miércoles, 6 de julio de 2011

Bloc teatre XI


"Vull dir-te una cosa
escolta'm .....

Crisi? Quina crisi?

Ara és el moment de posar la música al màxim i preparar un Gin-tonic amb molt de gel i llimona.

.................
Oh, Sister Robinson! això esta tot encallat,
recollim llàgrimes en gots de paper.
Pot algú dir-me el que necessito saber,
pot algú ajudar-me a seguir endavant amb l' espectacle? "



El 1975 Supertramp publica el seu LP "Crisis? What Crisis?"
Jo tenia vint-cinc anys i des de llavors no m'ho crec això de les crisis ...

8 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

Jo escoltaré la música sense Gin-tonic si pot ser... i la crisi no sé si me la crec o no, però les llàgrimes prou que les veig i les recullo sovint i l'espectacle seguirà sempre, amb nosaltres o sense nosaltres.

Molt bona nit i bon teatre, Pere.

Anónimo dijo...

Diuen que les crisis són el millor moment per aprendre, no? Idò amb gin-tònic o sense...anem a intentar-ho...

Guspira dijo...

Ara m'has fet pensar en un amic meu que l'altre dia duia una samarreta on hi posava "What Crisis".
Ja se sap, la vida és un espectacle i a vegades ens toca plorar... Sens dubte, ara és temps de llàgrimes per a molta gent. Esperem que passi aviat...

Joana dijo...

L'escolte amb un te de fruites silvestres que el gin tonic dóna mal de cap i emboira l'ambient!!! Almenys a mi que se me dispara el teclat i sóc capaç de fer confesions perillosament confesables.
Un brindis per la crisi i gràcies per la cançó.
B7s

rebaixes dijo...

Tinc un meló tatxat i l'he provat i em remetia a un beure amable de fa molts anys al viure la primera cirsis... Coneixedor de poques experiències, en aquells temps un gotet de ranci al paladar el deixava amb ganes de saltar i esperançat amb les dites d'aquells glopets de xurri em ve ara a la memòria gràcies al teu gin- tònic... darrera el cortinatge hi veig una parella amb els gots com si volguessim fer-los-hi petons que no gossaven robar-se'ls... devia ser una pantomima dels moments ja vells que ara retornaven per dir-me que espavilés que el temps passa i que em decicís si a menjar meló sucós o ... en fi que la caloreta s'ho porta, avui, per aquí jo he tastat fa un ratet els 36 graus i sort que desseguida he trobat l'ombra.
Que passeu unes bones hores i dies amb el gin - tònic. Anton.

Galionar dijo...

Jo sí que t'accepto el gintònic, Pere, i més amb la teva bona companyia. Crisi? En tenim tantes, de crisis, a les nostres vides, que potser és millor passar d'elles una estona i queda-nos amb la música.
Una abraçada!

Joana dijo...

En cada crisis creixem i aprenem...per això n'hi ha sempre d'una classe o d'una altra...mentrestant disfrutem amb el que tenim!
una abraçada Pere

sargantana dijo...

l'espectacle no ha se parar mai
ja sap...
la vida es teatre

que segueixi la funció !!

abraçades