viernes, 20 de junio de 2025

Al juny... al final de la tarda

 



Al juny, el mes que més m'agrada, el temps s'atura al final de la tarda.
El sol s'amaga, lluny a la muntanya del Mont, i es fa el silenci.

"Mil orenetes volaven omplint el cel amb una cridòria de xisclets. Un soroll sord, com de fons, sortia dels carrers de la ciutat.
De cop tot va callar.
Fosquejava i amb l'últim raig de sol entrà brisa de garbí."

Ja no se sent res. 
El temps s'atura... un instant, i arriba la nit.

2 comentarios:

sa lluna dijo...

És just com ho expliques tan meravellosament bell i amable.

Aferradetes, Pere.

Carme Rosanas dijo...

M'agrada com ho expliques.
Els dies llargs tenen un encant especial i els seus capvespres són magnífics.
Una abraçada, Pere