir salvatge a un salvatge.



Mira que m'agrada com canta aquesta dona l'Anna Netrebko ...

viernes, 7 de mayo de 2010

Como un mar


Me enamoré de la mar, del sabor del mar, del olor a mar.
También me enamoré de ti, de como sabes, de como hueles cuando sales del mar.
Eres como un mar inmenso, a veces tranquilo de golpe violento, un mar de tempestad.
Me abrazas como el mar, me ahogas como a la arena, vas y vienes como las olas.
Respiras a mar en las noches tranquilas y suenan tus espumas como caracolas.
Si un día te alejas con una marea, seguiré tu rastro como Pulgarcito recogiendo peces y me iré contigo...nadando.
Y si llego a marinero viejo, de tu mar ansioso, siempre te estaré esperando sentado en el muelle de la bahía...