A qui no li han dit alguna vegada: "S'ha acabat!" ... A mi sí, un cop fa anys.
Recordo aquella escena potser amb més dramatisme del que va tenir realment. Ella tenia tota la raó, jo era un immadur, i es va casar amb un noi més gran que li va donar el que el Pere Pan de llavors li negava.
He pensat en tot això perquè l'altre dia vaig llegir un poema preciós de Juan Gelman "Sefiní" i casualment avui escoltava una entranyable cançó d'Hervé Vilard titulada "Capri c'est fini" que deia: No tornarem més a on em vas dir t'estimo, no tornarem més ja no val la pena ...
Aquesta nit potser també Argentina dirà "se finí" a les seves aspiracions esportives, jo desitjo que no. Si és així sempre ens quedarà la grandesa del tango i la bellesa d'un poema argentí ... com em queda el record d'aquella noia que potser hagués canviat la meva vida.
Basta por esta noche cierro
la puerta me pongo
el saco guardo
los papelitos donde
no hago sino hablar de ti
mentir sobre tu paradero
cuerpo que me has de temblar.
Juan Gelman
La foto és de Aldo Sessa.
13 comentarios:
Que trist recordar aquestes coses. Una mica de nostàlgia, però la vida al final és la que nosaltres triem que sigui, o la que trien per nosaltres, de vegades. Molts cops es pot tornar enrere, però d'altres no. Ara és només un records del que hauria pogut ser. Esperem que no et porti excessius maldecaps.
Quan he llegit el teu títol, el primer que m'ha vingut al cap és la cançó d'Hervé Vilard
Nous n'irons plus jamais,
ou tu m'as dit je t'aime
nous n'irons plus jamais
tu viens de le décider.
Capri c'est fini...
et dire que c'était la ville
de mon premier amour.
Capri c'est fini
je ne crois pas
que j'y retournerais un jour.
Ara la vaig a buscar... el vídeo diu any 1965... coi que vells que som, Pere Pan!!!
Bona nit, Pere.
Haver-ho de dir pot ser tan difícil com que t´ho diguin...
No ho sabràs mai si hagués sigut millor o pitjor que et canviéssin la vida. Et pots consolar dient: que me quiten el tango bailao!
Que maco que és el tango.
... o no, això mai ja ho sabrem.
Fa mal pair-ho, sobretot quan ens sentim culpables d'aquesta ruptura o ens fan sentir culpables; tot i així, també ens queda en el record els moments feliços.
Salut Pere, i bona música!!
Aferradetes :)
Ostras....quin poema més guai!
Jo ahir passejava el gos mentre Argentina donava per bo ser plata.
Gràcies per fer-me costat. La diàspora del meu pensament, espora en l'Urgell que puja fins al mar.
I petons, sempre.
Si la País em llegeix el pensament ;) i diu exactament el que jo vull dir, per què repetir-ho? Doncs això...
feliç tarda!
Històries guardades als calaixos de la memòria; tots en tenim alguna en algun racó. Ens agrada tant tornar enrere navegant en els records, tot i saber que només aconseguirem entristir-nos...
Una abraçada!
Del s'ha acabat sempre queda oberta la porta del record eixa és nostra i ben nostra :)
Et deixe un s'ha acabat meu que no s'acaba com el conte aquell que en acabar recomença i torna a caomençar de manera infinita.
Ací te'l deixe. Espere que t'agrade. No l'he publicat enlloc, però de sobte ací al teu carrer, crec que podria ser el seu lloc. Espere que t'agrade:
Poue aquest llarg silenci
nostre
que com una intensa plutja
de veus alienes
ens delata.
Poue cada capvespre
silenciós i etern
d’aquell temps
on tot era temps
i el buit no existia.
Poue cada segon
d’intensitat torbadora,
cada escletxa viva de llum
i cada so d’aquella lenta
i subtil simfonia.
I de tot aquell seguit inconclòs
de serenitats vençudes
em sé captiva.
(Joana Navarro)
JOANA NAVARRO
Gràcies per aquest "s'ha acabat" amb aquest "poue" tan especial (entenc que ve del valencià: poar) que es repeteix vers a vers.
Bona nit Joana.
Gràcies a tu Pere. Sempre he pensat que la vida és un gran pou des d'on podem traure tota la positivitat que necessitem i deixar assolada la negativitat que tan poca falta ens fa.
I parlant de pous, si aquest estiu t'hi passeges per les platges dels voltants del Pouet, avisa i ens farem un cafenet o millor un geladet :)
Hola Pere jo també vaig escriure alguna cosa sobre c'est fini...
Aquí t'ho deixo!
M'agrada molt llegir-te!
http://lletresdelsilenci.blogspot.com/2012/11/cest-fini.html
Bonica foto i preciosa cançó, encara que molt trist, com la nostàlgia... Però tal vegada, les coses tristes que hem passat, són precisament aquelles que ens fan ser millor, que ens fan créixer...
Estaves parlant de futbol?¿
Sabina també deia "Al lugar donde has sido feliz, no debieras tratar de volver." I també en conec un altre que deia "Lo bonito de que alguien no sienta lo mismo que tú es que, por lo menos, salen canciones" I jo dic que la geografia és tan immensa com persones hi ha, així que jo em negue a pensar que només existeix un lloc on es pot ser feliç, com em negue a pensar que només hi ha una persona amb qui es pot ser feliç...
Em quede pel bloc que m'ha agradat:)
Publicar un comentario