sábado, 23 de abril de 2016

Pinzellades XVIII (A l'alba d'aquest matí)



A l'alba d'aquest matí
un vell roser m'ha regalat una rosa
petita i roja
les fulles atapeïdes com si fossin de robí.

A les ribes de la nit l'he tallat amb molta cura
llavors ella ha fet un crit
una llàgrima ... llisca pels dits
en veure com l'he traït.


4 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

Bona diada i bon poema, Pere!!

sa lluna dijo...

Les roses estan molt bé als rosers, Pere :)

Feliç Sant Jordi!
Aferradetes.

novesflors dijo...

Dolça rosa i sensible.
Bona diada.

Galionar dijo...

Un poema ben tendre, Pere. Espero que aquest Sant Jordi hagi estat una bona diada per a tu.
Una abraçada!