miércoles, 23 de febrero de 2022

Pinzellades LXVII (Passa la vida com si res)


Un xic confús, cansat, gairebé al final del camí de la retirada, el poeta recordava els tristos esdeveniments dels últims dies.
A recer dels plàtans escrivia assegut en un banc de pedra; semblava que aquella imatge de la Verge li fes companyia, ell no era creient i feia com si no la veiés.

"Passa la vida com si res i un dia t'adones que et fas vell. Amb la màgia de la ment repasses la teva vida en un segon, com el que fulleja un llibre molt de pressa.
I et quedes una mica atordit i no saps què pensar quan recordes el que has après ... o no!"

Mirant les arbredes del Ter s'omplia de nostàlgia, somiava amb Leonor, tancava els ulls i la veia allà baix enmig dels pollancres prop del riu ...

"Tot em recorda a tu
aquests dies blaus i aquest sol de la infància "

Don Antonio!... el menjar és a taula.
Era migdia, en sentir la Llucieta que el cridava per dinar, es va aixecar i ficant-se el full de paper en una butxaca de l'americana va entrar a la casa.

Raset 24 gener 1939.


Imagino una escena com aquesta els dies que Antonio Machado va passar a Can Santamaria de Raset.
Un mes després, avui fa 83 anys, va morir a Cotlliure camí de l'exili.

2 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

D'aquests moments, aquestes situacions imaginades per tu, que coneixes tan bé el lloc i el poeta, se'n podria dir "records" inventats, encara que a l'any 1939, tu encara no haguessis nascut.

Per això puc dir que són uns durs, però bonics records. Gràcies per compartir-los, Pere!

Bon vespre!

sa lluna dijo...

Podria ser ben bé una escena com aquesta que ens expliques.
Nostàlgics moments.

Aferradetes, Pere.