Bloc teatre IX

Este Blog está lleno de puntos suspensivos...

Escribo para ti y me gustaría que interpretases mis palabras a tu manera, que imaginases los finales más especiales , es decir que hagas tuyos mis escritos y los disfrutes como si los vivieras.

Mi vida está llena de puntos suspensivos que indican miedos, dudas, sorpresas y desenlaces inesperados. Quisiera transmitirte este modo de disfrutar de la vida y que te quedases con lo que más te guste.

Te dejo mi puerta entreabierta, en el rellano tres puntos suspensivos y tú piensa lo que quieras...

Lo atroz de la pasión es cuando pasa,
cuando, al punto final de los finales,
no le siguen dos puntos suspensivos...

Dos poemes d'amor ... i una havanera

Una tarda a l'hort

Berenàvem pa amb vi i sucre

i jo et deia:

"Pitets de pruna

dolços com fruita

sense pinyols "

I tu reies

i jugaves a amagar-te enmig dels fruiters...

Temps de prunes

"Et menjaré les prunes

totes les prunes de l'hort

les que són com el teu cor

les vermelles i les grogues

les verdes i les dolces

les que guardes a les faldes.

I quan descobreixo el que amagues

se't posen les galtes com prunes

de coca dolça i de colors..."

Havanera

Hi ha algú?

bé, ara que tots dormiu

entro a les rodes poètiques

en silenci, de puntetes

per deixar un vers tranquil

paraules d'una nit d'estiu.

Al matí, les orenetes

vénen a llegir el que he escrit

jo els hi deixo unes galetes

per si riuen del que he dit

i així mentre picotegen

no em desperten amb cap crit.

Nit d'havaneres

la lluna para l'orella

i l'aire de marinada

porta un veu de Calella

canta Silvia Perez Cruz

i jo escric ...

Aquests tres poemes els vaig fer l'any passat per la Roda Poètica.

LLegint

Al maig llegeixes cada tarda, estàs callada i sembla que no hi ets.
Jo et miro sense dir res, escolto com respires i enyoro els teus mugrons de pa amb vi i sucre.
T'amagues dins el llibre més gruixut, te'n vas lluny i és com si visquessis una altra vida.
Només vull estar a prop teu, els meus llibres són molt prims, l'olor de la userda i la música de Scriabin em produeixen una increïble sensació de lassitud i al besllum del capvespre segueixo a poc a poc la ratlla fina del teu melic de pèl moixí.
Ara es fa fosc, entra vent terral, tanques el llibre de cop fent soroll i em dius tot somrient ... que vols per sopar?



El quadre es un oli de Manel Anoro."Lectora"