"Vull dir-te una cosa
escolta'm .....
Crisi? Quina crisi?
Ara és el moment de posar la música al màxim i preparar un Gin-tonic amb molt de gel i llimona.
.................
Oh, Sister Robinson! això esta tot encallat,
recollim llàgrimes en gots de paper.
Pot algú dir-me el que necessito saber,
pot algú ajudar-me a seguir endavant amb l' espectacle? "
El 1975 Supertramp publica el seu LP "Crisis? What Crisis?"
Jo tenia vint-cinc anys i des de llavors no m'ho crec això de les crisis ...
8 comentarios:
Jo escoltaré la música sense Gin-tonic si pot ser... i la crisi no sé si me la crec o no, però les llàgrimes prou que les veig i les recullo sovint i l'espectacle seguirà sempre, amb nosaltres o sense nosaltres.
Molt bona nit i bon teatre, Pere.
Diuen que les crisis són el millor moment per aprendre, no? Idò amb gin-tònic o sense...anem a intentar-ho...
Ara m'has fet pensar en un amic meu que l'altre dia duia una samarreta on hi posava "What Crisis".
Ja se sap, la vida és un espectacle i a vegades ens toca plorar... Sens dubte, ara és temps de llàgrimes per a molta gent. Esperem que passi aviat...
L'escolte amb un te de fruites silvestres que el gin tonic dóna mal de cap i emboira l'ambient!!! Almenys a mi que se me dispara el teclat i sóc capaç de fer confesions perillosament confesables.
Un brindis per la crisi i gràcies per la cançó.
B7s
Tinc un meló tatxat i l'he provat i em remetia a un beure amable de fa molts anys al viure la primera cirsis... Coneixedor de poques experiències, en aquells temps un gotet de ranci al paladar el deixava amb ganes de saltar i esperançat amb les dites d'aquells glopets de xurri em ve ara a la memòria gràcies al teu gin- tònic... darrera el cortinatge hi veig una parella amb els gots com si volguessim fer-los-hi petons que no gossaven robar-se'ls... devia ser una pantomima dels moments ja vells que ara retornaven per dir-me que espavilés que el temps passa i que em decicís si a menjar meló sucós o ... en fi que la caloreta s'ho porta, avui, per aquí jo he tastat fa un ratet els 36 graus i sort que desseguida he trobat l'ombra.
Que passeu unes bones hores i dies amb el gin - tònic. Anton.
Jo sí que t'accepto el gintònic, Pere, i més amb la teva bona companyia. Crisi? En tenim tantes, de crisis, a les nostres vides, que potser és millor passar d'elles una estona i queda-nos amb la música.
Una abraçada!
En cada crisis creixem i aprenem...per això n'hi ha sempre d'una classe o d'una altra...mentrestant disfrutem amb el que tenim!
una abraçada Pere
l'espectacle no ha se parar mai
ja sap...
la vida es teatre
que segueixi la funció !!
abraçades
Publicar un comentario