De bon matí
mariner, vinc de la mar,
em porta vent de garbí
camí de Riola.
A poc a poc
el blau salat es torna verd,
un verd groguenc d'olor d'arròs
camí de Riola.
Cau la tarda
i l'aire de ponent fa onades d'herba,
Cues de Jonc pinten el cel de colors
camí de Riola.
Al vespre
a l'altra banda del riu, sento ... la teva veu
a prop dels tarongers, al bosc dels somnis
camí de Riola.
mariner, vinc de la mar,
em porta vent de garbí
camí de Riola.
A poc a pocel blau salat es torna verd,
un verd groguenc d'olor d'arròs
camí de Riola.
Cau la tarda
i l'aire de ponent fa onades d'herba,
Cues de Jonc pinten el cel de colors
camí de Riola.
Al vespre
a l'altra banda del riu, sento ... la teva veu
a prop dels tarongers, al bosc dels somnis
camí de Riola.
El primer cop que vaig fer el camí de Riola, era un capvespre d'agost, càlid i humit, el sol s'amagava enlluernador i enmig del silenci sonava "Fragile" de Sting a la ràdio del cotxe.
Diuen que l'home va néixer de l'aigua.
Per això tots els camins van del mar a terra.
Com el camí de Riola ...
11 comentarios:
OoooH! Quin bon dia més bonic! Un post preciós, Pere.
Començo bé el diumenge, me'n vaig a caminar una estona. No puc anar de mar a terra... això no...
No coneixia Riola, però és ben bonic aquest lloc.
Tampoc jo me'n vaig cap a la mar avui, sinó cap a l'interior, a terra d'ametllers i pomeres. Feliç diumenge
És preciòs el que dius i les fotos que acompanyen...la bellesa de la idea que anem de la mar a la terra...
Poetic tu avui.
divi!!
Com per seguir-vos les pases....
mil petons, amic
Preciós, preciós, el mar, el mar... el mar etern...
Deiciós, Pere, i les fotos fantàstiques!!!
Petons!
Quin post tan bonic!!! M'ha encantat.
Quina meravella de post!!! Tots fan el camí de Santiago, però el de Riola!!! eixe el faig jo cada vegada que visite els meus pares!!!
No tenia ni idea que el coneixies!!!
Com que el camí de Riola, éss meu, me l'he emportat al bosc.
Mil gràcies, Pere,
Hola, Pere, arribo a aquesta casa des del Bosc dels Somnis i he de felicitar-te per aquesta entrada. No sabria dir què m'agrada més, si les imatges o les lletres, però són una conjunció perfecta, inseparable i bellíssima. Fa agafar ganes de perdre's per aquests indrets.
Salutacions.
Publicar un comentario