Si una dona estima a una dona...
Amiga amada
t 'estim en els teus ulls
mirant quan dorms,
quan estàs tan callada.
Amiga amada
et veig nua
embogida de tu,
i et sento en mi
arraulida en el meu ventre.
Amiga amada
et dic amor
quan somrius somiant
i et vull el cos
gairebé com l'ànima.
Amiga amada
et donaria la vida,
són trossets de tu
i que serà de nosaltres
d'aquest amor tan boig.
Era mitja tarda
corrien i reien i es besaven
les galtes vermelles, tot despentinades.
Corre! corre! amiga amada
corre que fem tard!
corre ... cap a casa.
3 comentarios:
Quan algú vol el cos gairebé com l'ànima crec que no hi ha cap dubte: l'amor ha esclatat amb tota la seva força!
Un poema deliciós, Pere!
Estimar-se amb cos i ànima !.
Bon poema !
En l'amor, sigui del tipus que sigui, no hi ha com posar-hi l'ànima. Un poema dolç i preciós, Pere!
Bon dilluns!
Publicar un comentario