Galionar ha tingut la delicadesa de concedir-me un dels seus Liebster Blog Award, li agraeixo de tot cor i encara que em fa una mica de vergonya ho accepto perquè a més ningú m'havia donat mai un premi. Ara jo he de triar cinc blocs, que han de tenir unes característiques determinades, i premiar-los com els meus Liebster Blogs.
Això és molt difícil, no m'atreveixo a escollir perquè conec molts blocaires que s'ho mereixen i no vull quedar malament amb cap d'ells.
Però si m'ho permeteu vull concedir el Liebster Blog a tots els blocaires que escriuen fa temps i no els llegeix ningú, als que gairebé no tenen seguidors, als que ningú comenta res.
Perquè escriure és meravellós, escriure per un mateix és ser feliç, t'ajuda a conèixer-te. Un dia entra algú, fa un comentari i saps que t'han llegit, això et dóna una empenta i tires endavant més content que mai.
Hi ha blocs creatius, brillants, que t'ensenyen, que et fan companyia, d'autoajuda, tendres, entranyables, dolentíssims, innocents, de mal gust, d'amistat; tots tenen un mèrit extraordinari.
Sempre dic que escriure un bloc és aprendre a llegir-te a tu mateix.
Blocaires anònims, solitaris, manobres de la paraula ... vosaltres sou els meus Liebster Blogs!
A més us regalo aquesta romàntica cançó de Michel Sardou: "Jo t'estimaré".
Jo t'estimaré
com ningú ha gosat estimar-te
com m'hagués agradat tant... ser estimat.
