Diuen que les muses van i vénen a l'estiu, com si fessin vacances, però jo no m'ho crec.
Voldria que fossis aquí ... He de dir-te tantes coses que de vegades no sé com fer-ho, em falta la paraula i quan penso en tu em quedo en blanc com les fulles de la llibreta.
Només puc obrir el calaix dels comentaris i treuren uns quants perquè els llegeixis .
A l'alba d'aquest matí
un vell roser m'ha regalat una rosa
petita i roja
les fulles atapeïdes com si fossin de robí.
A les ribes de la nit l'he tallat amb molta cura
llavors ella ha fet un crit
i una llàgrima llisca pels dits
en veure... com l'he traït.
Darrere la cortina
et miro
em mires
mai sé si em veus ... o m'imagines.
Visc de silencis
de petites coses
darrerament no et dic res
no t'importi, sent-me a prop
cada cop ... més silenciós.
Sense vós
gelat em mor d'amor senyora
sou llenya ... que m'encén
i el vostre dolç oblit
escriu el llibre de les hores.
Només som dues ànimes perdudes nedant en una peixera, any rere any.
4 comentarios:
Doncs, aquí sempre hi som... Sempre tens multitud d'admiradores, Pere.
Recordem els teus comentaris. Sempre t'admiro per la paciència i constància de recolir-los. Jo, els meus, els deixo abandonats i perduts per la xarxa. ;)
Bon estiu, Pere! Una abraçada.
Maco l'últim... una admiradora que va a mirar "choses" fins dimecres vinent ;-)
Tot el que està en blanc és un full per escriure de nou, mira-ho així...:) besades!
Espais en blanc per escriure-hi tot allò que imagines o imaginem. Tant se val!
Bon estiu Pere
Publicar un comentario