El teatre era ple de gom a gom, ningú volia faltar a la cerimònia anual de lliurament dels premis Gats. Tots els millors gatblogers estaven asseguts a la platea, nerviosos però plens d'il · lusió, esperant que es reconegués el seu treball de tot l'any.
Hi eren tots: el gat de dalt, el gat que somriu, el gat del fanal, el gat porc, el gat del racó, el gat de no m'esperis, el gat de Paris, el gat de l'armari ... en fi no faltava ningú fins i tot el gat del carrer que era el més torracollons.
Enmig d'una gran espectació va sortir a l'escenari el gat presentador i va dir:
"Senyores i senyors no sabem si és per falta de noves incorporacions gatblogers o perquè això és com el festival de la Eurovisió que tots voten als amics i coneguts ... però sempre guanyen els mateixos.
El gran jurat dels premis Gats ha decidit atorgar els guardons d'aquest any als blogs més votats per a cada categoria, després de descartar als premiats dels últims tres anys.
Fins ara el resultat era molt previsible i l'única sorpresa era la dels blogs revelació."
Per uns segons es va escoltar un silenci que donava calfreds, com si arribés una tempesta. De cop va esclatar un cridòria enmig d'un picar de peus tan gran que semblava que s'enfonsaria el teatre. El regidor va donar ordre d'encendre els llums i obrir les portes, tothom va sortir al carrer, alguns molt enfadats i discutint entre ells.
Per uns segons es va escoltar un silenci que donava calfreds, com si arribés una tempesta. De cop va esclatar un cridòria enmig d'un picar de peus tan gran que semblava que s'enfonsaria el teatre. El regidor va donar ordre d'encendre els llums i obrir les portes, tothom va sortir al carrer, alguns molt enfadats i discutint entre ells.
A l'únic que se li escapava el riure era al gat del carrer, el gat torracollons, perquè tot això ja ho veia a venir.
Amb el meu reconeixement al treball i l'enginy dels organitzadors d'aquests premis.
"Marramiu, marramiau
al bloc teatre
tot s'hi val ... "
8 comentarios:
Es lo que hay...que diria aquell.
Ho has dit molt finament però picant el clau.
(El meu gat mossega-turmells diu que et digui que li agrada molt la cançó del gat blau. I a la seva mestressa també)
Hola, Pere, doncs tot i tenir claríssim que tota semblança amb la realitat és pura coincidència, si en lloc de gatblogs ho apliquéssim als catblogs, igual tu o jo encara tindríem alguna possibilitat de premi... Però és clar, com que s'armaria un orgue de gats i s'anul·laria el concurs, ens quedaríem iguament sense...
M'he divertit molt amb aquesta sessió de teatre, Pere; gràcies i una abraçada!
No hi ha com posar-hi una mica d'humor... Pere, però és un problema irresoluble aquest.
L'hem plantejat molts cops. L'hem explicat molts cops...
Gràcies de tota manera per parlar de gats.
Sempre m'ha semblat que el gat del carrer era el "chat terrible" dels blogs. ;)
Has filat molt prim, chapeau!
Bona nit, Pere!
Irònicament realista?.... Sempre va be posar un somriure als llavis dels demés. Això encara es gratis, però no tothom ho sap fer!
Una abraçada, Pere.
A mi també m'agrada la cançó del gat blau, em transporta a un pub, penombra.... Hummmmm
:)
Crec que mai t'havia llegit en aquest to. Es nota que aquest tema crea polèmica. Molt agut! Ben dit! Una abraçada, Pere
Em sap greu i ho trobo injust... Tots els que dieu que sempre guanyen els mateixos... per què no feu les vostres propostes? Per què no us hi poseu? Per què no ajudeu a que C@ts arribi més lluny?
I el que més greu em sap és el comentari de la Galionar, que diu que si guanyés algú diferent s'anul·laria el Joc... Per què, això? És molt, molt injust. Sabeu la gent que hi ha al darrera, i és gent neta i noble. No puc entendre aquesta acusació, la veritat.
Estic segura que hi ha centenars de boníssims blogs en català que no coneixem i que ningú es molesta en proposar. Jo hi ha molts bons blogs que he conegut a través de C@ts i que, si no fos per aquesta iniciativa, no hauria conegut mai, perquè mai me'ls hauria creuat...
Publicar un comentario