Visc en un país de drama
dins d'un país de comèdia,
tant plorar i riure
riure per no plorar,
cansa i ... perds les ganes
fins i tot d'interpretar.
La tendresa de la pluja tremola
els infinits camins del vidre...
(Rojos llavis
de cendra oberta
em besen.)
X. Roig F.
5 comentarios:
I qui no perd les ganes en aquest país?
Bona nit, malgrat tot, Pere!
Eiiii, això mai!!! El país està molt mal, però què ens queda a nosaltres si perdem les ganes d'interpretar!!!
Per cert, Pere, no sé si tens facebook. Vaig enllaçar el teu Cami de Riola i li va agadar a molta gent, entre ells a la Clea Imagina que ja he vist que s'ha afegit al teu fantàstic blog!!!Si el tens, jo estic com a Joana Navarro, que Peres hi ha tants que no puc saber qui ets!!!
Sempre m'engoixo quan veig que has penjat bloc-teatre. No sé, ho identific amb decepció i profunda tristesa. Tan de bo m'equivoqui, però si és així, no estiguis trist. Tot és un joc de miralls, Pere, i més des d'aquesta finestrona. Sé que saps veure l'essència de les coses i sé que aquesta essència no té res de teatre.
perdem, les hem perdut, però les hem de recuperar, què coi, a les barricades!
El dia que perdem les ganes, Pere, ho haurem perdut tot. Hem de seguir al peu del canó, sempre!
Petons de diumenge! ;-)
PS L'has llegit?
Publicar un comentario