És difícil escriure versos enmig de la tempesta, per això hi
ha tants naufragis.
Si un dia en un desgavell poètic m'enfonso a la mar, confio
que vindràs a
salvar-me volant pel cel com les gavines.
Però…
l'amor és
a la pell.
De bon
matí, el sol i un aire fresc com de tardor tremola a la teva esquena.
Són
petits moments.
Avui
l'amor és a la pell, a la teva olor, als cabells…
No hay comentarios:
Publicar un comentario