Al juny, el mes que més m'agrada, el temps s'atura al final de la tarda.
El sol s'amaga, lluny a la muntanya del Mont, i es fa el silenci.
"Mil orenetes volaven omplint el cel amb una cridòria de xisclets. Un soroll sord, com de fons, sortia dels carrers de la ciutat.
De cop tot va callar.
Fosquejava i amb l'últim raig de sol entrà brisa de garbí."
Ja no se sent res.
El temps s'atura... un instant, i arriba la nit.
2 comentarios:
És just com ho expliques tan meravellosament bell i amable.
Aferradetes, Pere.
M'agrada com ho expliques.
Els dies llargs tenen un encant especial i els seus capvespres són magnífics.
Una abraçada, Pere
Publicar un comentario