Les tardes fredes al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.
Gelat, m'arrauleixo en un racó prop del escalfapanxes.
Els ulls tancats, somiant, se sent l'olor d'un foc que torra castanyes.
A ponent un raig de llum desperta la brisa...el mar anega melangios "l'skyline" gris de l'Albera.
Temps de bolets, camins d'aglans i fulles mortes.
Sempre al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.
Ara la ràdio parla de la mort de David Hamilton. Fotògraf de difuminats colors adolescents... d'un erotisme ingenu.
5 comentarios:
Avui has fet diana en tres lloc que van directament al cor de la bellesa: l'skyline de l'Albera, aquest Dibuix (has escoltat la versió del Poetes amb l'acompanyament d'una veu femenina?) i les imatges oníriques i subtils de Hamilton.
Gràcies.
I bona nit Pere.
Sempre al novembre, arraulit somiador... ens dibuixes una escena preciosa amb bona música de fons.
Tanco els ulls, jo també...
Bon dia de dimecres, Pere.
Imatge, música i belles paraules. Un bon acomiadament per a novembre.
És fàcil somniar, a finals de novembre, a través dels teus somnis, Pere.
Que tinguis un bon desembre!
Somiar, amb els ulls tancats, des del teus colors es fa plaent.
Gràcies!
Molt bona tarda, Pere.
Publicar un comentario