Bloc Teatre III

Visc en un país de drama
dins d'un país de comèdia,
tant plorar i riure
riure per no plorar,
cansa i ... perds les ganes
fins i tot d'interpretar.

La tendresa de la pluja tremola
els infinits camins del vidre...

(Rojos llavis
de cendra oberta
em besen.)

X. Roig F.

Camí de Riola

De bon matí
mariner, vinc de la mar,
em porta vent de garbí
camí de Riola.

A poc a poc
el blau salat es torna verd,
un verd groguenc d'olor d'arròs
camí de Riola.


Cau la tarda
i l'aire de ponent fa onades d'herba,
Cues de Jonc pinten el cel de colors
camí de Riola.


Al vespre
a l'altra banda del riu, sento ... la teva veu
a prop dels tarongers, al bosc dels somnis
camí de Riola.

El primer cop que vaig fer el camí de Riola, era un capvespre d'agost, càlid i humit, el sol s'amagava enlluernador i enmig del silenci sonava "Fragile" de Sting a la ràdio del cotxe.

Diuen que l'home va néixer de l'aigua.
Per això tots els camins van del mar a terra.
Com el camí de Riola ...

Tango del Principe encantado

(Hoy puedes cantar conmigo...)

No sé porque me miras, con tus ojos saltones.
Sabes que no te beso porque podrías cambiar.
Me gustas... así, tan tierno, tan fiel.
Paseando por mi piel, haciéndome gozar.

Adorno de mis pezones, criatura singular.
De tu príncipe encantado, no me quiero enamorar.
No me beses en la boca, porque te puedo devorar.
Esto no es un cuento de hadas, la vida... da puñaladas.

Ranita de mis amores, juguete de mi pasión.
Tendrás que seguir amando, sin pedirme nada a cambio.
Solo sentir mi calor...
Solo sentir el calor...

No sé porque me miras!




Música de Goran Bregovic, letra de Pere.