Entremès: Xerrada de cafè

Decorat: La terrassa d'un cafè al carrer Arquimedes, cinc personatges asseguts en una taula al voltant d'uns aperitius.

Calderon-"Ai! miserable de mi, ai! infeliç, esgotar cels pretenc si em tracteu així".

Sabater-"No et preocupis fill, prega, treballa i així es farà la teva voluntat".

Rajat - "Però per què menteixes? Digues-li que no acceptarem mai que un fill s'emancipi".

Lope-"Tu Rajat ets el gos de l'hortolà, ni menges ni deixes menjar i tu Sabater sembles la dama boba".

Pere-"Aquest cambrer és un inútil, fa deu minuts que he demanat patates fregides i encara no les ha portat".

Calderon-"Un volcà, un Etna soc, voldria arrencar-me del pit, trossos del cor.
Hauré de pensar en prendre un altre camí ... i tu Pere crida al cambrer! ".

Sabater-"No us poseu nerviosos, ha arribat el temps de la reflexió i el diàleg".

Rajat-"Que cony diàleg! Si no porta les patates ens aixequem i marxem sense pagar".

Lope-"Cridem tots a una com els de Fuenteovejuna, potser així s'assabentarà tot el món del que està passant aquí".

Pere-"Cada dia que prenc el vermut amb vosaltres perdo la ganes de dinar, fem el ridícul a tot arreu i ni els cambrers ens fan cas."

Cambrer-"Diu el senyor de la taula del fons que estan vostès convidats, que tornin cada dia ja que no sempre és possible tenir convidats de tanta categoria.
I ara surten .. les patates fregides.

Pere-"Valga'm déu! però si aquell que ens observa amb atenció, és el senyor director del banc Central Exterior.
Cambrer! les patates que siguin braves ... que la casa és forta."

Fi-Baixa el teló.



Ma come hai fatto
a far della mia vita una tua cosa
a trasformare il tempo in un'attesa
di rivedere te
la prima volta che dico veramente
ti voglio bene...