És difícil escriure versos enmig de la
tempesta, per això hi ha tants naufragis.
Si un dia en un desgavell poètic m'enfonso a
la mar, confio que vindràs a salvar-me volant pel
cel com les gavines.
Però...
"Avui
l'amor és
a la pell.
De bon
matí, el sol i un aire fresc com de tardor tremola a la teva esquena.
Són
petits moments.
Avui
l'amor és a la pell, a la teva olor, als cabells…"
2 comentarios:
Hi ha molt d'amor en aquest desamor...
Aferradetes, poeta.
Quina sort, doncs... que l'amor hi sigui i que sigui a la pell... grnial.
Una abraçada, Pere.
Publicar un comentario