Llegint-te ni tan sols veig passar els elefants. Em parles d'un món diferent, d'una vida imaginada i m'ajudes a somiar.
"Vaig aprendre a llegir-me
llegint el teu cos
quan més em llegia, rellegia el teu cos
descobrint detalls inesperats
missatges amagats.
Si tanco els ulls
llegeixo la teva olor
mentre, tu recites els versos que t'escric
és com si llegís el teu cos
i escoltés les meves paraules
Ara dorms ...
Darrere el vidre de la nit, un vent càlid de núvols baixos dibuixa ombres inversemblants, com un mim sobre els llençols.
Jo em quedo sol, ingràvid
llegint-te
però avui desconec el teu cos
i en llegir-lo em fan por les meves paraules
quan dius ... si us plau no m'estimis."
Per això, avui a Sri Lanka, llegint-te ni tan sols veig passar els elefants.
Per Leonard Cohen que ens ha deixat aquesta setmana als 82 anys i ... potser ja s'ha retrobat amb Marianne.
El poema és "Por favor no me quieras", el vaig escriure al juny de 2011.
5 comentarios:
Bon viatge, Cohen, gràcies per les teves cançons... ens les quedem mentre les poguem escoltar i sentir....
Tant debo s'hagen retrobat i estiguen junts, poetitzant.
Segur que s'han retrobat i en el lloc on son les bones persones, segueixen fen poemes.
No crec que ningú sigui capaç de deixar d'estimar a algú pel fet que li demanin que ho faci. Penso que els sentiments neixen dels pensaments però que en el cas de l'amor, ... l'estimar va per lliure. Em costa pensar que vingui del cervell, potser perquè sempre l'he sentit aliè a tot allò relacionat amb la racionalitat.
És el que tenen els poetes; el seu cos potser deesapareixerà, però la seva ànima romandrà per sempre amb vida en forma de versos...
Publicar un comentario